Pello Reparaz és l’artista que s’amaga rere el projecte musical Zetak. Provinent d’Arbizu, un municipi de Navarra, ha congregat a més de 1300 persones en dos concerts a la La [2] del Apolo de Barcelona per veure en directe el seu nou espectacle i posada en escena del recent àlbum publicat, Aaztiyen (“fa poc”, en basc d’Arbizu).
Sessió de tarda
Entrar a la Sala Apolo a plena tarda no és una cosa que estigui acostumada, però la foscor, llums i xou que ha muntat Zetak en aquest primer concert de la vetllada m’ha fet oblidar del cafè que havia pres poca estona abans, o del fet que encara era de dia. El cantant ha convidat a tota la sala a fer bruixeries, a fer el crit ancestral basc Irrintzi i a gaudir d’un directe cuidat i treballat. “Estimo i respecto la vostra llengua i el vostre país. És tot un regal el que està passant amb Zetak a Catalunya, és una bogeria, ahir a València i avui aquí”, amb complicitat l’artista ha anat interactuant amb el públic amb eusquera, castellà i català, que ha fet somriure a tota la sala. “Jo vinc d’Arbizu i no puc evitar pensar que el que em fa viure aquesta experiència és l’eusquera, que m’ha obert aquesta porta i m’ha posat a tota aquesta gent al davant. Vull donar les gràcies per tenir aquesta sensibilitat, tenim una relació de país a país jo crec que molt sana i que hem de seguir treballant, moltíssimes gràcies, Barcelona!”.
Estimo i respecto la vostra llengua i el vostre país. És tot un regal el que està passant amb Zetak a Catalunya
Si amb les paraules ja s’havia guanyat el públic sencer, amb la música ho ha acabat de rematar fent cantar a cor que vols Zeinen Ederra Izango Den (què bonic serà), la qual considera una cançó molt especial i on ha convidat al públic a oblidar les vegades que havia cantat qualsevol melodia per cantar aquesta com si fos la primera vegada. Dues altres peces que han estat cantades a ple pulmó han sigut Errepidean i Hitzeman, aquesta última també cantada en part en català, sent una col·laboració amb Oques Grasses.
A la sala s’hi sentia parlar tant basc com català, i durant hora i mitja hem pogut gaudir d’un directe en majúscules. Destacant el joc de llums i un focus, que ha estat protagonista de l’inici del concert i pràcticament el final, amb el qual ha baixat a passejar-se pel públic fins a fer la cançó sencera Itzulera al bell mig de la sala sobre una plataforma. Ha experimentat amb els sintetitzadors i la veu ultraprocessada, però també amb la tradició, amb el so del corn, la txalaparta i amb l’afegit de la vestimenta tradicional dels mamuxarros, personatges populars del carnaval de la zona de Navarra d’on és l’artista. Acompanyat de tres músics, ell mateix, a part de cantar, també ha tocat instruments, bateria, trombó de vares i també de tradicionals.
Sorpreses
El concert ha estat plagat de sorpreses, destacant l’aparició de Selma Bruna, component del grup Marala, amb qui han col·laborat en aquest nou disc amb Entre carn i os. El navarrès també ha cantat Música, ràbia i amor, l’últim llançament en què ha col·laborat amb Xavi Sarrià i Sandra Monfort i no podia faltar la versió amb la Suu de Pa amb oli i sal (original de Blaumut). La versió va sorgir de la voluntat del cantant de preparar un tema en català per tocar-lo en directe quan estigués per Catalunya – tal com va comentar a una entrevista a ElNacional.cat fa uns mesos – i que va desembocar a una versió que donava resposta a les dues intencions creatives: “la de la cançó en si i la de Zetak, que era un gest a un país, a un idioma que ens ha acollit.”
Zetak va publicar el disc a finals de l’any passat, “ha suposat 3 anys de moltes voltes, molta reflexió i treball. Estem contents, no ens podem queixar! Conceptualment, no deixa de ser un viatge, tracta del moviment i de prioritzar la felicitat en aquest camí”. Ara està al bell mig de la gira estatal i als pròxims mesos se’l podrà veure en directe a Madrid o Bilbao. Abans de marxar, però, ha deixat caure una invitació a una festa molt especial de cara a principis de l’any que ve, per celebrar els 5 anys del grup.