L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) planteja al govern espanyol que la Seguretat Social destini els seus ingressos per cotitzacions només al pagament de pensions i que l'Estat assumeixi el dèficit que arrossega el sistema per sanejar-lo i aclarir els dubtes sobre la seva sostenibilitat futura.
L'AIReF planteja redistribuir els percentatges de cotitzacions socials elevant els destinats al sistema de pensions i reduint en la mateixa quantia el dirigit al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), així com un trasllat de les despeses no contributives al mateix Estat.
Això elevaria el dèficit estatal previst per l'autoritat per a 2019 del 0,8 % al 2,2 % del PIB, deixant a zero el de la Seguretat Social (de l'1,4 % del PIB, amb uns 17.400 milions d'euros) i mantenint el del conjunt de les Administracions Públiques en l'1,9 %.
Efe
Per a això, la AIReF defensa traspassar responsabilitats de despesa des de la Seguretat Social a l'Estat, combinant el transvasament del SEPE a la Seguretat Social (el que aportarà al sistema 10.400 milions) amb transferències de l'Estat per finançar altres despeses. Concretament, planteja reduir en 3,5 punts el tipus de cotització per atur (actualment del 7,1 %) i incrementar en igual mesura el de contingències comunes (28,3 % en el Règim General), segons l'informe sobre la Sostenibilitat del sistema, presentat aquest dimecres.
Així mateix, vol que deixin de subvencionar-se amb la Seguretat Social les reduccions de cotització que considera "polítiques actives d'ocupació", les reduïdes en els règims especials perquè són "una subvenció implícita", la despesa de funcionament del sistema i els subsidis d'atur i prestacions vinculades.
Quantificar l'augment de la despesa
Una vegada tancat el dèficit de la Seguretat Social, el segon repte és quantificar l'augment de la despesa que suposa en envelliment poblacional i plantejar mesures per atallar|aturar-lo i per incrementar els ingressos del sistema.
L'AIReF calcula que la despesa en pensions augmentarà en 9,5 punts d'aquí a 2048, fins al 20,2%, tenint en compte les seves projeccions demogràfiques, que contemplen un flux d'entrades netes anuals de 270.000 immigrants, una natalitat de fins a 2 fills per dona el 2050 i un increment de l'esperança de vida fins als 87 anys.
En aquest escenari, la AIReF planteja un aprofundiment de les reformes paramètriques de 2011, incrementant fins als 35 anys el període necessari per calcular la pensió (10 anys més), així com amb la "universalització" de l'edat ordinària de jubilació als 67 anys el 2027. L'aplicació d'ambdues mesures reduiria la despesa en pensions sobre el PIB en gairebé 1 punt el 2048, en tant que l'efecte sobre la taxa de cobertura seria pràcticament neutre.
La AIReF parteix de la derogació de l'índex de revalorització de les pensions (IRP), encara que planteja vincular l'increment de la seva quantia altres índexs a més de l'IPC, com el PIB, els ingressos de l'Estat o les cotitzacions socials.
D'altra banda, sí que elabora els seus càlculs tenint en compte el Factor de Sostenibilitat, ja que a la AIReF no li consta que la comissió parlamentària del Pacte de Toledo vagi a recomanar la derogació d'aquesta mesura que vincula la quantia de la pensió a l'esperança de vida dels pensionistes.