Els economistes insisteixen en la necessitat de revertir la tendència dels darrers anys i ajustar el càlcul de les pensions a la cotització dels seus contribuents. Ara bé, el sistema adaptat en base a l'IPC que el govern espanyol va aprovar i que, amb la darrera dada estimada de novembre, ja ha permès recalcular els cobraments torna a posar damunt la taula que aquest sistema no és viable si es vol complir amb el que marca Brussel·les des de la Comissió Europea. I la negativa a no complir les pautes marcades per Europa no és menor: d'això en depèn poder cobrar els fons europeus. En el cas d'Espanya, està previst que rebi 70.000 milions d'euros en transferències fins al 2026. Tenint en compte que amb el nou càlcul en base a l'IPC i la revaloració de les pensions al 8,45%, ja es gastaran 13.500 milions d'euros el proper 2023, sembla més necessari que mai no desviar-se del camí marcat. Per això, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, té pressa i preveu completar d'aquí a finals del 2022 la segona part reforma de les pensions, que inclou negociar mesures tan polèmiques com el canvi del sistema de còmput per trobar la quantia de les pensions, i el topall de les bases màximes de cotització i de la pensió màxima. Sense anar més lluny, aquest dilluns es va plantejar als agents socials una extensió del període de còmput per calcular la pensió, que  suposarà elevar-lo a 30 anys i es podria triar els millors 28 anys. Segons fonts del Ministeri, el canvi  "es realitzaria de manera progressiva"  i aniria acompanyat d'una millora del tractament de les llacunes de cotització per a les dones i també per als homes la carrera de cotització dels quals s'hagi vist minorada després de tenir un fill, en línia amb el funcionament del complement de bretxa de gènere.

El Tribunal de Comptes Europeu avisa Espanya

Malgrat tot, aquestes mesures són, ara per ara, insuficients per complir amb els deures que marca la Unió Europea. El Tribunal de Comptes Europeu adverteix al govern de Pedro Sánchez que ha de millorar la sostenibilitat del sistema de pensions, i apunta que l'Estat necessitarà introduir  "ajustos fiscals proporcionals en el futur" per afrontar l'esperat impacte global de l'augment de la despesa en pensions. Per als auditors de la UE, la reforma de les pensions és una llacuna als Plans de Recuperació que han presentat la majoria de països. En el cas espanyol, la preocupació augmenta perquè la recent Llei de reforma ha instaurat el ja citat sistema de revaloració anual de les pagues en funció de l'IPC, i per l'allau de jubilacions esperada en els propers anys a causa del retir massiu de la generació del baby boom. De tot això, la Comissió Europea ha advertit diverses vegades i la cantarella es repeteix. De fet, l'Executiu comunitari va llançar un avís a Espanya a finals de juny de 2022, alertant del risc que es produeixi un "forat significatiu" en el sistema de pensions, pel que instava completar totes les mesures pactades en aquest àmbit per garantir-ne la sostenibilitat a curt, mitjà i llarg termini, entre elles l'ampliació del període de còmput.

Així mateix, diversos plans de recuperació i resiliència no van abordar els elements relacionats amb la sostenibilitat de les pensions (Alemanya, França, Itàlia i parcialment Espanya) o la fiscalitat (Alemanya i Itàlia). Ara bé, la gran diferència d'Espanya amb els altres és que aquesta no té una base tan sòlida dels seus fons ni recursos, però tampoc una estructura salarial que compensi per l'altra banda amb feines remunerades de més qualitat i aporti una contraprestació a la despesa en jubilacions. I en el darrer informe d'aquest Tribunal Europeu es constata com, de la mitjana entre fites i mesures a prendre, Espanya guanya en el global, i és la que té més deures pendents.

TRIBUNAL DE COMPTES EUROPEU

Però no només això. En el darrer informe, Brussel·les també insta a Espanya a revisar els seus plans de despesa pública, mentre als altres tan sols els cita reptes menors: a França que faci una avaluació del sostre de despesa; Croàcia que millori les notificacions fiscals; a Grècia que fomenti l'acceleració de les devolucions de l'IVA; Alemanya que agiliti la digitalització; i Itàlia que porti a terme una reforma del marc de revisió de despesa pública. I les conclusions que dona en el cas espanyol són directes: "està a una proporció relativament baixa dels costos, la metodologia emprada no s'explica prou bé i l'enllaç entre la justificació i els costos estimats no és prou clar per considerar que els costos són raonables. A més, per a una proporció relativament baixa dels costos, no es disposa de dades històriques o comparatius suficients relatius als principals factors de cost per considerar que els costos són versemblants". Així doncs, hi ha molt en joc si La Moncloa no compleix i pot acaba sent l'estat membre més perjudicat si tenim en compte la seva elevada assignació d'ajudes, tan sols per sota d'Itàlia pel que fa a la contribució financera màxima del Mecanisme de Recuperació i Resiliència en comparació amb la taxa d'absorció i les assignacions als Fons Estructurals i d'Inversió Europeus:

TAXES

Així doncs, el camí és clar: complir les directrius europees i equilibrar la balança dels compromisos i acords tancats pel govern. Si cal trobar l'encaix, la contra per augmentar les pensions d'acord amb l'IPC són mesures que el ministre Escrivá ja deixa entreveure i ja provoquen les primeres reaccions contràries. Caldrà veure si "el preu a pagar" compensa i convenç els principals agents socials del país que participen de les taules de negociació.