15 joves de 16 a 20 anys es despullen emocionalment davant un públic jove. Això és Youth#4, l'obra juvenil que presenta el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Es tracta d'una producció del TNC i l'Obra Social la Caixa, que es podrà veure només fins al dia 2, i en la què joves no professionals expliquen els seus problemes i la seva visió del món. Cadascun d'ells oferirà 15 monòlegs sobre temes bàsics de la seva vida i el públic, dividit en petits grups, anirà passant d'un faristol a l'altre escoltant les seves vivències i opinions. La qüestió bàsica: no interpreten un text aliè, i ni tan sols duen un text preparat, sinó que interpreten, realment, al moment, allò que senten i viuen. El director de l'espectacle, Didier Ruiz, ha apuntat que el teatre és, bàsicament, un instrument per compartir les emocions, i amb Youth#4 es possibilita que els joves expliquin les seves vivències sobre el món.
La por al futur i les inquietuds del present
Youth aborda nombrosos temes: què és ser jove, la identitat sexual, el disgust o l'adoració pel propi cos, la masturbació, la por a la incertesa, la necessitat de reafirmació, el sentiment de manca de llibertat... 15 obres en una, perquè cadascun dels grups que passa pel TNC veu un espectacle diferent, ja que escoltarà un monòleg diferent. La voluntat de Didier Ruiz, amb Youth, el projecte que ara arriba a la seva quarta edició, és estimular un espai d'expressió, en què cadascun dels joves pugui expressar la seva singularitat, amb tota la seva força i totes les seves febleses. L'espectacle, segons Ruiz, és una forma mitjançant la qual els joves poden dir "Jo sóc així". L'espai, molt fosc i amb el públic molt a prop de l'intèrpret, afavoriria, segons Ruiz, l'intercanvi de confidències. "M'encanta aquest espai" ha comentat el director.
Foto: Emilia Stefani-Law.
Molt més que una simple representació
Així doncs, Youth#4 vol ser molt més que una representació teatral. Pretén ser tot un projecte destinat a vincular els joves al teatre, i per això s'integra al programa CaixaEscena, de l'Obra Social la Caixa, que vol portar el teatre als centres educatius com a eina d'expressió i integració. Elisa Durán ha celebrat aquest projecte de l'Obra Social la Caixa, destinat a integrar a tots els col·lectius, però alhora a formar el públic del demà i també dels professionals del teatre del futur. Més de 80 professionals del teatre han dut a les escoles les arts escèniques, i han garantit que milers de nois han pogut gaudir del teatre, i alhora, "conèixer-se a sí mateixos". Durán ha promés, ben aviat, un documental en què es mostrarà aquesta iniciativa.
15 que han canviat
Els 15 joves que participen a l'espectacle i que han treballat dos mesos preparant-lo, realitzen una gran interpretació. Són capaços d'oferir amb gran fluïdesa les seves aportacions, sense gens d'encarcarament ni timidesa. El seu treball corporal és admirable, també en la dansa final. Didier Ruiz apunta que, contra allò que es diu habitualment, que "els joves són mandrosos", en aquest cas, els 15 implicats van mostrar una "voluntat absoluta per fer un procés superdíficil". Conclou que "els joves es mouen si saben perquè es mouen". Didier Ruiz constata que "Els 15 nois que vam tenir al començament ja no són els 15 d'avui", perquè han crescut durant tot el procés. Xavier Albertí, director artístic del TNC, hi ha estat completament d'acord, tot argumentant, "que hi ha grans inversions que no cotitzen a l'IBEX, que són les inversions en emocions". I, sens dubte, aquesta, per aquests joves, ha estat una inversió excepcional
Missió impossible?
El món del teatre es mostra preocupat perquè el públic envelleix: cada cop hi ha menys joves que van al teatre. Youth forma part de les iniciatives que tracten de revertir aquesta tendència, oferint un teatre més proper a les seves realitats. Però durant l'espectacle, molts dels joves assistents es manifestaven cohibits: les normes de l'espectacle establien que no es podien fer ni preguntes ni comentaris a les intervencions dels actors. La participació queda limitada als actors; el públic, que en aquest cas denota ganes de participar, voldria aplaudir, xiular o discutir, però ha de limitar-se a passar de faristol en faristol. Probablement, quan els seus amics virtuals es despullen emocionalment a internet, cosa que els joves fan dia a dia, tenen moltes més opcions d'involucrar-s'hi. A la fi, més aplaudiments dels professors, periodistes i convidats que dels estudiants convidats. Les reflexions sobre la realitat basada en nois que podien ser els seus companys de classe semblen interessar als joves molt menys que el Fast & Furious, les històries de superherois o els videojocs... No queda clar que fer teatre de temàtica jove, amb joves i per a joves (però conceptuat i dirigit sempre per un adult) sigui la solució per atreure el públic jove als escenaris.