16 dels 68 municipis més grans de Catalunya, o el que és el mateix, el 24%, han incomplert amb el termini legal establert i la forma a l'hora de retre els seus comptes de 2023 davant de la Sindicatura de Comptes de Catalunya o ho han fet de manera incompleta. Això podria comportar el suspens del pagament de subvencions o transferències a què poguessin tenir de dret aquests municipis amb càrrec als pressupostos de la Generalitat, segons preveu la Llei 18/2010 de l'orgue comptable.

Entre els grans ajuntaments incomplidors, amb més de 20.000 habitants, i que en el dia d'avui encara no han presentat els seus comptes de l'any anterior davant de l'ens fiscalitzador, es troben ciutats com Badalona, Sant Adrià del Besòs, Amposta i Vilassar de Mar. Per la seva part, municipis com Rubí, el Prat de Llobregat, Mollet del Vallès, Sitges, Pineda de Mar, Sant Andreu de la Barca, Masnou i Vila-seca, van lliurar els seus comptes a la Sindicatura, però fora del termini legal fixat el 15 d'octubre de 2024. En canvi, altres localitats com Olot i Premià de Mar, malgrat complir la data establerta, van retre els seus comptes de manera parcial. Dos casos cridaners serien els de Cerdanyola del Vallès i Martorell, municipis que van presentar els seus comptes fora de termini i de manera incompleta.

En canvi, alguns dels grans consistoris catalans que sí que van realitzar els deures i van complir les seves obligacions comptables van ser Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Lleida, Girona o Tarragona, entre d'altres.

A nivell territorial, els municipis de la província de Tarragona van ser els que van registrar els pitjors resultats de rendició fora de termini (37%), seguit dels de la demarcació de Barcelona (34,5%), Lleida (26,4%) i Girona (14,5%). En aquest sentit, per tipologia d'organisme, només el 40% de les mancomunitats de municipis van presentar a temps els seus comptes, mentre que la resta de les entitats van superar el 70% de compliment.

BARCELONA

Més enllà de presentar els seus comptes davant de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el sector de l'auditoria, com així el ve reclamant el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), apunta a la necessitat d'exigir una auditoria externa d'aquests comptes per a més garanties de transparència.

El CCJCC apunta que no hi ha una llei que obligui als ens públics a comptar amb aquesta auditoria externa per part d'una firma independent, ja que legalment l'única entitat competent per fiscalitzar externament els comptes dels ens locals és el Tribunal de Comptes d'Espanya o la Sindicatura de Comptes en el cas de Catalunya, o els òrgans equivalents en altres Comunitats Autònomes, addicionalment al control intern que realitzen les pròpies Intervencions Locals, però que seria tan convenient com en el cas del sector privat.

Posen l'exemple de Barcelona, que, entre els grans municipis catalans, seria l'únic municipi que actualment audita els comptes comptant amb la col·laboració d'una firma independent, tant el que són els comptes individuals com les consolidades de l'any. Això és un exemple de transparència, d'exemple de col·laboració publicoprivada al sector que permetria a la Societat Civil donar suport a l'Administració Pública en guanyar en agilitat en el compliment de les seves obligacions sense renunciar a la qualitat de la informació financera subministrada.

De fet, en un informe de l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE), que analitza el nivell d'auditoria dels ens locals a la Unió Europea, entre 25 ciutats europees analitzades, Barcelona sobresurt per publicar anualment els seus informes financers al seu web, així com els informes d'auditoria financera, seguint la línia de Londres, Berlín, Roma o Amsterdam. Per la seva part, Madrid sí que publica cada any l'informe financer al seu web, però no inclou cap auditoria, igual com València, l'última auditoria del qual era de 2013.

CORPORACIONS LOCALS

A part de municipis, si s'amplia el radar a un altre tipus de corporacions locals, com diputacions, consells comarcals, entitats metropolitanes, mancomunitats i entitats descentralitzades, d'un cens total de 1.112 ens, 327 entitats no van enviar els comptes de 2023 dins del termini legal, que equival al 29,4%, una lleugera millora de vuit punts percentuals respecte a l'any passat quan l'incompliment va ser del 37,5%.

A més dels municipis que no van complir amb la llei catalana de la Sindicatura de Comptes, destaquen altres organismes com la Diputació de Lleida i els consells comarcals del Baix Camp, Berguedà, Moianès, Segrià i Selva que encara no han presentat els seus comptes del 2023. Altres comarques com el Maresme, Montsià, Osona i Urgell, van dipositar els seus comptes, però fora de termini, i Alt Urgell, Bages, Baix Ebre, Garrotxa, Noguera, Pallars Sobirà, Ribera d'Ebre i Vallès Oriental, encara que dins de termini, ho van fer parcialment.