"L'aigua és un servei municipal i per tant, no es pot remunicipalitzar allò que ja és un servei municipalitzat", ha assegurat el president de la societat general d'Aigües de Barcelona (Agbar), Àngel Simon, durant el dinar "Agbar: un model de gestió de futur, referent al món" organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. D'aquesta manera, Simon ha volgut deixar clara la seva postura davant la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona de municipalitzar el servei d'aigua a la capital catalana. Tot plegat davant una àmplia representació d'empresaris i polítics, entre els que destaquen el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, l'expresident José Montilla, el líder del PSC, Miquel Iceta, o el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra. 

D'acord amb el marc de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha destacat que es realitzen totes les inversions pactades i ha obert la porta a observar quin és el servei d'excel·lència que més interessa a una ciutat turística com Barcelona. Coincidint amb els 150 anys d'Aigües de Barcelona, Simon ha recordat que Agbar genera un impacte econòmic de 1.960 milions d'euros i 10.202 llocs de treball a temps complet a Catalunya, dels quals 980 milions i 4.000 llocs corresponen a l'area metropolitana de Barcelona.

També ha contribuït al PIB de Catalunya en 904 milions, el que suposa un 0,42% del total i ha generat 235 milions de recaptació fiscal. "El més important és que els beneficis s'estenen a tots els sectors i a tota Catalunya i que més del 92% dels proveïdors de la companyia són de l'àrea metropolitana de Barcelona", ha afegit el president d'Agbar.

Nous reptes i compromís social

Davant la consecució de grans xifres, nous reptes. En aquest sentit, ha apuntat que s'ha de garantir el subministrament d'aigua sostenible i el sanejament. Segons Simon, "el cicle integral contempla la reutilització i depuració d'aigües residuals com a úniques solucions per garantir el subministrament a les ciutats del futur." Així mateix, dins el seu compromís explícit contra l'exclusió social, també ha volgut deixar clar que "mai no hem tallat l'aigua a ningú que no la pugui pagar per motius de pobresa".

Per evidenciar el seu compromís amb els col·lectius més vulnerables, ha posat sobre la taula algunes xifres: des de 2012, unes 16.400 famílies (més de 50.000 persones) s'han beneficiat de les bonificacions per pagar el subministrament d'aigua, el que suposa destinar més de 5,7 milions al Fons de Solidaritat per garantir el dret a l'aigua per a les persones en risc d'exclusió social. "No només gestionem aigua sinó que ens relacionem amb les persones", ha reiterat. 

La factura de l'aigua

La pujada del preu de l'aigua en els últims anys és un fet constatat i Simon ha procurat explicar-ho amb tota mena de detall. Tal i com ha mostrat mitjançant un parell de gràfics, Agbar percep un 34% del total de la factura de l'aigua i el preu "s'ha incrementat exactament igual que l'IPC mentre la resta de conceptes són els que han pujat. Demanaria el mateix esforç que fem nosaltres a la resta de components de la factura." Més enllà de l'increment del 9,4% d'Agbar respecte 2010, també destaquen l'IPC (+8,9%), el cànon d'aigua (+28,7%) i el preu de compra de l'aigua a Aigües Ter Llobregat (+112,8%).

En tot moment, Simon ha volgut posar de manifest que "Agbar ha estat capaç de donar resposta als moments més difícils de la història". Pel que fa a aquesta "exitosa" vinculació de la companyia amb la ciutat i el territori, ha posat alguns exemples: els ciutadans es queden sense aigua 15 segons de mitjana per any, l'índex de frau es troba en el 0,2% i el de rotació en el 0,1%, la flota de vehicles és pràcticament elèctrica o l'índex de fuga és un dels més baixos d'Europa, entre d'altres. Gràcies a un "compromís mutu entre la companyia i les administracions a llarg termini", el president d'Agbar també ha anticipat que el desenvolupament sostenible és el "pilar estratègic" per avançar cap a l'economia circular i el residu zero.