El dèficit públic del conjunt de les administracions públiques espanyoles va tancar el 2021 al 6,76% del PIB, que es tradueix en 81.521 milions d'euros, segons ha anunciat aquest dijous al matí la ministra d'Hisenda del govern espanyol, María Jesús Montero en una roda de premsa per presentar les dades sobre l'execució pressupostària de l'Estat on també ha assegurat que "el govern espanyol estaria en condicions de complir" amb la previsió de baixar el dèficit públic al 5% del PIB en acabar 2022. Cal apuntar, que tot i que segueix sent un dèficit públic elevat, l'Estat ha aconseguit rebaixar-lo en més de 3 punts respecte al 2020, un any que va estar marcat per l'aparició de la pandèmia i un fort increment de la despesa pública, tot i això, aquesta final del dèficit se situa 1,6 punts per sota de l'estimació del govern espanyol (8,4%) i es tradueix en la reducció més gran del dèficit registrada en la sèrie històrica.
En aquesta línia, la titular d'Hisenda ha destacat, i celebrat, que la xifra de tancament del dèficit ha millorat els resultats de les estimacions dels organismes internacionals, així com les que el mateix govern espanyol es va comprometre amb Brussel·les. És per això que la mateixa ministra ha assegurat que aquesta bona marxa permet afrontar ara els reptes derivats de la guerra d'Ucraïna i aplicar el 'Pla Nacional' de resposta a l'impacte econòmic del conflicte, que inclou la pròrroga de les rebaixes fiscals en la factura de la llum o bonificacions al combustible.
La distribució de les dades de 2021 per subsectors mostra que l'Administració Central va assumir la major part del dèficit, amb una taxa que es va situar gairebé en el 6% del PIB, mentre que les comunitats autònomes van tancar en equilibri; la Seguretat Social va registrar un dèficit de l'1%; i les entitats locals van presentar un superàvit del 0,3% del PIB.
Petició de tranquil·litat a les gasolineres
En el torn de preguntes, Montero ha estat preguntada per les mesures urgents per intentar reduir el preu dels carburants a Espanya, que ha provocat que moltes gasolineres es plantegin tancar perque no podran fer front a les despeses. Davant d'aquest panorama la ministra ha fet una crida a la calma i ha assegurat que les estacions de servei podran sol·licitar una bestreta del descompte que han d'aplicar als combustibles a partir d'aquesta mitjanit i començaran a rebre'l a partir de la setmana vinent.
En aquesta línia, la ministra ha detallat que a partir d'aquest divendres hi haurà un "formulari" en la pàgina web de l'Agència Tributària que podran emplenar les gasolineres que vulguin sol·licitar una bestreta. Aquesta bestreta tindrà un "límit" per a grups consolidats amb capacitat financera per a assumir la bonificació fins que els sigui reintegrada. "Una vegada que s'empleni aquesta fitxa, a partir de la setmana que ve estarem transferint les bestretes", ha afegit la ministra, que ha explicat que aquests es calcularan en funció de la mitjana mensual de venda de cada gasolinera en 2021.
Montero també ha aclarit que la bonificació privada correspon a les operadores, no les gasolineres, i que es posarà en marxa una "bústia de denúncia" perquè els consumidors comuniquin possibles incidències. També ha assenyalat que aquelles gasolineres que tinguin dificultats per a canviar el seu sistema informàtic a temps podran anunciar "en llocs visibles les bonificacions". A partir d'aquest divendres tots els combustibles gaudiran d'un descompte de 20 cèntims d'euro -15 seran aportats per l'Estat i els altres 5 seran sufragats per les mateixes empreses petrolieres-.
Seguretat Social
Una altra dels titulars que ha deixat aquesta compareixença de la ministra Montero ha estat que la Seguretat Social va tancar 2021 amb només un dèficit del 0,93% del PIB, la taxa més baixa des de 2013, gràcies a l'increment del 10% dels ingressos per cotitzacions socials que van marcar màxims. Concretament, el dèficit de la Seguretat social va ser tres dècimes inferior al previst als últims pressupostos i se situa per sota de l'1% per primera vegada des de 2013. En aquesta línia, el dèficit de la Seguretat Social es va reduir un 14,7% durant l'any passat, fins a situar-se en els 11.191,7 milions d'euros, molt allunyat dels 18.500 de 2016 i 2017.
Aquest dèficit és la diferència entre uns ingressos de 180.919,45 milions, un 8,5% superiors a 2020, i unes despeses de 192.111,15 milions, que creixen un 6,8% interanual. En concret, els ingressos per cotitzacions socials van ascendir en 2021 a 131.990 milions d'euros, una xifra rècord, impulsats per l'augment de les aportades pels ocupats, que van experimentar un increment interanual del 9,47% (10.460 milions d'euros més).
En termes relatius, els ingressos per cotitzacions socials van suposar un import equivalent a l'11% del PIB, la xifra més alta de la història, segons Inclusió. Les transferències rebudes per la Seguretat Social van ascendir a 47.991 milions d'euros, amb un increment del 5,3% interanual. Respecte a les despeses, les prestacions econòmiques a famílies i institucions van aconseguir 173.814 milions, un 5,9% més que en el mateix període de 2020.
D'aquestes, la partida més gran, 160.588 milions, correspon a pensions i prestacions contributives, amb un augment d'un 5,4%, marcant el de les primeres un augment del 4,9%, fins als 138.459 milions d'euros. Les prestacions en concepte de naixement es van incrementar el 16%, fins als 3.499 milions, degut fonamentalment a l'ampliació del permís del segon progenitor, anteriorment denominat permís de paternitat, de 12 a 16 setmanes, des de l'1 de gener de 2021.
Les autonomies rebran avui la liquidació de l'IVA del 2017
La ministra Montero també ha anunciat durant la mateixa roda de premsa que el govern espanyol abonarà aquest mateix dijous els 3.066 milions d'euros que corresponen a les comunitats autònomes com a compensació per la liquidació de l'IVA del 2017. Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid són les tres regions que més import rebran dels 3.066 milions d'euros que el govern espanyol ha disposat per a les comunitats autònomes amb l'objectiu de compensar-les per la liquidació de l'IVA de 2017. En concret, Andalusia rebrà 568,6 milions d'euros, Catalunya, 560,6 milions, mentre que Madrid s'emportarà 424,7 milions.