"Davant d'un moment extraordinari, avui aprovem una primera ampliació extraordinària del pressupost". El vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat avui una ampliació de fins a 1.230 milions per pal·liar la crisi del coronavirus. Així ho ha explicat en el marc de la conferència 'Bases per a la recuperació econòmica. De la Covid-19 a la Catalunya del 2030', presentat al Cercle d'Economia. Uns 1.230 milions d'euros que es destinaran principalment a l'àmbit de la salut, residencial, protecció social i serveis imprescindibles, com ara el transport i l'àmbit d'empreses públiques, segons ha explicat el vicepresident.
Es tractaria, doncs, de "cobrir les despeses extraordinàries que ja s'han fet en l'àmbit salut i sociosanitari", i també d'invertir en el pla de modernització de l'educació de Catalunya "per adaptar-se a les noves necessitats i la digitalització de l‘escola", i en definitiva, "tot el que havíem de fer en 5 anys ho farem en només 1 perquè el moment ho requereix". Amb tot, davant la situació d'una crisi sanitària plena d'incerteses, Aragonès ha defensat que caldrà estar pendent i que aquest "és un pla viu que s’ha d'anar adaptant al que vagi passant".
L’import generat s’haurà d’ajustar a l’assignació definitiva que autoritzi el Ministeri d’Hisenda per a Catalunya d’acord amb els criteris establerts al Real Decret Llei 22/2020, de 16 de juliol, pel qual es regula la creació del Fons Covid19 i s’estableix les regles relatives a la seva distribució i lliurament.
Mesures expansives: la recepta
Aragonès ha asseverat que, segons el seu parer, la recepta adequada és fugir de les solucions preses durant la crisi financera del 2008 i apostar per mesures expansives. "Cal prendre mesures més estructurals, fer un pla de país important". "La sortida d’aquesta situació només podrà ser si és expansiva", ha asseverat. "Hem de fer tot el contrari del que es va fer durant la crisi del 2008 en que a partir d’unes mesures d’estímul es van acabar imposant mesures d’austeritat molt severes i va ser un error".
En aquest sentit, el vicepresident ha recordat els punts forts de l'economia catalana i ha convidat a veure la crisi com una oportunitat "aprofitant que el 2019 Catalunya va continuar en fase expansiva per sobre del nivell de la Zona Euro, mantenint les exportacions a un ritme creixent i vam aconseguir la taxa d’atur més baixa dels últims onze anys. Aquestes dades resumeixen una situació de l’economia catalana que també plasma els bons números de les administracions catalanes, cosa que permet que tinguem més capacitat de resistir la situació".
Així doncs, Aragonès considera que "no ho hem d’enfocar com una fatalitat sinó com un revulsiu per encarar les desigualtats i fer-ne una oportunitat. Hem d’enfocar l'etapa de la reconstrucció alineant els objectius ODS i treballar amb visió estratègica", ha sentenciat.
4 canvis d'actitud estructural
Pel que fa a la reconstrucció, Aragonès considera que calen quatre canvis d'actitud estructural. D'entrada, comenta la necessitat de "substituir la cultura de la desconfiança entre administració i societat per la de la col·laboració".
Alhora també considera que "Catalunya ha de pensar en gran. Som un país de dimensió petita però com Dinamarca i Finlàndia, que se situen en tots els rànquings de benestar i salut econòmica, molt per sobre de l’estat espanyol. Per exemple: Catalunya és un país exportador i part de la resposta del 2008 va ser enfocar-se a fora, però avui dia encara hi ha poques empreses que exporten. La dimensió de l’empresa catalana ha de créixer, i això vol dir superar elements tradicionals molt elevats", ha asseverat.
"Passar de l’economia del volum a l’economia del valor", que consisteix en créixer perquè podem produir més sinó perquè aportem més valor, i no créixer per baixos costos salarials "sinó enfocar-nos a rendiments sostenibles a mig i llarg termini, més baixos però més sostenibles per afrontar la situació. I per últim, una "aposta inequívoca per l’equitat de gènere", perquè som millors "si incorporem totes les visions i trenquem els sostres de vidre que impedeixen a moltes dones accedir en àmbits decisius de l’empresa i també de la política i les administracions públiques".