L'economista Santiago Niño-Becerra acaba de publicar el llibre Futuro, ¿qué futuro? (Editorial Ariel), on analitza l'economia després de la pandèmia de la covid, amb especial atenció a Espanya. Niño-Becerra adverteix que l'Estat espanyol té tres problemes econòmics que el clivellen: el deute desmesurat, la baixa productivitat i l'escassedat de diners per a les pensions. Aquestes són les valoracions que fa l'economista sobre aquests tres punts, que resumim a continuació. "Els tres anys que es calcula que la pandèmia trigarà a ser controlada seran una pedra en un camí-econòmic, el del nostre país, que ja era escabrós, sobretot pensant en el mitjà i llarg termini", adverteix.

1) Deute desmesurat: Segons l'economista, "el deute és un dogal molt pesat que asfixia Espanya i que fa que el país depengui dels inversors que tenen aquest deute". I en aquest sentit, pronostica que a conseqüència d'això el govern espanyol haurà d'adoptar mesures dures com apujar impostos, retallar la despesa pública, o combinar les dues vies perquè l'evolució del deute sigui sostenible. "Espanya va passar d'un deute del 95,5% del PIB, a 31 de desembre del 2019, al 120% del PIB un any després", recorda, en un procés accelerat per la covid. Però Niño Becerra avisa que la covid només ha empitjorat unes tendències que ja eren dolentes abans de la pandèmia. "La pandèmia ha afectat Espanya més que altres economies per problemes que venien de molt enrere, que ja hi eren abans que el virus de la covid arribés; el virus senzillament els ha dramatitzat i posat en evidència. L'espanyola no és una economia homogènia: per això penso que l'única possibilitat de recuperació per a Espanya i la resta de països passa per finalitzar la fórmula del cafè-per-a-tothom i optar per un perfil de geometria variable que, fins ara, s'ha volgut evitar per raons polítiques", afegeix.

2) Baixa productivitat: L'economista assegura que els índexs de productivitat espanyols han empitjorat en els últims anys, i ja no eren bons abans. Això al seu entendre condiciona tota l'estructura econòmica. "Una baixa productivitat suposa una generació de valor afegit reduïda, cosa que no incentiva la inversió per tal que la productivitat millori, i això porta de forma inevitable el país o zona a perdre competitivitat internacional. Espanya ha estat compensant aquesta deficiència pagant salaris baixos i amb condicions laborals precàries: té a més una taxa d'economia submergida que, segons les estimacions, oscil·la entre el 17% i el 25% del PIB, i tot plegat ho ha suportat amb bastanta elasticitat el sector turístic", apunta. Niño Becerra adverteix que aquesta fórmula no serà sostenible en el temps, perquè la UE exigirà i auditarà fórmules fiscals molt més estrictes.

3) Escassedat de diners per a les pensions: L'economista assegura que Espanya pateix una "crònica insuficiència" de diners per a les pensions, i insisteix que aquest és el problema real. "El problema del sistema de pensions d'Espanya (i de tots els països amb un sistema de repartiment com l'espanyol) és d'insuficiència d'ingressos", diu. Segons Niño Becerra, la llei de reforma de la Seguretat Social aprovada en avantprojecte el 2021 només garanteix "un equilibri momentani dels comptes" traspassant algunes despeses als pressupostos de l'Estat, per aportar 22.000 milions d'euros més, que es treuen d'altres partides. Al seu entendre, l'avantprojecte "aparca per a més endavant els temes més polèmics, com l'encaix de l'augment de l'esperança de vida en l'import de les pensions". La qüestió també s'ha agreujat arran de la pandèmia.