L'editorial Penguin Random House, que va adquirir Ediciones B, i amb ella els drets dels personatges de l'antiga editorial Bruguera, ha decidit reeditar de nou, amb el segell Bruguera, les històries llargues de Zipi i Zape, la parella de bessons dibuixada per Josep Escobar (1908-1994) que va fer les delícies dels nens a partir del 1948. Ha començat la publicació amb dues historietes dels anys 1970: La vuelta al mundo y El tonel del tiempo. Cada any, l'editorial tirarà 3 o 4 àlbums, fins a completar els 16 que va dibuixar Escobar. S'editen tal i com eren a la col·lecció Magos del Humor, tan sols amb algunes modificacions a nivell de color, ja que les edicions Bruguera solien tenir molt mala qualitat gràfica, i amb algunes modificacions lingüístiques, per adaptar-se als temps que corren. Els llibres tan sols apareixeran en castellà (tot i que puntualment, en el seu temps, Bruguera havia traduït algun dels seus volums al català). Avui s'han presentat els nous àlbums, i han estat apadrinats per Francisco Ibáñez, l'autor de Mortadelo y Filemón, també treballador de l'editorial Bruguera, i per l'escriptor Javier Pérez Andújar. L'acte s'ha fet a l'FNAC el Triangle, que acollirà a la seva botiga 12 il·lustracions originals del Zipi i Zape d'Escobar fins el 30 de maig.
Escobar. Foto cedida per Penguin Random House.
Nous títols d'uns vells personatges?
L'edició es fa amb l'acord dels hereus d'Escobar, que esperen que aquest llançament serveixi per difondre els personatges d'Escobar entre els més joves (tot i que els editors no descarten, també, vendre als adults que conreen la nostàlgia dels vells temps). Tot i que la família no va quedar satisfeta amb les pel·lícules que es van fer sobre Zipi i Zape, ara es plantegen la possibilitat que les històries dels dos terribles bessons tornin a fer-se, adaptades als nous temps, i que un nou dibuixant (per decidir) se n'encarregui de fer nous àlbums, de noves històries, amb els vells personatges.
Uns bessons per al segle XXI?
No sembla una missió fàcil convèncer al públic jove de recuperar Escobar. En primer lloc, els personatges i les seves circumstàncies estan molt allunyats dels nous temps. La vida familiar, laboral, escolar i veïnal dels Zapatilla no té res a veure amb la dels nens d'ara (tot i que cal reconèixer que tampoc té gaire relació amb la d'alguns personatges de ficció, com els superherois de Marvel, sense anar més lluny). Tampoc el ritme de les històries sembla adient per als aficionats al manga i a les històries més actuals. Potser per això els editors han començat per algunes de les històries més agitades de Zipi y Zape, que els passeja pel món i per la història.
Francisco Ibáñez amb els fills d'Escobar i Javier Pérez Andújar. Foto: ACN.
Uns nens que s'eternitzen
Els Zipi y Zape van ser creats per Escobar el 1948. El dibuixant volia pintar uns nens trapelles però amb bon cor, que travessaven els problemes que travessaven els nens de la seva època: càstigs escolars, pare autoritari, el somni irrealitzable d'una bicicleta... Els primers Zipi i Zape eren molt diferents dels actuals i es van anar modificant fins el 1960 en què ja van adquirir pràcticament la seva fisonomia definitiva. Junt als dos bessons hi apareixien altres personatges: el seu pare, el sever colombòfil i numismàtic Pantuflo Zapatilla; la seva mare, doña Jaimita...
Dibuixant de pedra picada
Escobar va començar a dibuixar de petit, i per promocionar-se va pintar façanes de Granollers amb dibuixos de futbolistes, amb l'esperança de ser reclutat per algun editor. No li va funcionar, però als 14 anys ja va aconseguir el seu primer encàrrec (no remunerat, això sí). Abans de la guerra civil, va passar per les revistes Sigronet, L'Esquella de la Torratxa, Papitu i TBO. Per les seves idees republicanes va passar un any i mig a la presó i més tard es va incorporar a una revista nova, Pulgarcito, de l'editorial Bruguera. El seu gran personatge, durant algun temps, va ser Carpanta, personificació d'un mort de gana de la postguerra, que miraculosament va superar una vegada i altra la censura. Més tard, Carpanta passaria a un segon pla davant l'èxit de Zipi i Zape, que arribarien a tenir una revista pròpia amb el seu nom. Escobar va continuar dibuixant els Zipi i Zape fins 1986, en què Bruguera va petar. Els bessons havien viscut, com a nens, 40 anys. Escobar havia dibuixat desenes de milers de vinyetes amb aquests personatges.
Un home íntegre
Pérez Andújar ha definit Escobar com "un pioner", i recorda, per exemple, que va ser dels primers en incorporar protagonistes femenines a les seves històries. Ho atribueix a que era "un republicà", "amb un sentit democràtic de la vida", que sempre va intentar esquivar la censura franquista. Francisco Ibáñez reconeix que de petit adorava Escobar, qui el va influir molt: "Quan el vaig conèixer va ser com si em presentessin al propi Déu", asegura. El recorda, sobretot, com un gran company de feina a la "factoria Bruguera", i com un gran amic que ajudava tothom. Ibáñez destaca que va treballar molt amb les vinyetes, però que també tenia altres aficions: va fer novel·les, teatre, cinema d'animació... Fins i tot va organitzar un curs de dibuix per correspondència, els treballs del qual corregia als vespres amb els seus fills. Escobar afirma que era un home d'una gran erudició, amb coneixements de ciències, d'història, de literatura... I fins i tot d'agricultura. A la seva finca de Santa Eulàlia de Ronsana igual conreava patates que avellanes, que després, generosament, compartia amb els amics. "L'únic que t'apartava d'ell era la seva fotuda pipa", recorda Ibáñez. Una apestosa pipa de la que no es separava i que apareix a totes les seves caricatures.