Quinze anys, eh. Quinze anys de Youtube. Zapatero era president i encara no s’havia aprovat l’Estatut. El dia 14 de febrer de 2005 tres empleats de PayPal, Steve Chen, Chad Hurley i Jawed Karim, van penjar el primer vídeo a la plataforma. Només 18 segons d’una visita al zoo. Potser és una metàfora, tenint en compte la jungla en la qual s’ha convertit aquesta xarxa. Però malgrat que l'aniversari dels 15 anys és una etapa bonica, on comences la maduresa i et comences a sentir súper adult, sembla que, pel que fa el català, Youtube encara va en bolquers. No hi ha prova millor que la pàgina web de la Generalitat disposi d’un enllaç de youtubers en català absolutament en blanc.
Però no ens equivoquem, que això tampoc és un desert. De Youtubers en llengua catalana n’hi ha i alguns han aconseguit franquejar la “barrera idiomàtica” i triomfar a les Espanyes. Sinó que li diguin a Miquel Montoro, el granger més estimat dels països catalans.
Però per què els creadors catalans - com per exemple, la Dulceida, la Paula Gonu, la Yellow Mellow o L'AuronPlay (entre moltíssim d’altres) – no fan vídeos en català? En parlava el periodista de la BBC Mundo, i ara també youtuber, Enric Botella, en el seu darrer vídeo.
Però més que queixar-nos, és millor optar per difondre la paraula més enllà dels ja arxiconeguts Sir Joan o Juliana Canet. Perquè, com deia l’Anna Erra al Parlament, per què el català creixi cal que “sedueixi a nous parlants”. I que hi ha més seductor que perdre la tarda, estirats al sofà, i mirant el mòbil?
Miss Tangless
Farners Pei Hong
Albert Lloreta
Titelles Pamipipa
Companys de pis, la sèrie
Aquests són els pioners, però estarem a l'espera de noves iniciatives de món de youtube en català.