Les infraestructures catalanes estan de celebració a la XXIII Trobada d'economia a S'Agaró. Després que el ministre de Foment, José Luis Ábalos, prometés ahir a S'Agaró que el PSOE "revertirà el baix finançament que ha patit Catalunya durant anys", avui alts càrrecs de les infraestructures catalanes han presentat les seves bones xifres. Entre les més espectaculars, les referents a l'Aeroport de Barcelona-El Prat, que ha anunciat el director general d'AENA, Javier Marín: "El Prat superarà els 50 milions de passatgers aquest 2018, en front del rècord històric de 47 milions de viatgers registrats el 2017"; seguides de les bones notícies del Port, anunciades per la seva presidenta, Mercè Conesa, que assegura que la infraestructura tancarà l'any amb un augment del 18% en el tràfic de mercaderies. 

Sota el títol "Infraestructures, mobilitat i sostenibilitat", han segut a la mateixa taula grans personalitats del món de les infraestructures, a més de Conesa i Marín, també el CEO del Mobile World Capital Barcelona, Carles Grau; el director de Fedea, Àngel de la Fuente i el president de RENFE, Isaías Táboas. 

El Prat es vol fer gran

L'Aeroport de Barcelona ha crescut una mitjana del 5,8% els darrers cinc anys, una xifra que està per sobre de la mitjana mundial, que és d'un 5% de creixement. Segons les xifres presentades per Marín, la infraestructura compta amb més de 100 companyies aèries amb 212 destinacions i crea 27.000 llocs de treball directes i fins a 85.000 d'indirectes. 

L'any passat, el Prat registrava unes dades rècord en passatgers: 47 milions. D'aquests, 38,5 milions van ser passatgers internacionals. De fet, segons Marín, hi ha motius per "ser optimista i penso que superarem aquesta xifra". En aquest sentit, ha posat en valor el creixement registrat per l'Aeroport del Prat des del 2008, quan va registrar 30 milions de passatgers, i des de l'obertura de la T1 el 2009 .

Ha indicat que aquests 20 milions addicionals, dels 30 milions del 2008 als 50 que es preveuen per a aquest 2018, són internacionals, mentre que el trànsit domèstic s'ha mantingut constant al llarg d'aquests anys, i fins i tot s'ha reduït.

D'altra banda, Marín ha recordat que ja fa 10 anys que es va construir la Terminal 1, tot i que encara ens referim a ella com "la terminal nova". Marín assegura que Foment invertirà uns 2.000 milions fins a l'any 2026 per continuar potenciant tant l'aeroport de Barcelona com el de Girona, i ha recordat que aquest volum d'inversió servirà per construir l'anomenada terminal satèl·lit al Prat i per connectar aquest aeroport mitjançant AVE amb el de Girona per convertir aquest últim, de facto, en la quarta pista de l'aeroport de Barcelona.

El Port com a "termòmetre" de la salut econòmica

"El Port de Barcelona és un bon termòmetre per veure com va la nostra economia", ha assegurat Conesa. I és que la infraestructura portuària suposa fins el 5,7% del PIB català i mou anualment mercaderies valorades en uns 78.000 milions d'euros. 

En aquest sentit, les bones previsions no són només per a l'aeroport. Segons ha explicat la presidenta de la infraestructura, "es preveu que el Port de Barcelona assoleixi enguany els 2,9 milions de creueristes, enfront als 2,7 milions del 2017", fet que suposa un 7,4% més. A més, Conesa ha precisat que el tràfic de mercaderies transportades per contenidor arribarà aquest exercici als 3,2 milions de TEUs -cada TEU equival a un contenidor de 20 peus-, front als 2,96 milions del 2017, el que suposa un increment del 8%.

A més, Conesa ha dit que no vol entrar en guerres, i que "el Port no entrara a disputar quin port d’Espanya mou més contenidors o més passatgers", i que "creixerem sempre i quan puguem mantenir l’equilibri amb els nostres clients actuals". En aquesta línia, ha comentat que el Port de València té més gran volum de mercaderies que Barcelona perquè té molt moviment de contenidors d'un vaixell a un altre, però ha subratllat que Barcelona exporta més mercaderia de la qual importa.

Per últim, Conesa ha apuntat que el primer destí de les exportacions del Port de Barcelona és el continent asiàtic i que aspira a mantenir-se com "port principal del Mediterrani oest".

Una llista "llarguíssima" de coses "mal fetes"

A la taula rodona també hi ha intervingut el director de Fedea, Ángel De la Fuente, que ha lamentat que la política d'infraestructures en les últimes dècades a Espanya hagi estat marcada per l'"obsessió pel ciment".

Al seu entendre, les infraestructures s'han dissenyat en les últimes dècades amb "criteris electoralistes" o de "redistribució territorial", el que ha deparat més línies de l'AVE de les necessàries, "massa" aeroports, "autovies d'alta capacitat" en llocs amb poc trànsit o ampliacions de Ports sense tenir en compte criteris de rendibilitat.

"És llarguíssima la llista de coses mal fetes", ha denunciat De la Fuente, que ha demanat una planificació global de les infraestructures per part del ministeri de Foment.