El govern espanyol ha proposat un nou mecanisme per garantir les pensions, ja que la guardiola està ben buida. Ho vol fer incrementant les cotitzacions perquè, diuen, és l'única manera de mirar d'assegurar les jubilacions als "baby boomers", la generació més nombrosa que va néixer entre els finals del cinquanta i finals dels setanta i que ben aviat es començarà a jubilar.
Garantir les futures pensions és un dels majors reptes a què s'enfronta l'Estat, i és que ara mateix a la caixa només hi ha 2.000 milions d'euros (en comparació amb els 67.000 milions que havia arribat a haver-hi). Per això, el ministeri de Seguretat Social es planteja augmentar les contribucions en un 0,5%, és a dir, actuar per la banda dels ingressos. Això, traduït, vol dir que, per exemple, els mileuristes hauran de pagar una mitjana de 10 euros més al mes: 5 l'empresa i 5 el treballador. Aquest mecanisme es posaria en marxa a partir del 2023 durant un termini de deu anys, fins al 2032. Això, però, de moment és només un primer esborrany que encara s'està negociant amb els agents socials.
Alerta de la UE
Però Europa ja ha posat alguns requisits més sobre la taula. Si Espanya vol injectar els 70.000 milions d'euros dels fons de recuperació de la covid europeus, també haurà d'augmentar el període de càlcul de les pensions, és a dir, els anys laborables que es fan servi per determinar quina pensió percep cada ciutadà. Actualment, es prenen els darrers 25 anys treballats per fer un càlcul de quina pensió toca a cada persona, Brussel·les demana que aquests períodes augmenti fins a 30 anys.
És viable?
El ministre José Luís Escrivá ha explicat que d'aquesta manera s'activaria el mecanisme d'equitat intergeneracional i es derogaria el factor de sostenibilitat que va activar el Partit Popular.
Però els agents socials i alguns experts ja han expressat els seus dubtes sobre la viabilitat d'aquesta mesura, perquè no creuen que els diners que es recaptin amb aquesta cotització addicional siguin suficient per afrontar l'augment de la despesa en pensions que s'espera per les jubilacions del baby boom. Segons l'Autoritat Fiscal (AIReF), la taxa de dependència de gent gran –població més gran de seixanta-sis anys sobre població en edat de treballar– es duplicarà, passant del 26% actual al 53% el 2050.
La vicepresidenta Yolanda Díaz y el ministre de Seguretat Socia Jose Luis Escrivá / EFE
Més propostes
Posteriorment, el govern crearia també (si calen) mecanismes per continuar revisant i adaptant la despesa en pensions al creixement econòmic, entre les quals hi hauria accedir als diners del Fons amb un límit del 0,2% del PIB a l'any o altres mesures de despesa i ingressos que seguirien les recomanacions del Pacte de Toledo, amb un límit el 0,4% del PIB.
En aquest sentit, Escrivá ha assegurat que s'activaria "únicament si s'aprecia una desviació" de la despesa en pensions, és a dir, si les mesures que s'han plantejat en el primer bloc i les que es poden aprovar al segon "no tenen l'efecte previst", o bé si hi ha algun imprevist o una crisi econòmica, per exemple. S'insisteix que és un sistema contingent, que només s'aplicarà en cas que sigui necessari. En cas que la despesa en pensions s'adeqüi al que la Comissió Europea considera sostenible, es retornarien els diners via augment de les pensions o reducció de les cotitzacions.
I què diuen els sindicats?
Els sindicats han afirmat que veuen amb bons ulls que el plantejament se centri a augmentar els ingressos de la Seguretat Social i no a retallar les pensions, però han assenyalat que la proposta de l'equip de José Luis Escrivá ha de ser "millorada" en termes de "suficiència", incorporant més ingressos i repartint de manera òptima distribució addicional entre empreses i treballadors. En aquest sentit, les organitzacions sindicals també reclamen que els acords s'han de fer de tal manera que no predeterminin les negociacions futures, "en cas de ser necessàries" en la taula de diàleg social.