Catalunya calcula que aquest 2022 rebrà un total de 2.742,4 milions d’euros en concepte dels fons europeus Next Generation. La Generalitat no té gaire decisió en aquest sentit —ja que només podrà escollir els projectes on es destinen els recursos, però no els sectors perquè això vindrà determinat per Madrid— però, tot i això, de moment, ja ha promogut més d’una desena de convocatòries i ha executat un total de 311 milions d’euros.
Una de les primeres empreses que disposarà dels fons europeus és el Grup Ametller Origen, que en aquests moments té més de 3.000 treballadors arreu del país. Segons ha explicat aquest dilluns Marta Angerri, directora de finançament europeu i afers públics, sostenibilitat i directora de RSC de la companyia, en la xerrada-col·loqui organitzada per ElNacional.cat 'Qui i com ens podem beneficiar dels fons europeus?', per a ells l’arribada dels fons europeus suposarà un abans i un després i espera que també canviïn el paradigma empresarial de Catalunya.
El projecte d'Ametller
La seva proposta per rebre’ls és la creació d’un agroparc al Penedès que tindrà tant una part industrial com una agrària. Es tracta d’una planta que canviarà el model producció del grup cap a una agricultura més sostenible i circular. "Els fons europeus representen la capacitat de transformació cap a un nou paradigma més eficient i més productiu per a les empreses. Els esperem amb moltes ganes”, ha afirmat Angerri.
La directora de finançament europeu del grup ha insistit que l’arribada d’aquests diners no només suposarà un canvi per a la seva empresa, sinó que alhora afectarà totalment l’economia del territori. Segons calcula, aquest agroparc crearà més de 3.100 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts i repercutirà en desenes de petites i mitjanes empreses que formaran part de la cadena de producció. El projecte tindrà una inversió aproximada de 180 milions d’euros i generarà una activitat productiva valorada en més de 300 milions d’euros a partir de l’any 2027, equivalent al 10% del PIB de l’Alt Penedès. És per això que ha destacat que cal que totes les empreses destinin aquests fons a inversió i no a despesa.
“Les empreses s’han d’assegurar que els projectes creïn ocupació i transformin la seva producció cap a una producció més verda i social. Hem de tenir bons projectes i preparar-nos”, ha demanat.
Centralització, obstacles i mirada llarga
Angerri ha compartit debat amb Matilde Villarroya, Secretària d'Afers Econòmics i Fons Europeus; Ernest Pérez-Mas, CEO de Parlem Telecom i Josep M. Martorell, Director associat de Barcelona Supercomputing Center. Tots ells han coincidit a criticar la carrera d’obstacles que suposa l’arribada d’aquests fons europeus a les empreses, la centralització que exerceix l’Estat i les múltiples traves administratives del procés. Tot i això, Angerri ha volgut aportar un missatge optimista en aquest sentit i ha confiat que les institucions es vagin adaptant.
“Les administracions estan preparades per gestionar, no per gastar. Per això hi ha dificultats. Però això només acaba d’arrencar i tot anirà agafant el ritme. Hem de pensar que suposarà un salt en la transformació del sistema i que ens servirà per tirar endavant projectes transformadors, és una maquineta lenta, però segura”, ha insistit.
La importància de la recerca i el talent
D’altra banda, Angerri ha destacat que els fons també han de servir per repensar el teixit industrial a Catalunya per fer-lo més competitiu. “Si generem un nou sistema econòmic, també cal que creem el talent necessari”, ha indicat. És per això que, en aquest sentit, ha fet una crida a les empreses i els centres de recerca a preparar-se per les necessitats del futur, especialment pel que fa a energia i tecnologia.
"Per exemple, nosaltres ens trobem que no tenim experts en horta tecnificada i els fons europeus han de servir per això: per ajudar-nos a evolucionar aportant valor al sector", ha conclòs.