La crisi econòmica, el posicionament que ha pres la CEOE amb l'entesa en acords amb el govern espanyol i les propostes d'Unidas Podemos, podrien passar factura a la imatge de l'actual president la patronal espanyola, Antonio Garamendi. Així doncs, a expenses de fer-se oficial, és un secret a veus que l'actual president de la patronal espanyola de concessionaris de vehicles Faconauto, Gerardo Pérez, té intensions clares d'optar a la presidència. Aquest diari ha pogut confirmar que les expectatives ja van començar a generar-se fa més d'un any i, amb les eleccions municipals i generals del 2023, podria interessar un canvi de rumb polític a la patronal més representativa dels empresaris.
Per la seva banda, l'actual president Antonio Garamendi, ha insistit aquest dimarts que "cal veure amb normalitat" que hi hagi candidatures alternatives a la seva per presidir l'organització, tot i que ha remarcat que "molta gent" li ha demanat que continuï. En una trobada informativa, Garamendi s'ha referit així per tancar files sobre la possibilitat que tingui, com a mínim, un rival a les eleccions del proper 23 de novembre. "La meva obligació és treballar fins a l'últim dia, intento fer-ho tan bé com sigui possible", encara que "és evident que hi pot haver algú que pugui pensar que ho pot fer millor", ha subratllat el president dels empresaris, que ha destacat el " treball de modernització important" que s'ha fet a la CEOE.
I des de Catalunya?
Si ens centrem en l'empresariat català i les patronals més representatives, aquestes no volen prendre posicions públiques, però també podem confirmar que algunes presidències no veurien malament un canvi a la CEOE. En aquests moments, qualsevol candidatura alternativa es pot presentar fins a quinze dies naturals abans de la data de l'assemblea electoral, és a dir amb el 8 de novembre com a límit i marcat en el calendari. El requisit de qui vulgui agafar un cos a cos amb Garamendi és que compti amb el suport de, com a mínim, vint representants vocals de la nova assemblea general, que alhora, siguin representants de quatre diferents organitzacions membres de ple dret com a mínim.
A favor i en contra de Garamendi
Patronals com ATA, Confemetal, Ganvam, Ceatge, Cepime, CNC i Unespa ja han manifestat públicament el seu suport a la candidatura d'Antonio Garamendi. Però el silenci de molts altres també evidencia que podria haver una segona candidatura. Entre els vicepresidents que podrien haver buscat muntar una candidatura alternativa a Garamendi de cara a aquestes eleccions, les fonts consultades assenyalen la patronal madrilenya CEIM. Aquesta, juntament amb Foment del Treball, l'agrària Asaja i la d'automòbils Anfac, es van abstenir a la votació de la reforma laboral, un dels assumptes més complexos abordats en l'actual mandat.
Garamendi, cinquè president en la història de la patronal, va prendre el relleu de Juan Rosell el novembre del 2018, en una assemblea electoral de candidatura única. Aquests quatre anys, marcats per la pandèmia i la relació amb el nou govern de coalició PSOE-Podemos, ha afrontat un intens procés de diàleg social que ha deixat importants acords amb La Moncloa i sindicats, però també tensions internes dins l'organització. Garamendi (Getxo, 1958), és un empresari basc, llicenciat en Dret per la Universitat de Deusto (Biscaia), ha estat president i fundador de l'Associació de Joves Empresaris del País Basc (Ajebask), de l'espanyola (Ceaje) i de la Iberoamericana (CIJE), on es va centrar en el suport a la creació d'empreses. Posteriorment, també va liderar els interessos de Cepyme.