Zetak és el projecte musical en euskera de Pello Reparaz, aventura que, partint de l'electrònica, destaca per una identitat sonora en constant construcció i evolució. Un moviment que ningú s'esperava, l'artista d'Arbizu amplia ara la seva discografia amb una versió de Pa amb Oli i Sal de Blaumut, relectura d'un clàssic contemporani del pop català on ha estat acompanyat de la cantant barcelonina Suu. Un gest, que ha sigut rebut pels seus seguidors catalans amb els braços oberts, que ha volgut dedicar al país. Pello es presenta a l'entrevista acompanyat d'una xuleta. Són frases i ocurrències en català que deixa anar aquí i allà quan la conversa hi dona peu. "Estem fent el 90% de la comunicació en català i està sent una bogeria la quantitat de comentaris en català que estem rebent. Crec que és meravellós i que li dona sentit: 'Estic molt content'".
Quines són les teves arrels?
Visc a Arbizu, al nord de Navarra, un poble petit de 1000 habitants que forma part de la zona bascòfona de Navarra. És el que m'ha fet saber euskera des de petit, parlar i fer la vida en l'idioma que faig. És una part molt important de Zetak; gran part de l'essència del projecte beu del que succeeix en aquest poble, i crec que és una cosa molt bonica.
L'euskera sempre ha estat viu on vas néixer?
Sí. Hi ha certes coses que no podem agrair a l'església, però aquesta sí. El capellà d'Arbizu, el seu dia, per molt que estigués prohibit, va decidir continuar donant la missa en euskera. Això va ajudar que la llengua persistís. Cal estar sempre atents, perquè l'ús de l'euskera avui dia està en risc: el context o la digitalització han fet que la gent jove begui d'altres mons, però es continua parlant euskera. La gran majoria dels habitants del poble el parlen i el continuem preservant.
Sents responsabilitat com a artista de mantenir l'idioma viu?
Sento responsabilitat com a arbizuarra, com a basc de Navarra, de preservar la llengua. Com a artista m'agrada treure'm la llosa d'haver d'atendre certs aspectes de la militància personal. No m'agrada que els artistes sentim cap tipus de pressió. Però és part de la meva essència. Cantar en euskera, un idioma minoritari que entenen unes 700.000 mil persones, és una decisió pràcticament política.
Cantar en euskera, un idioma minoritari que entenen unes 700.000 mil persones, és una decisió pràcticament política
Durant anys, aquí, als artistes catalans se'ls preguntava per què cantaven en català. Cantar en euskera és una cosa normalitzada a Euskal Herria?
La televisió pública basca em va fer el suggeriment que cantés en anglès i allà sí que vaig sentir que tenim un problema si al nostre país, a la televisió pública estem animant un artista perquè deixi de cantar en el nostre idioma. Vaig veure que estava latent el que dius.
Et vam conèixer amb Vendetta, músicalment, un projecte molt més clàssic. Com es produeix la teva descoberta de l'electrònica?
Vaig marxar a viure a Londres i la ciutat em va canviar totalment. Va ser com agafar perspectiva sobre la meva vida i el lloc en el qual havia nascut. Tot va canviar a la meva ment. Vam donar fi a Vendetta, el meu anterior projecte durant 11 anys i em vaig enfrontar a un paper en blanc. Quan vam crear Vendetta tenia 17 anys. 10 anys més tard, havia canviat. Escoltava música molt diferent. Moltes coses de drum and bass, Stromae, Major Lazer... Volia sortir de la meva zona de confort.
Has trobat en l'electrònica el llenguatge que et permet experimentar, explorar, no tancar-te portes?
Sí, sens dubte. El meu procés creatiu és molt solitari, crec que l'electrònica m'està donant moltíssim joc per fer una mica el que em doni la gana. El que passa que és perillós, perquè l'electrònica és com una arma de doble tall: et dona tant de joc que és molt fàcil anar-te'n per les branques, i per a mi és molt important la identitat sonora d'un projecte. I això ho treballo i ho cuido molt. Crec que és el meu gran objectiu com a productor i com a arranjador. Va haver-hi un moment en què Zetak podria harver-se perdut per no tenir una identitat sonora molt clara. M'hauria fotut molt.
L'electrònica és com una arma de doble tall: et dona tant de joc que és molt fàcil anar-te per les branques, i per a mi és molt important la identitat sonora d'un projecte
Com ha estat l'evolució del projecte?
Zetak ha anat canviant moltíssim, ha estat una autèntica bogeria. Va arrencar en un context d'experimentació bastant obert. I ja de sortida vam esgotar totes les entrades dels nostres primers concerts. Vam fer cinc, el cinquè d'aquests a París, i la següent setmana va arribar la pandèmia.
No!
Teníem uns 80 concerts tancats i per la pandèmia vam caure al pou. Vam optar perquè la davallada fos molt curta i vaig començar a compondre Zeinen Ederra Izango Den, una cançó que diu: "que bonic serà aquell moment quan tot això passi". És un tema amb moltíssima llum en comparació amb el primer disc de Zetak. I això va donar lloc a un nou disc conceptual sobre tot el que la pandèmia ens havia fet pensar, i després vaig anunciar un festival. Es van vendre 10.000 entrades. Tot això va canviar una mica els camins en els quals s'havia plantejat Zetak: d'un disc superfosc a un disc superpositiu. Ha estat molt caòtic. Ara tanquem a aquesta era per començar una altra.
Com serà?
Hem treballat conceptualment, visualment, la nova identitat sonora... Jo soc una persona molt escèptica, m'agrada posar una mica en dubte tot i per allà van els trets. Crec que tenim certes idees a les quals ens aferrem gairebé des de la militància i no posem en dubte, fins i tot la pròpia tradició no deixa de ser un constructe cultural i social. Vull emfatitzar el tema de la identitat sonora basca tradicional de Zetak juntament amb l'electrònica; portar la idea a l'extrem.
Vull emfatitzar el tema de la identitat sonora basca tradicional de Zetak juntament amb l'electrònica; portar la idea a l'extrem
Una mica com el que fan els Crystal Fighters amb txalapartas, no?
Crystal Fighters són un referent i la txalaparta és un element que portem treballant des del principi, però en aquest cas Zetak busca crear una nova sonoritat, una nova identitat, un nou concepte superescèptic que jugui sense cap complex amb tot el que considerem tan nostre, tan tradicional, tan intocable.
Tot és susceptible de revisió.
Sí, perquè crec que la tradició s'ha creat a través d'un criteri dels nostres avantpassats, els quals van decidir el que volien preservar, i unes coses s'han perdut i d'altres prevalen. Per què hem de respectar aquest criteri? Jo crec que és interessant i necessari posar-lo en dubte, alguna cosa haurem après també en 100 o 500 anys.
Has col·laborat amb artistes catalans com Oques Grasses. Com va sorgir aquesta col·laboració?
Oques Grasses m'agrada molt i en Josep em sembla increïble com a melodista. El vaig trucar, li vaig passar el tema i vam fer Hitzeman. Després em va confessar que mai no agafa el telèfon, però just en el moment en què el vaig trucar, estava esperant un paquet. Estic molt content de com ha acabat anant. Segurament és el motiu pel qual aquest any estem tocant molt a Catalunya. I segurament d'això deriva la versió de Pa amb Oli i Sal de Blaumut juntament amb Suu.
Com vas descobrir Pa amb oli i sal?
Pa amb Oli i Sal de Blaumut m'acompanya des de fa ja uns 8 anys. No sé on la vaig conèixer i em sembla una cançó meravellosa. Ha estat una cosa molt natural i visceral, fer la versió. Aquest any farem uns 15 concerts per aquí i volia preparar una versió d'un tema català per tocar-la directe quan estiguem a Catalunya. Volia portar aquesta cançó al so de Zetak i em va agradar perquè em sembla que vaig trobar una cosa que aportava un arranjament nou, una sonoritat diferent per a la cançó, que tingués sentit amb les dues intencions creatives; la de la cançó en si i la de Zetak, que era un gest a un país, a un idioma que ens ha acollit.
Volia portar el Pa amb oli i sal al so de Zetak
Per què vas triar la Suu per acompanyar-te a la versió?
Ha estat meravellós i molt fàcil treballar amb la Suu, encara que no respon als WhatsApp, no fa ni cas... Però jo soc igual i hem congeniat. Té una veu que encaixa i s'empasta amb la meva i a la cançó. A nivell de personalitat, també em sembla que és una persona interessant. Va ser molt natural i enriquidor el fet de col·laborar amb artista que no coneixes ben bé quin és el context del seu projecte, només el que a mi m'arriba d'ella i el seu art.
T'ha sorprès l'acollida que ha tingut la versió a Catalunya?
A mi sí. La intenció era que els catalans s'assabentessin... I s'han assabentat. Estem fent el 90% de la comunicació en català i està sent una bogeria la quantitat de comentaris en català que estem rebent. Crec que és meravellós i que li dona sentit: 'Estic molt content'.
Es quedarà la així cançó? Has pensat fer-la també en euskera?
La cançó és un gest de Zetak, un projecte navarrès i basc a la llengua i al país. La versió de Pa amb Oli i Sal hauria estat un gran tema en euskera, d'això no en tinc cap dubte. Però és una cançó catalana i, si més no per part de Zetak, jo crec que es quedarà en català.
Com seria pa amb oli i sal en euskera?
Ogia olio eta gatzarekin, una miqueta diferent.
Com és el fet de cantar en un idioma que no és el propi?
Amb respecte, volia que es notés que és un gest de respecte cap al país, cap a la llengua i amb una mica de por, ja que no volia prostituir la llengua. Per això vaig enviar les primeres gravacions a amics i familiars catalans per assegurar-me. Li vaig dedicar hores, vaig treballar i escoltar molt la cançó.
Volia que es notés que és un gest de respecte cap al país, cap a la llengua i amb una mica de por, ja que no volia prostituir la llengua
Progressa adequadament, no?
Exacte, la idea no era anar per un excel·lent, calia agafar el punt que es notés que no soc català sense fer el ridícul o prostituir la llengua.
Has fet diverses col·laboracions, Què obtens treballant amb altres artistes?
Moltes vegades ansietat. És complicat de vegades treballar a la distància, has d'entendre molt bé l'altre projecte, el teu i buscar quin pot ser el punt d'unió.
Exercicis de confiança, no?
Sí, això és. Has de cedir tu alguna cosa i que l'altre artista cedeixi alguna cosa. Les col·laboracions fins al moment han estat iniciativa de Zetak: Bomba Estéreo, Oques Grasses, Erramun Maerikorena, Suu... Això és una responsabilitat en intentar que l'artista se senti còmode, però després la realitat és una autèntica meravella i molt enriquidor veure com treballa una altra gent.
A Euskal Herria sempre heu estat innovadors a l'hora de portar sons contemporanis i portar-los al vostre idioma molt a partir de la figura de Fermín Muguruza.
Sí, per a mi Fermín Muguruza és un referent, soc molt fan de Kortatu i Negu Gorriak. Em sembla una persona extremadament inquieta i que ens ha aportat i influït moltíssim, estava mirant cap a fora i ens portava certes coses que a Euskal Herria no hi havia. Evidentment, no em puc comparar amb ell, però sí que potser m'ha encomanat una mica aquest afany de fer coses que encara no s'estan fent o almenys en aquesta forma.
Berri Txarrak han estat influència també
Zetak està més influït per Berri Txarrak que per qualsevol dels projectes de Fermín. A nivell melòdic i líric Gorka m'ha influït una barbaritat. Zetak està influït des de Fermín fins a Stromae passant per Berri Txarrak... Aquests últims han trencat fronteres també.
Zetak està influït des de Fermín fins a Stromae passant per Berri Txarrak
Ara que dius això de trencar fronteres, i una cosa que m'ha cridat l'atenció dels grups d'Euskadi en comparació dels d'aquí. Aquí una vegada se'ls acaba el territori, sempre hi ha com la visió de voler triomfar a Madrid. En canvi, vosaltres sempre heu tingut una visió més internacionalista del vostre mercat.
Per a mi anar a Mèxic, Colòmbia, Nova York amb Zetak ha fet que el projecte canviï molt i s'alimenti una barbaritat. La realitat és que Zetak no existiria si no hagués anat a Londres. I és un fet que venem moltíssimes més entrades a Madrid que les que va vendre a Colòmbia al seu dia, però crec que sortir i tocar en diferents països, diferents llocs ja d'una perspectiva molt més internacional, ens aporta moltíssim i els casos de Fermín, Berri Txarrak...
Quina és per a tu la millor versió que hagi fet mai un artista català d'un tema en Euskera?
Crec que hi ha versions d'Ilargia de Ken Zazpi en català. Hi ha coses i crec que n'hi pugui haver una de nova també. Hi ha artistes catalans que s'escolten moltíssim a Euskal Herria, més que al revés.
Actualment... Perquè històricament...
Això us anava a dir, crec que ha hagut un transvasament aquí. Hi havia molts projectes bascos que aquí han girat una barbaritat i han tingut una acollida important; Kortatu, Skalariak, Berri Txarrak... I després com que hi ha hagut un canvi, amb artistes catalans han tingut molta influència allà: Bongo Botrako, La Pegatina i més actualment Txarango, Oques Grasses o Buhos s'escolten molt.