El dia del treballador, el primer de maig, sempre és una jornada en la qual els sindicats, de tots els colors, i treballadors aprofiten per fer les grans reclamacions anuals a les administracions i patronals del país, i aquest diumenge no serà diferent en aquest aspecte. Enguany les reclamacions se centraran en, segons van anunciar el passat dilluns els secretaris generals dels principals sindicats del país, CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors i un major control dels preus després de l'onada inflacionista que estem vivint que ha portat a l'IPC a cotes que no es veien des dels anys 80. A més, hem de recordar que aquest serà el primer 1 de maig amb certa "normalitat" després que les dues últimes edicions fossin marcades per la pandèmia, cosa que provocarà la tornada de la tradicional manifestació sindical per la Via Laietana. 

Alhora, deixant de banda la part més reivindicativa, els sindicats també celebraran una cosa i és que aquest 2022, els treballadors tenen més drets que fa un any després dels grans acords entre govern espanyol i treballadors per la Reforma Laboral, l'acord sobre l'augment de pensions i la pujada del salari mínim a 1.000 euros mensuals. Ara bé, els sindicats ja van avisar que tot i aquests pactes, seguiran lluitant per tenir millors condicions dia a dia.

Recuperació de poder adquisitiu

La demanda per a la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors serà la principal reivindicació d'aquest diumenge després de l'escalada de preus dels darrers mesos que han provocat que la inflació hagi batut rècords, per això els sindicats reclamaran a la patronal que adaptin els salaris a la inflació. "El que planteja la patronal és una espiral perniciosa que ens conduirà a una nova crisi", va avisar Pacheco el dilluns passat en roda de premsa  afegint que els treballadors no poden acceptar-ho perquè es traduirà en un increment de les desigualtats.

En la mateixa roda de premsa, Ros i Pacheco també van criticar "l'immobilisme" de la patronal respecte al pacte de rendes. Per a Ros, "va molt més enllà", ja que no només cal tractar com els salaris pugen i quan sinó també que hi ha d'haver "una participació per part del Govern per poder parlar de fiscalitat i altres qüestions". En aquest sentit, el líder d'UGT va advertir que "comença a haver-hi conflictivitat laboral en alguns sectors" i que això "anirà a més i no a menys". Com a gran exemple va posar sobre la vaga anunciada i desconvocada a última hora dels treballadors de la neteja a Barcelona i ha dit que aquesta major conflictivitat s'anirà estenent "conveni sectorial a conveni sectorial i en alguns casos d'empresa a empresa".

També hi haurà espai per a la celebració

Ara bé tot i les moltes reivindicacions dels treballadors, aquest dilluns Ros va assenyalar que l'1 de maig també inclourà una part de celebracions. I és que per primera vegada en molts anys es viurà en "millors condicions" després de l'aprovació de la reforma laboral, un acord de les pensions o del Salari Mínim Interprofessional. Ara bé, tot i les celebracions, el secretari general de la UGT ja va avisar que seguiran treballant perquè aquesta circumstància es repeteixi cada any i sempre hi hagi millors condicions pels treballadors que l'any anterior. 

Sobre la reforma laboral, Ros va aplaudir que ja s'hagi traduït amb un augment de la contractació indefinida del 80% i del 99%, el doble, entre els joves durant el primer trimestre d'aquest any en comparació amb el mateix període del 2019. "És evident que serveix [la reforma laboral] i serveix especialment per a gent més jove", ha assenyalat. Una altra de les propostes traslladades pels sindicats és la transferència de rendes directes als sectors més vulnerables i més afectats per la crisi, amb ajuts directes de 300 euros per a les rendes que es trobin per sota el Salari Mínim Interprofessional. El secretari general de CCOO també va reclamar que es doni resposta a "incerteses estructurals" com la sortida a la crisi sanitària i les afectacions en l'àmbit de salut i l'educació; o a la situació causada pel canvi climàtic i la digitalització.