Anna Gener és la presidenta i CEO de la consultoria immobiliària Savills Aguirre Newman Barcelona i una de les poques dones que ocupa un alt càrrec en la nostra societat. De fet, només un 9% de les dones treballadores a Espanya ocupa un càrrec directiu, segons l’últim estudi d’Infojobs. Però ella no ho considera un luxe, sinó una meta; una posició que hauria de ser abastable per a qualsevol persona si és bona, sigui home o dona. Amb missatges clars i un somriure que no l'abandona, ens parla, des del seu despatx al bell mig de la Diagonal, sobre el camí que ens queda per recórrer com a societat: les dones s'han de fer un lloc als equips directius i manar, i junts aconseguir un canvi de paradigma.
Per què és important que hi hagi dones que manin?
El fet que hi hagi més dones en els àmbits de decisió ens permetrà canviar el model d’empresa i de societat que tenim avui dia. Nosaltres no som ni millors ni pitjors, però tenim maneres de fer diferents. Tampoc veuria desitjable que només hi haguessin dones dirigint, perquè ens faltarien les habilitats masculines. De fet, està comprovat que els equips directius on hi ha diversitat són més resolutius, més capaços d’adaptar-se als canvis del sector empresarial i donen més beneficis, justament per aquesta capacitat de llegir millor el mercat.
Què vols dir amb “llegir el mercat”?
El sector empresarial canvia cada vegada més de pressa, i ja no serveixen els precedents. És per això que la diversitat, no només de gènere, sinó ideològica, cultural, d’origen, etcètera, és fonamental perquè el consumidor canvia, es transforma. No es pot dirigir una empresa només amb gent d'una tipologia.
Consideres que és difícil per a una dona arribar a un alt càrrec?
Hi ha una sèrie de barreres, que sovint ens posem nosaltres mateixes, fruit d’una determinada educació que rebem que no ens convida a emprendre una carrera professional fins a aquests alts àmbits de decisió. Volem que hi hagi més dones perquè hi hagi justícia, però per damunt de tot perquè hi hauria un canvi de paradigma i exigiria més corresponsabilitat. No parlem només de distribuir el poder, sinó també la cura de la família i fer una societat millor, amb més valors.
Volem que hi hagi més dones perquè hi hagi justícia, però per damunt de tot perquè hi hauria un canvi de paradigma i exigiria més corresponsabilitat
Quines són les principals dificultats que es troba una dona a la feina?
La principal és que el camí per arribar a un alt càrrec està fet pels homes. Un indici d’això són els horaris que tenim, que fan molt difícil que puguis fer altres coses i tenir un mínim de vida personal. El camí no està fet amb els patrons que a nosaltres ens resultarien més naturals, sinó amb patrons més masculins.
I els homes on queden en aquesta lluita?
Sempre dic que és molt necessari que en aquesta lluita s’hi incloguin els homes. Jo entenc també que això pugui generar resistències, perquè d’alguna manera els homes se senten desplaçats. Nosaltres ens movem de posició, però alhora els fem moure a ells. Els estem obligant a ser disruptius, en el sentit que es veuen obligats a fer coses que no han vist fer ni als seus avis ni als seus pares, de manera generalitzada.
En sectors com l'empresarial, més del 60% dels graduats són dones, i el nombre creix cada any. Com s’explica aleshores el fet que només un 9% de les dones treballadores tinguin una feina d’alta responsabilitat?
És una situació anòmala. Com deies, les dones ja tenim una preparació acadèmica que ens avalaria estar en aquestes posicions i a més ja fa dècades que estem massivament incorporades al mercat laboral. Tenim tots els requisits però no acabem d’arribar als àmbits on realment es prenen les decisions. Això és rellevant perquè el poder econòmic i empresarial defineix molt com funciona la societat d’un país i ens configura, amb la qual cosa cal parar atenció a qui hi ha en aquests àmbits de decisió.
I les dones no hi són…
Les dones no hi són, o hi són d’una manera molt minoritària.
Quines en són les causes?
La més rellevant és que no hi ha referents. Com que no hi ha prou dones a les altes posicions, no hi ha prou referents i el missatge que reben les noies joves que s’incorporen en aquest àmbit de treball és que aquests llocs no són per a elles. Fins que no hi hagi més dones a dalt, no assumirem amb naturalitat que les dones tenim tant dret com els homes d’estar decidint, liderant i manant.
Tu en tens, de referents?
I tant! Per això dic que són necessaris, i se n'han de crear de nous. Per mi, va ser quan vaig sentir l’Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, que em vaig adonar que no estàvem en una societat igualitària.
Les dones no tenim prou referents a les altes posicions, i el missatge que reben les noies joves que s’incorporen en aquest àmbit de treball és que aquests llocs no són per a elles
I a més dels referents?
La manera com estan repartides les tasques de la llar, la cura dels fills i de les persones malaltes, i tot aquest tipus de responsabilitats recauen majoritàriament en les dones. Per tant, hi pot haver dones que sí que els hauria agradat continuar amb la seva carrera professional, però arriba un punt en què se senten impossibilitades, perquè tenen molta càrrega, molta pressió i molt poca ajuda.
Fins que no hi hagi més dones a dalt, no assumirem amb naturalitat que les dones tenim tant dret com els homes d’estar decidint, liderant i manant
I què els diries, a aquestes dones?
Hem de posar la veu d’alerta i dir: “Les que vulguin arribar a dalt de tot haurien de poder-hi arribar”, sense renunciar a res de la seva vida, ni professional ni personal. Això amb els nois no passa; els nois no es plantegen “o carrera professional o família”. Ells senten que poden fer totes dues coses, i tenim un problema quan les noies senten que no.
I la llei?
Sobre la llei, només faltaria, ho hem aconseguit. Però a la vida real, no. Aquest és el següent pas que hem de fer.
Fins a quin punt la maternitat és un problema per a l’empresari?
Crec que és un tòpic que no es compleix en el món de l’empresa professional. Hi ha el mite de les baixes, que sembla com si desapareguessis del món, però no és així. A data d’avui, si la dona vol, pot estar absolutament connectada amb la feina.
Però l'escletxa salarial sí que és una realitat.
Sí. Encara arrosseguem una situació injusta i arcaica, en què a la dona se la penalitzava. I a més, les feines que tradicionalment feien els homes estaven més ben pagades que les tasques que tradicionalment feien les dones, i aquesta situació encara té lloc avui dia. A més, les pensions que tenen les dones també són clarament molt més baixes que les dels homes.
I com solucionem aquesta escletxa?
Amb transparència. Jo crec que l’Administració Pública ha de vetllar perquè això no passi, i l’única manera és amb transparència, lleis i regulació.
Quines són les àrees en què cal reforçar més el paper de la dona?
Malauradament, miris l’àmbit que miris, la presència femenina és molt minoritària. Tant en el sector econòmic, que és el més conservador, com en el cultural o l’universitari, que sembla que hauria de ser més obert en aquest sentit. És cert que en les bases de les organitzacions estem 50 a 50, però a mesura que van passant els anys hi ha una sortida de talent femení que fa que no arribem a dalt de tot.
Què hem de fer per canviar-ho?
Una tasca que s’ha de fer és, des del món públic i el privat, crear i visibilitzar més referents femenins. Alhora també cal crear un entorn més amable amb uns codis que permetin compatibilitzar millor la feina amb la vida social i familiar. I finalment, més compromís del sector públic, que té aprovada una llei d’igualtat que no estan complint ni les seves empreses.
Miris l'àmbit que miris, la presència femenina és molt minoritària. A mesura que van passant els anys hi ha una sortida de talent femení que evita que arribin a posicions més altes.
Dona suport a la vaga?
Celebro la qüestió, i aquest 8 de març està tenint molta repercussió a nivell internacional. Però ens estem focalitzant molt en aquest dia, i no hem de deixar d’avançar la resta de dies de l’any. La reivindicació ens ha de servir per visibilitzar la lluita i fer conscients a homes i dones que encara ens queda molt camí per recórrer, encara que sembli mentida.
