La presidenta de la AIReF, Cristina Herrero, ha avançat aquest dilluns que l'organisme publicarà dijous l'actualització de les seves previsions per la crisi del coronavirus, que preveuen un empitjorament del PIB, que podria caure més del 12% a l'escenari més advers previst.

Ferrer, que va participar en la sessió 'Líders en directe', organitzada pel Consell General d'Economistes, va indicar que fa un mes la AIReF quantificava una contracció del PIB el 2020 de l'ordre del 9% al 12%, depenent principalment de l'evolució de la pandèmia a nivell mundial i de l'èxit de les mesures de liquiditat i sosteniment de rendes instrumentades.

Ara, amb l'actualització de les dades que publicarà dijous la AIReF, l'organisme estima que la caiguda del PIB aquest any podria ser mig punt superior a l'estimat fa un mes, però també preveu una recuperació "lleugerament més favorable" el 2021 que el pronosticat abans, quan contemplava una alça del PIB d'entre el 4,6% i el 5,8%. "La recuperació serà gradual i incompleta", va indicar. Aquesta revisió a la baixa, va explicar, es deu que la caiguda del PIB del segon trimestre ha estat més gran de l'esperat, i no es deu tant que la recuperació econòmica vagi a ser més lenta.

En aquest sentit, Herrero va apuntar que en el tercer trimestre s'està produint una "clara reactivació" de l'economia espanyola, a un "ritme elevat", encara que va demanar de no treure "conclusions equivocades", ja que la crisi econòmica serà "profunda" i "sense precedents".

Més dèficit

Quant a l'evolució del dèficit, Herrero va afirmar que també s'ha empitjorat l'estimació anterior, i ara preveuen un dèficit per a aquest any entre sis dècimes i un punt superior, davant el 10,3% que estimaven inicialment, amb la qual cosa podria superar l'11% del PIB, o fins i tot el 14% a l'escenari més advers.

Sobre l'evolució del dèficit de la Seguretat Social (més el SEPE i el Fogasa), va assegurar que d'acord amb les seves previsions, aquest any augmentarà en un rang d'entre el 3,9% i el 5,1%, segons els dos escenaris macroeconòmics plantejats, a causa que aquests organismes són els que han articulat el gruix de les mesures adoptades, com el pagament dels ERTEs, la prestació per als autònoms, o l'ingrés mínim vital.

A més, va apuntar que la despesa en pensions seguirà creixent un ritme similar a abans de la crisi, de tal manera que la AIReF estima un augment del 3,5% per a aquest any. Respecte a l'evolució del mercat de treball, Herrero va afirmar que absorbir els treballadors que es troben en aquest moment en un ERTO en un dels principals reptes, ja que en algunes branques d'activitat, com l'hostaleria, els ERTO han arribat a assolir el 80% dels treballadors.

Foto: Pensionista anant a comprar. Autor: Sergi Alcàzar.

Segons les perspectives de la AIReF, la pèrdua d'ocupació el 2020 podrien ser per sobre del 10% en taxa d'ocupació equivalent a temps complet i amb una recuperació molt parcial el 2021.

En aquest context, Herrero creu que la prioritat de curt termini no pot ser altra que aprofundir en les mesures de suport a les pimes i a l'ocupació per intentar que no es perdin pel camí empreses viables ni llocs de treball sostenibles.

Sortida a mitjà termini

Però segons el seu parer, es necessita també una estratègia amb un horitzó temporal "una mica més ampli i amb el consens més gran possible", tenint en compte que cal reincorporar al mercat laboral als treballadors en ERTO i assegurar la viabilitat de les empreses. En aquest context, encara que demanda que a curt termini ha de seguir la política fiscal expansiva per garantir la renda de famílies i empreses, a mitjà termini va assegurar que és imprescindible preservar la sostenibilitat de les finances públiques, atès l'"intens deteriorament" del saldo pressupostari el 2020, amb una recuperació "limitada" el 2021.

D'aquesta forma, la ràtio d'endeutament pública sobre el PIB se situarà a finals d'any entre el 116% i el 123%, i afegeix que per mantenir estable el 2030 el nivell de deute de 2021, seria necessari realitzar un exercici de consolidació fiscal similar al de la dècada passada i assolir l'equilibri pressupostari el 2030.

En aquest escenari, segons la presidenta de la AIReF, la incertesa no pot ser una excusa per no realitzar "un exercici d'estratègia i previsió de mig termini", que inclogui una planificació pressupostària coordinada amb l'estratègia de recuperació. "L'existència de recursos addicionals de la UE i la seva adequada destinació és un motiu addicional per a una planificació econòmica i fiscal minuciosa", segons Herrero.

Fins a la posada en marxa de l'esmentada estratègia de consolidació fiscal, que va demorar més enllà de l'any 2021, Herrero advoca per activar la "clàusula de sortida" que contempla la Llei d'Estabilitat Pressupostària i que admet desviacions de les regles fiscals a curt termini, però associades a la presentació d'un pla de reequilibri.

Per això, la AIReF ha recomanat en diverses ocasions fer ús d'aquesta flexibilitat i activar l'esmentada clàusula per dissenyar un full de ruta que fixi un camí "oportú i creïble" i per donar certesa sobre les regles de joc. En aquest sentit, va recordar que la UE va activar de manera molt primerenca la clàusula de sortida del pacte pressupostari i 19 Estats membres de la UE ja ho han fet.

Quant al moment oportú per començar a aplicar el pla de consolidació fiscal, una vegada superada la crisi, Herrero va afirmar que és difícil definir una data exacta, però ara mateix "no sembla" que el 2021 vagi a ser un any en què es donin les condicions, ja que la incertesa encara serà "alta", la recuperació "fràgil" i és "molt probable" que l'any que ve les mesures de suport continuïn sent necessàries.

Reforma de pensions i beneficis fiscals

La presidenta de la AIReF també es va referir a la reforma del sistema públic de pensions i a l'Ingrés Mínim Vital (IMV). Sobre la primera, va apostar per modificar els requisits d'accés a la pensió per apropar l'edat efectiva de jubilació a la real i per ampliar el càlcul de la pensió més enllà dels 25 anys actuals, i va avançar que al setembre publicaran un actualització de les seves recomanacions sobre això.

Sobre l'IMV, va dir que existeixen "forts arguments" per defensar la posada en marxa del mateix, donat els nivells més importants de pobresa i de desigualtat d'Espanya davant altres països de l'entorn i que les previsions de la AIReF sobre el cost de la mesura i els possibles beneficiaris coincideixen amb els del Govern, si bé va dir que encara hi ha incertesa sobre com es preveu finançar, els mecanismes per fer-la compatible amb una feina o la coordinació entre administracions.

Finalment, Herrero va avançar que a finals d'aquest mes la AIRef publicarà les anàlisis que està duent a terme sobre 13 beneficis fiscals i sobre infraestuctures de transport. Quant als beneficis fiscals, va dir que alguns d'ells sí que compleixen els objectius per als quals van ser aprovats, però hi ha una "àmplia bateria" que no els compleix o que generen "alguna distorsió", per la qual cosa seria convenient una "revisió o reformulació" dels mateixos.