La Fiscalia Anticorrupció ha demanat l'arxivament de la causa que investiga l'excúpula d'HSBC a Suïssa i deu directius del Santander i BNP Paribas a Espanya per un presumpte delicte de blanqueig de capitals i organització criminal. La justícia espanyola no veu motius suficients per mantenir l'acusació. D'aquesta manera, sol·licita al Jutjat Central d'Instrucció número 5 l'arxivament de l'anomenada peça Entitats en què s'investiga si el banc HSBC, juntament amb els altres dos bancs, van col·laborar en la sortida de fons de clients des de Suïssa cap a Espanya entre 2005 i 2008.
Tot comença amb Falciani
La intenció de l'operació era ocultar-los a l'erari públic espanyol per persones investigades en la causa per delictes contra la Hisenda Pública. Recordem que tot l'escàndol va sortir en el famós informe d'Hervé Falciani. Posteriorment, el 2017, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va iniciar una investigació sobre el president del consell d'administració d'HSBC entre 2006 i 2007, Peter Widmer; els consellers delegats en aquest període, Christopher Pishèsses i Clive Bannister; i quatre directius, que van acabar sent set procedents del Santander i tres de BNP Paribas.
El magistrat tractava d'aclarir si hi va haver moviments de fons entre Espanya i Suïssa deliberadament opacs al fisc. El passat 17 de desembre, els pèrits designats pel Banc d'Espanya van ratificar en seu judicial els seus informes, que revelaven moviments de fons de clients amb residència a Espanya des del Santander, Santander Investments i BNP Paribas a HSBC Private Bank Suisse, operacions que s'haurien ocultat, segons assenyala Anticorrupció en una nota.
Admeten frau però no hi veuen delicte
Cal recordar, tal com informa l'agència EFE, que entre les operatives destacades n'hi ha una efectuada pel difunt president del Santander, Emilio Botín, i el seu germà Jaime, que van ser sancionats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per haver amagat fins a mitjans del 2010 una part de les seves accions a Bankinter després que l'Audiència Nacional anul·lés una primera sanció imposada pel mateix motiu.
En el seu escrit, la Fiscalia constata que "els diferents obligats tributaris ocultaven els seus patrimonis en l'entitat bancària suïssa durant llargs períodes, acumulant-se les quotes defraudades any rere any a través dels seus comptes".
Ara bé, no ho veu suficient per seguir amb el cas. La Fiscalia admet que la legislació vigent "ha mantingut expressament l'exclusió de responsabilitat per les falsedats documentals vinculades als fraus fiscals regularitzats". Els qui han arribat a aquesta conclusió són els fiscals Carmen Launa, que va participar en el judici per la sortida a borsa de Bankia, i Juan José Rosa, i lamenten que es pretengui emparar "una organització de blanqueig sistemàtic per una regularització puntual a posteriori".
Per tot això, encara que en la seva opinió s'ha comès un delicte, "no hi ha motius suficients per acusar-ne determinada o determinades persones com a autors, còmplices o encobridors", raó per la qual demanen el sobreseïment. Així mateix, insten que es remeti tota la documentació a la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.