"Poor things", la rondalla fantàstica d'alliberament femení dirigida pel grec Yorgos Lanthimos i protagonitzada per Emma Stone, s'ha emportat aquest dissabte el Lleó d'Or a la millor pel·lícula en el 80è Festival de Cinema de Venècia. El món es regeix per les convencions socials i la consciència de societat que dicten què es pot fer i què no es pot fer. Una temàtica estudiada i desenvolupada repetidament, i que el director grec ha volgut redescobrir al film "Poor things", amb el qual s'ha endut aquest dissabte el màxim guardó del festival. Una nova mirada sobre la novel·la homònima d'Alasdair Gray (Poor things) en la qual revisita el mite de Frankenstein des d'una òptica feminista. Com ho fa? El monstre l'interpreta Emma Stone, una jove a qui han posat un cervell de bebè per reviure-la. Aquest punt de partida permet al director redescobrir la interacció amb la societat sense seguir cap convenció social i desenvolupa una narrativa que tracta l'alliberament sexual femení i la violència sobre les dones.
El director de "La favorita" (2018) Yorgos Lanthimos aconsegueix així una imaginativa rondalla gòtica d'alliberament femení que converteix a Emma Stone en una espècie de Frankenstein però en dona, bella i assedegada d'aventures, sobretot sexuals. Sense la presència a Venècia de Stone, a causa de la vaga d'actors a Hollywood, Lanthimos ha estat el protagonista al rebre el Lleó d'Or i ha estat rebut amb forts aplaudiments. El film es basa en una novel·la de l'escocès Alasdair Gray sobre una dona que és retornada a la vida per un estrany cirurgià (Willem Dafoe al film) amb mètodes poc ortodoxos. "Parla de llibertat en la manera de pensar i de veure el món, de la posició de la dona en la societat, de les relacions entre homes i dones", va explicar el director grec, que es va donar a conèixer l'any 2009 amb la pel·lícula "Canino", va tornar a brillar amb "The Lobster" i va estar ben a prop d'endur-se el Lleó d'Or amb "La Favorita". Enguany ha tocat el cel de Venècia.
Lanthimos va llegir la novel·lade Gray l'any 2011 i des de llavors va voler adaptar-la. La implicació de Stone també ve des de lluny, ja que li va parlar del projecte en finalitzar el rodatge de "La favorita" i ja llavors la protagonista de "La la land" es va mostrar interessada. "Ha estat informada de tot el procés i crec que això l'ha ajudat perquè d'alguna manera ha tingut el personatge en ment durant tot aquest temps", assenyalava el director durant la roda de premsa de la pel·lícula a Venècia. A diferència de la novel·la, la narració de la cinta se centra únicament en el punt de vista de Bella Baxter, "aquesta ment que pot començar de zero, completament lliure, sense vergonya ni prejudicis", va dir. La trama arrenca a Londres, a la casa i taller del cirurgià que li retorna la vida i on transcorre una primera etapa de descobriments, fins que sorgeix en Bella el desig d'emancipació i s'embarca en un viatge al costat d'un advocat llibertí al qual dona vida Mark Ruffalo, amb qui viu una apassionada aventura al voltant del món.
El cinema polític avergonyeix Europa i marxa amb dos guardons
El segon premi en importància, el Lleó de Plata, Gran Premi del Jurat, se l'ha endut Riusuke Hamaguchi amb "Evil does not exist". Per altra banda, un tema que ha centrat la Secció Oficial de Venècia ha estat la immigració. Especialment, dues pel·lícules que busquen avergonyir a Europa per les seves polítiques migratòries. I ambdues marxen amb premi que reivindica el cinema polític, encara que no amb el màxim guardó. El Lleó de Plata a la Millor direcció ha estat per a Matteo Garrone per "Io Capitano", que narra la travesa d'un immigrant des del nord d'Àfrica fins a Itàlia. Per altra banda, la pel·lícula "Green Border", d'Agniezska Holland. La directora d'Europa, Europa ha portat a Venècia el film més contundent en l'àmbit polític i marxa amb el Premi Especial del Jurat.