El passat 22 de març es va complir un any del llançament de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit del Govern de la Generalitat, especialitzant en l’internet de les coses. En aquell moment tot un corrent de pensament va córrer a fer befa sobre el llançament i sobre la “NASA catalana”, ara bé, què hi ha darrere d’aquest llançament? Per què Catalunya ha decidit apostar per la nova economia de l’espai? Són preguntes que intentarem respondre a continuació després de parlar amb responsables dels diferents actors que podem trobar dins d’aquesta estratègia, com per exemple la Generalitat, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya o la Fundació i2cat, entre d’altres. 

Durant aquest últim any l’enxaneta ha estat “sola” a l’espai, però a partir de la tardor deixarà d’estar-ho, i és que el passat mes de febrer el vicepresident del Govern i conseller de Territori i Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ja va anunciar que al llarg de la tardor Catalunya llançarà un segon nanosatèl·lit que estarà especialitzat en observació de la terra, un aparell que oferirà imatges de la superfície de Catalunya per poder observar, per exemple la reducció de les costes catalanes després d'una tempesta o si un bosc pateix estrès hídric. 

Quin és l'objectiu?

Poder dir que Catalunya té satèl·lits està molt bé, però el propòsit de tot plegat va molt més enllà. De fet, la idea del Govern és potenciar aquesta indústria a Catalunya, concretament en l'àmbit de l'internet de les coses i el d'observació de la terra, és tan així que la primera licitació pública en aquest sector ja incloïa la construcció dels dos primers satèl·lits, un de cada tipus, i tal com explica en Daniel Marco, director general d’Innovació i Economia Digital del Govern, a ElNacional.cat, no seran els últims, i la idea és que la constel·lació vagi creixent en els pròxims anys. 

Ara bé, Marco assegura rotundament que l'últim objectiu, no és començar a posar satèl·lits en òrbita, sinó que és desenvolupar aquest sector i la seva indústria a Catalunya. En aquesta línia, ens assegura que d'aquí a uns anys serà el sector privat qui pugui posar en funcionament els seus propis satèl·lits, però que ara mateix és l'executiu qui ha de posar les primeres pedres. Per això des del Departament dirigit per Puigneró la intenció és anar augmentant el pressupost en new space cada any, al qual es podrien afegir encara més diners provinents de fons europeus, la prova està en el fet que aquest mateix any es destinaran 3,5 milions d'euros a noves missions i satèl·lits que es llançaran els pròxims anys. 

Un dels puntals d'aquesta estratègia serà l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), una institució que fa 25 anys que es dedica a la recerca en l'àmbit espacial, i que en els últims anys ha vist com la seva concepció ha canviat i ara ha ampliat les seves capacitats, de fet una part del pressupost en new space va dedicada a muscular aquest Institut per dotar-lo de múscul. Al final, segons assegura Ignasi Ribas, director de l'IEEC, a aquest diari, tot plegat representa una oportunitat realment bona per fer pas endavant en el tractament de les dades dels satèl·lits i poder oferir-les al teixit empresarial català.

Per aquesta potenciació, tal com va passar amb el 22@ al Poblenou, ja s'està creant un hub per tal d'aglutinar les empreses en un punt per tal de crear sinergies en el sector. Els punts escollits han estat tres, Castelldefels, l'Observatori del Montsec i l'aeroport de Lleida-Alguaire, tots tres punts dedicats a aplicacions diferents. Per una banda, el Montsec serà el punt on es descarregaran les dades que es rebin dels satèl·lits, Alguaire serà una instal·lació de proves dels components dels coets i a Castelldefels es vol que s'implantin les empreses aprofitant que allà hi ha una de les facultats d'aeroespacials de Catalunya i la incubadora de startups de l'ESA, l'agència espacial europea.  

Catalunya tindrà una NASA?

Amb relació a tot això de l'espai i tot el llançament de satèl·lits, una de les grans preguntes que ens fem és si Catalunya tindrà una agència espacial com els Estats Units tenen la NASA. La resposta és clara i contundent, no. Així ho asseguren tant Marco com Ribas, que recorden que no és possible perquè Catalunya, ni els governs més petits, no té la capacitat per entrar al que es coneix com a "all-space", és a dir el llançament de satèl·lits i persones cap a l'espai, ja que això està reservat a les grans potències mundials com la Xina, els Estats Units o la Unió Europea. 

Ara bé, el que sí que pot tenir Catalunya és una agència espacial més a petita escala, centrada en el desenvolupament econòmic del sector del new space, un sector molt dinàmic encarat a les petites empreses. De fet, MArco assegura que el que vol el govern és, efectivament, aquesta agència espacial, però tenir-la l'escala adequada i de fet, de cara al futur, la idea és que sigui l'IEEC qui faci aquesta funció. Ara bé, de moment, només serà un departament més dins de l'Institut. 

I el sector privat?

L'estratègia pública sempre és molt important al principi, però també és, i serà, clau a l'hora de desenvolupar aquest sector. Per tractar aquest tema hem pogut parlar amb la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, i amb dues empreses catalanes, Pangea Aerospace i The Blue Dots. Per començar hem de veure qui és l'estat actual del sector, i és que actualment hi ha 56 empreses dedicades al sector new space, que arriben a les 100 si contem tot l'ecosistema espacial, que donen feina a unes 380 persones i ja facturen uns 150 milions d'euros l'any i que de cara als pròxims anys es pronostica un creixement exponencial pel sector, que podria arribar a multiplicar per 4 els seus números actuals, tal com ens explica Roca. 

Vist això, la presidenta de la Cambra ens explica que aquest nou sector s'adequa molt al tarannà català perquè és un sector basat en les pimes, ja que els costos es redueixen molt i, per tant, pot estar deslligat de les administracions públiques amb molta facilitat, en aquest sentit assegura que la tasca del Govern ha de ser donar la primera empenta a un sector que ha de generar un altíssim valor afegit per l'economia. Sense anar més lluny, quasi 3 de 4 treballadors del sector han de tenir estudis superiors i genera una gran quantitat de patents.

De fet, Roca també recorda que el 10% del PIB europeu arriba dels serveis espacials i que seria una grandíssima notícia que Catalunya pogués replicar el model seria ideal, ja que implicaria una gran quantitat d'avenços tecnològics. En aquest sentit, ens assegura que de moment, el que s'està fent ens posa en el camí de crear un ecosistema ideal i fer de Catalunya un punt realment important i referent dins d'Europa en el sector, encara que també reconeix que "no serà fàcil".  

Si anem a veure les empreses que hi ha actualment a casa nostra, ElNacional.cat ha pogut parlar amb dues d'elles Pangea i The Blue Dots. En el cas de Pangea vam poder parlar amb en Xavier Llairó, un dels cofundadors d'una empresa que es dedica a la creació de llançadors, és a dir de coets, que estan revolucionant el sector, ja que han aconseguit que siguin reutilitzables. Això provoca que siguin capaços de portar nanosatèl·lits a òrbita amb un preu molt competitiu i de forma innovadora perquè moltes peces del seu coet estan impreses en 3D. 

En el cas de The Blue Dots vam parlar amb Eduard Cabanes, el cofundador de l'empresa. En el seu cas es dediquen a una cosa radicalment diferent que és l'agricultura. I la pregunta és, com casen l'agricultura i l'espai? Doncs molt senzill, aquesta empresa el que fa és tractar les dades que reben d'un satèl·lit, a través de models matemàtics i algoritmes, i donar informació sobre el que busca el client. Aquest procés permet al client final augmentar la seva producció i sobretot la seva eficiència.