Aquest divendres es tanca una nova edició de la 080 Barcelona Fashion i es fa posant l'accent en la sostenibilitat i la viabilitat econòmica de la roba i una indústria que, a escala global, és la segona més contaminant del món, només per darrere de la petroquímica. Sota el concepte 080 Reborn, la desfilada de moda creada amb roba 100% recuperada de plantes de classificació de residus tèxtils i de botigues de segona mà, s'ha volgut basar en aquesta conscienciació cap a les marques i els mateixos clients exponencials.
ElNacional.cat ha parlat amb la directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), Agnès Russiñol i Amat, que ens desgrana la necessitat d'incloure aquesta desfilada amb roba de segona mà: "Hem anat de la mà amb l'Agència de Residus de Catalunya i també una col·laboració entre l'àmbit públic i privat. En aquest darrer cas, cal fer una menció especial a Girbau LAB, una bugaderia industrial, que actua com a partner". Russiñol subratlla que aquesta desfilada és el treball de molts mesos i "engloba tots els reptes de la cadena de valor, des dels productors fins als retailers".
"El Pacte per a la moda circular és viu"
Així doncs, aquesta 080 Reborn vol ser l'inici de tot: "Forma part del Pacte per a la moda circular, és viu i demanem que la gent que ho miri i vegi l'encaix, se sumi a nosaltres". En definitiva, la 080 tal com l'hem entès fins ara és l'aparador per posar de relleu molts altres aspectes que tenen un doble contingut des del punt de vista de la sostenibilitat: és ecologia, però també economia. I la roba, en aquests moments, ha de ser ambdues coses. La problemàtica del tèxtil és un tema emergent al llarg dels darrers anys, ja que aquest sector és un dels majors consumidors de recursos del món, amb un enorme impacte ambiental i climàtic.
Un reciclatge inferior a l'1%
En xifres, al món es venen 100.000 milions de peces de roba cada any i la seva producció es va multiplicar per dos entre 2000 i 2014. Després de l’alimentació, l’habitatge i el transport, el consum global de productes tèxtils és el quart major demandant de matèries primeres i aigua i el cinquè emissor de gasos d’efecte hivernacle. A més, es calcula que menys de l’1% de tots els tèxtils del món es reciclen per convertir-los en nous tèxtils.
"A la resta d'Europa estan més conscienciats"
Russiñol no amaga que ha percebut en l'estudi previ que una majoria de països, sobretot a Europa, estan "molt més conscienciats que a casa nostra i nosaltres estem a les beceroles". A la vegada, subratlla que amb aquesta iniciativa i els estudis de l'Agència de Residus, "Catalunya és capdavantera si ens fixem amb la resta de l'Estat espanyol". Però, més enllà de la consciència col·lectiva, la normativa europea marca fer un pas més: "Hi ha una sèrie d'obligacions que marques i governs hauran de prendre properament. A nivell català, cada persona consumeix en un any entre 21,5 i 26kg de productes tèxtils". Cada any, més de 147.000 tones de residus tèxtils es valoritzen energèticament o es llencen a l’abocador a Catalunya. Només el 12% dels residus tèxtils es recullen selectivament.
Actualment, mentre el consum de roba creix de forma accelerada a tot el món, la reutilització i el reciclatge no han crescut al mateix ritme, bàsicament perquè els productes tèxtils no s’han dissenyat amb criteris de circularitat. Aquest fet provoca la pèrdua de molts recursos valuosos que es tracten com residus, mentre segueix el consum de matèries primeres i recursos naturals no renovables del planeta.
Pel que fa a la recollida de residus tèxtils, les taxes són baixes respecte altres residus degut a que encara no es gestionen com una fracció separada de residus. A la majoria de les llars d’Espanya i Catalunya es llencen dins la fracció rebuig i si es fa la separació es limita a la roba en bon estat. A banda, els tèxtils usats és recullen a través de les entitats socials i la ciutadania ho percep com un acte benèfic, no com un acció de reutilització o reciclatge.
Per tot plegat, Russiñol posa l'accent en el Pacte per a la moda circular que compleix amb els objectius del programa de Govern: "Revolució verda, feminista i social, entre d'altres aspectes, són els que ens marquen com hem de fer les coses". En aquest escenari, es posa en evidència la necessitat d’un canvi de model i avançar cap a la circularitat. El Pacte neix amb la implicació de la Generalitat de Catalunya i dels actors de tota la cadena de valor del tèxtil que han treballat conjuntament per desenvolupar-ne el contingut i aconseguir el seu desplegament a partir de 2022.
Fins al moment, han signat el pacte 74 entitats i empreses, i queda obert a més adhesions. Entre els signants hi figuren empreses productores com Mango, Pronovias o Míriam Ponsa, així com la patronal Pimec, o gestors de tèxtil com Roba Amiga i Humana.
Reptes pel 2024
Entre els compromisos que assumeixen les organitzacions signants destaquen els de reduir entre un 5 i un 10% la generació de residus tèxtils; assolir entre el 25 i el 30% en la recollida selectiva d’aquesta fracció l’any 2024; i incrementar el percentatge de valorització material de la part recollida selectivament. En concret, entre el 55 i el 60% s’haurà de destinar a la preparació per a la reutilització i, entre el 40 i el 50%, al reciclatge dels residus tèxtils.