El conflicte a la Unió Europea sobre la legislació del mercat energètic, concretament el del gas i l'electricitat, va a més. A menys de 24 hores per a la reunió que ha de culminar en l'estratègia europea per mitigar els efectes de l'augment de preus, nou Estats membre, entre els quals hi ha Alemanya, Països Baixos, Dinamarca i Àustria, han publicat un comunicat anunciant que no pensen donar suport a cap mesura que pugui interferir en els mercats del gas i l'electricitat, tal com reclamen Espanya i França, a més, descarten "una reforma del mercat majorista". El comunicat el firmen, a més, dels països ja esmentats, Luxemburg, Estònia, Finlàndia, Irlanda i Letònia.

Aquest comunicat, a la postre, provoca una clara divisió dins de la Unió en matèria energètica. El primer, encapçalat per Espanya i França, a favor de reformar el sistema, i el mercat, i el segon, liderat per Alemanya, que s'oposa a qualsevol mena de canvi, tal com han confirmat en el comunicat emès aquest dilluns. 

En el seu escrit, aquests nou Estats recolzen plenament la lectura de la crisi que fa la Comissió Europea i les mesures proposades per Brussel·les. Alhora, demanen "precaució" abans d'"interferir" en els mercats. "Atès que els pics de preus tenen impulsors globals, hem de tenir molta cura abans d'interferir en el disseny dels mercats energètics interns", apunten.

En aquest context, la Comissió Europea va presentar aquest mes una "caixa d'eines" amb mesures que, dins de la legislació vigent, poden servir per a alleujar als consumidors més vulnerables. I es va obrir també a debatre mesures de major importància a mitjà i llarg termini.

Contraposició amb Espanya i França

Amb la nota publicada avui, aquests nous països es desvinculen de la línia marcada per Espanya i França, que en diferents punts i amb diferents nivells d'intensitat, segons fonts diplomàtiques, havien aconseguit el suport de països com Grècia, Portugal o Romania. A més de reclamar mesures a curt termini, com treure el gas del sistema marginalista de preus mentre duri la crisi, Sánchez i Macron han promogut un debat en profunditat sobre l'energia, des dels mercats i fins a la possibilitat que els Estats membre fessin una compra conjunta de gas o crear reserves estratègiques.

Per contra el bloc liderat per Alemanya, a la nota d'aquest dilluns considera que "a mitjà termini, una part central de la solució resideix en mesures rendibles d'eficiència energètica i el desplegament accelerat de fonts d'energia renovables", alhora, convides a la resta de països a desenvolupar més interconnexions entre països per a millorar la resiliència davant possibles problemes de subministraments.

Sobre la construcció del mercat europeu, els signants afegeixen que "el mercat interior del gas i l'electricitat s'ha construït de manera conjunta i progressiva durant les últimes dècades" i que "els mercats competitius contribueixen a la innovació, la seguretat del subministrament i, per tant, són un element clau per a facilitar la transició".

"Per tant, el millor enfocament hauria de ser una major interconnexió amb la intenció de l'objectiu d'interconnexió elèctrica del 15% per a 2030, una major integració dels mercats elèctrics de la UE. Els mercats energètics transparents i competitius ofereixen eficiència i preus competitius als usuaris finals", conclouen.

De cara a la reunió dels ministres d'energia de la UE que se celebrarà aquest dimarts a Luxemburg, Espanya, que en la cita ministerial de Luxemburg d'aquest dimarts no estarà representada per la ministra competent, que seria Teresa Ribera, sinó que ho farà amb  la secretària d'Estat d'Energia, Sara Aagesen.

Imatge principal: La cancellera alemanya, Angela Merkel, davant dels presidents d'Espanya i França, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, durant l'últim Consell Europeu celebrat a Brussel·les la setmana passada - Efe