Alemanya ha dinamitat el seu rècord d'inflació i ha arribat aquest mes de març al 7,3% interanual, una xifra excepcional que afecta de ple un país en el qual aquest concepte és un tabú i se'l culpa en part de l'ascens del nazisme durant la República de Weimar. El 7,3% no s'havia vist des del 1981, i, per tant, abans de la reunificació del país. Segons els càlculs provisionals de l'Oficina Federal d'Estadística, la principal causa de la inflació és l'increment del cost de l'energia. Els economistes havien previst com a màxim una inflació del 6,3% aquest mes, però ha pujat 1 punt més. La guerra d'Ucraïna ha impactat contra l'economia alemanya, per l'afectació que té en la importació de gas i petroli rus. A Espanya, on queda geogràficament més lluny la guerra, la situació encara és pitjor perquè la inflació ha arribat al 9,8%.

Un analista d'HQ Trust ha manifestat que la inflació afectarà la previsió de creixement alemanya, l'economia motor de la UE.  "La sola xifra d'un augment de preus superior al 7% significa una devaluació real massiva dels ingressos en l'economia alemanya: ingressos laborals, pensions i transferències, ingressos empresarials i de capital. La demanda de consumidors i d'inversió es debilitarà, les previsions de creixement es revisaran a la baixa", indica. La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha intentat tranquil·litzar i ha subratllat que no es preveu que la inflació segueixi creixent, i que la previsió és "a curt termini", i també ha afirmat que no hi ha indicis de recessió sostinguda.

Mentrestant, el govern alemany està fent plans per si es produís un col·lapse energètic, en el cas que Rússia tallés el subministrament. El ministre d'Economia, Robert Habeck (Verds), va decretar dimecres el primer nivell d'alerta. "Ara com ara no hi ha colls d'ampolla de subministrament", va indicar Habeck. Però va insistir que Alemanya ha d'estar "preparada en cas d'escalada de Rússia". La bona notícia és que Rússia ha ajornat el pagament de l'energia en rubles, que s'havia d'iniciar aquest dijous, amb l'argument que el lliurament del gas a Alemanya i el pagament són dos conceptes diferents, segons informa el diari econòmic Handelsblatt. 

La hiperinflació va afectar de ple la República de Weimar, sorgida a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, i va provocar una polarització de la societat enmig d'un gran malestar social. Entre el 1921 i el 1923, el tipus de canvi va passar de 60 marcs per dòlar a més d'1 milió de marcs per dòlar. L'origen del problema va ser que el govern alemany va emetre més paper moneda que el que la seva economia permetia per sufragar les reparacions a França i Bèlgica segons el Tractat de Versalles, i ho va fer desvinculant-se del patró or.