No és cap notícia saber que si ets nascut dins de l'Estat, és més fàcil accedir a un habitatge de lloguer. Aquest dijous s'ha confirmat aquesta hipòtesi amb un estudi de l'Ajuntament de Barcelona que confirma que fins al 62% dels agents immobiliaris de Barcelona accepta discriminar els possibles llogaters d'un habitatge pel seu origen ètnic. 

Aquest nou estudi ha extret quatre conclusions principals, la primera i més evident és aquest 62% de casos de discriminació per origen ètnic. La segona conclusió a la qual s'arriba és que en el 24% dels casos es facilita la discriminació, és a dir que la discriminació no és directa, però es detecten diverses pràctiques que resulten igualment en l’exclusió de l’accés a l’habitatge al col·lectiu assenyalat. Això suma quasi el 85% dels casos en aquestes dues circumstàncies el que ens deixa en què només un 14% dels agents immobiliaris es neguen a discriminar per origen ètnic.

D'aquest 14%, el 10% dels agents es nega a acceptar la proposta discriminatòria i el 4% evita donar resposta a la petició. Per tal d'extreure aquestes xifres, l'Ajuntament ha realitzat un total de 350 trucades vàlides a diferents agències immobiliàries que operen a Barcelona en nom d’una propietat fictícia que vol llogar un habitatge i sol·licita que del procés de selecció se n’excloguin “les persones immigrants”. ​

Prejudicis i estereotips

Per dur a terme l'informe l'Ajuntament va incloure en la petició discriminatòria que la propietat fictícia opta conscientment i únicament pel terme “immigrant” sense més explicacions d’origen ètnic, religió o classe social, cosa que s’interpreta que la discriminació va dirigida a aquelles persones que provenen d’uns determinats països. Així, al llarg de l’experiment s’observa en les respostes per part dels agents immobiliaris una clara distinció,  entre la població “immigrant”, que respondria al perfil discriminat, i la població “estrangera”, que quedaria fora del públic diana.

Un altre aspecte rellevant, i greu, que surt a la llum és que la discriminació és una pràctica a l’ombra, ja que el 19,4% dels agents manifesten de manera espontània que aquesta discriminació no es pot publicitar, sense que la propietat fictícia requereixi que el filtre s’apliqui ja en l’anunci de l’immoble.

De fet, s'evidencia que la discriminació pot començar a operar des del primer moment, tan bon punt es rep la sol·licitud per llogar l’habitatge. En el moment que es detecta algun tret diferencial que permeti identificar un perfil com a immigrant, els agents immobiliaris que accepten la discriminació apliquen el filtre discriminatori. Això, tal com expliquen els agents, pot produir-se en una primera trucada sol·licitant informació, agafant-se al llenguatge o l’accent del sol·licitant, en les visites, a través de l’aspecte i la indumentària o amb la documentació identificativa de les persones candidates.

El fet que la discriminació mai no es publiciti ni s’expliciti per part dels agents immobiliaris esdevé una primera dificultat a l’hora de provar que aquesta es produeix. En segon lloc, l’ús d’enganys i mentides a les persones discriminades, estratègies que els agents admeten i queden recollides a l’estudi, posen encara més traves per poder-ho provar i, per tant, perseguir-ho, sancionar-ho i reparar el dany.

Cal apuntar que aquest informe s'havia de presentar unes setmanes enrere, però l'incendi de Tetuan, en el qual van morir quatre persones que ocupaven un local, va provocar que s'ajornés la presentació.