El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha tret pit de la fortalesa i resistència de l'economia catalana davant les incerteses que s'auguren en el futur pròxim com l'elevada inflació i l'evolució de la guerra a Ucraïna. Així ho ha assegurat el president durant la clausura de la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2021 del Consell de Cambres de Catalunya, on també ha sentenciat que Catalunya parteix "d'una base econòmica sòlida" i ha aconseguit defugir tots els mals auguris i els discursos derrotistes dels últims anys gràcies a les dades que a poc a poc que es van publicant i contradiuen el que s'ha dit fins ara. En aquesta línia, el president ha cridat a tot el teixit empresarial català i a tota la ciutadania a què es creguin el potencial que té el país per superar les incerteses que hi ha actualment. A l'acte també hi ha participat el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca i Aparici; la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya, Carme Poveda; i el rector de la UPF i col·laborador de la Memòria, Oriol Amat.
En aquest sentit, el president ha dit que tot i les dificultats provocades per la guerra a Ucraïna i l'augment de preus, que posen en complicacions severes a les empreses catalanes, el Govern, tal com ha fet els últims anys, protegirà tots els llocs de treball i economia productiva que pugui per mantenir el màxim d'activitat productiva i capacitat adquisitiva possible dels catalans. Ara bé, també ha avisat que per fer-ho amb el màxim de garanties, la Generalitat necessita poder continuar fent polítiques expansives i disposar de més recursos, per això ha tornat a exigir al govern espanyol que flexibilitzi els objectius de dèficit per aquest any.
De cara al futur, Aragonès ha remarcat els grans projectes transformadors que Catalunya pot incorporar amb l'ajuda dels fons europeus i que podrien ser claus per a una reestructuració de la industrial del nostre país, com el desenvolupament xip europeu, recordant que Catalunya el pot dissenyar i fabricar al territori i, per tant, mantenir tota la cadena de valor al país. Aquest és el mateix cas que el sector de l'automoció, que a Catalunya està fent la reconversió cap al cotxe elèctric i ja està tenint els primers fruits com la inversió de l'empresa coreana Iljin, que ha obert una nova planta a Mont-roig del Camp, o el projecte de l'hidrogen verd, que ajudarà a millorar la competitivitat de les empreses catalanes i a la generació d'una nova font energia de futur per a l'Europa del futur. Tot plegat, ha assegurat el president, ha de permetre que la reindustrialització de Catalunya sigui una realitat i que arribat el 2030 el país tingui un 25% del PIB industrial.
Per la seva part, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, ha explicat que la memòria d'enguany ha estat sobre un any molt complicat, encara impactat per la pandèmia, i del qual ha destacat la "resiliència" del poble català, i ha defensat que el model de Catalunya és més industrial i basat en el talent i tecnologies disruptives que en altres territoris. En aquesta línia, Roca ha insistit en la necessitat d'establir un pacte de rendes amb terminis prou llargs i ha criticat el "dèficit d'infraestructures" que sofreix Catalunya, a més d'oferir al Govern la seva disposició per a posar els punts sobre les is en totes aquestes qüestions. Sobre els fons europeus, Roca els ha situat com una oportunitat per a dibuixar un model econòmic basat en el coneixement, el talent i la sostenibilitat, i ha sostingut que caldrà anar amb compte perquè la seva aplicació sigui justa.
Per part la seva part, el president del Consell de Cambres, Jaume Fàbrega, ha destacat l'existència d'un canvi de rumb en el món amb cada vegada més incerteses, on segons ell és cada vegada més difícil fer pronòstics, alhora que ha destacat les oportunitats que té Catalunya davant la nova economia. És per això que ha reclamat al president Aragonès que l'empresariat català necessita "tenir al costat el millor Govern, a l'altura dels quals tenen altres països avançats" i una administració més enfocada a la creació de valor empresarial. En aquest sentit, ha situat la generació, atracció i retenció de talent com un dels principals reptes de futur per a Catalunya.
La resiliència de l'economia catalana
L'encarregada de presentar el gruix de l'informe ha estat Carme Poveda, la directora de la Memòria Econòmica. Durant la seva intervenció, la directora, ha destacat quatre grans conclusions, la resiliència de l'economia catalana aquests últims anys davant de la recuperació després de la covid, la bona marxa de l'ocupació i les exportacions del país, que enguany podria tornar a marcar xifres rècord. Poveda també ha afegit que el sector industrial català ha mostrat una gran resistència a la crisi i actualment té al davant molt bones oportunitats de cara al futur. Ara bé, Poveda també ha afegit que les incerteses econòmiques per aquest 2022 són importants i podria truncar part de les bones perspectives per a l'economia catalana.
Ara bé, Poveda també ha destacat que durant l'any 2021 l’economia catalana va créixer un 5,8% el 2021, molt per sobre del 5,1% de l’economia espanyola i del 5,4% de la zona euro. Tanmateix, el 2020 Catalunya va patir en major mesura les conseqüències de la Covid (-11,7%), a causa de l’elevat pes dels serveis vinculats al turisme en l'economia catalana, per tant, el creixement de 2021 és resultat de l’efecte rebot en l’activitat però també de les polítiques públiques adoptades. De cara al 2022, La Cambra preveu un creixement del 4,8% a Catalunya, sent un dels països de la zona euro que registrarà una taxa més elevada, malgrat això, Catalunya no podrà recuperar el 2022 el nivell de PIB que tenia abans de la pandèmia. S’espera que això arribi el 2023.
Una de les notícies més positives per a l'economia catalana del 2021 va ser el bon comportament de l'ocupació i de les exportacions, que van registrar màxims històrics, fet que demostra la competitivitat de la indústria catalana s’està beneficiant de l’escurçament de les cadenes de subministrament globals. A més, la memòria destaca que el nombre d’afiliacions va superar el nivell de prepandèmia al quart trimestre de 2021 i que s’ha accelerat encara més el 2022 fins a assolir un rècord històric de 3,6 milions al maig. Pel que fa a les exportacions, Catalunya està entre el grup d’economies europees on més han crescut les exportacions entre 2021 i 2019 i, per tant, que ha tingut un menor impacte de la crisi de la Covid, juntament amb Països Baixos, Bèlgica i Grècia. Concretament, les exportacions catalanes de 2021 són un 9% superiors a les de 2019, un percentatge superior al 8,8% del conjunt d’Espanya, al 7,5% d’Itàlia, al 3,7% d’Alemanya i al -3% de França. A més, el nombre d’empreses exportadores regulars que exporten més de 50.000 euros també ha assolit un màxim històric de 9.583 empreses, 518 més que l’any 2020.
Pel que fa a la capacitat industrial de Catalunya, Poveda ha destacat que el país manté una elevada capacitat d’atracció d’inversió estrangera en indústria i TIC, ja que el 47% de la inversió estrangera total el 2021 ho va fer en aquests dos sectors mentre que a Madrid va ser només el 15%. En paral·lel a aquest enfortiment de la indústria i serveis tecnològics, Catalunya supera als principals països de la zona euro en ocupació en manufactures de contingut tecnològic alt i mitjà alt, amb l’excepció d’Alemanya. A Catalunya, el 6,5% de l’ocupació treballa en indústries manufactureres de contingut tecnològic alt i mitjà alt, per sobre del 6,1% de la mitjana de la zona euro, del 4% de l’economia espanyola o del 3,5% de la Comunitat de Madrid.