Aquest dimecres vam confirmar que la inflació està completament desbocada i que ja ha escalat fins al 9,8% a Espanya i fins al 9,5% a Catalunya. Davant d'aquesta pujada de preus que no es veia des de 1985, tant contractistes com patronal han fet una crida a les administracions públiques perquè prenguin mesures i així evitar que un gran nombre de licitacions quedin desertes. Ja que en els últims mesos, un total de 264 obres per valor de 59,1 milions d'euros ja licitades per les administracions han quedat desertes, segons les dades presentades per la Cambra de Contractistes d’Obres (CCOC) aquesta setmana. 

De fet, el president de la Cambra, Joaquim Llansó va assegurar a TV3 que aquesta situació de deserció de les obres ja licitades ha empitjorat en les últimes setmanes amb l'impacte de l'inici de la guerra a Ucraïna, que ha empitjorat una situació que ja venia sent dura per la pandèmia i el bloqueig del canal de Suez d'ara fa un any. En aquest sentit, Llansó va demanar a les administracions que introdueixin fórmules d’indexació als contractes per recollir la pujada dels preus i així evitar que els concursos quedin deserts o que, directament, no s'hi presenti ningú.  “Necessitem que hi hagi mecanismes d’adaptació de preus de manera àgil i ràpida a totes les obres que surtin a concurs”, va assegurar el president de la CCOC, que també va exigir, tant a la Generalitat com al govern espanyol “mecanismes de reequilibri contractual”.

De moment, va comentar Llansó les obres més afectades són les petites, ja que són els contractistes més petits els que més noten aquesta pujada de preus, encara que ja va avisar que els grans contractes també poden sumar-se aquesta tendència ben les pròximes setmanes o mesos si els preus no comencen a baixar. En aquesta línia, també va reconèixer que “les mesures excepcionals de revisió de preus als contractes públics d’obres aprovades al març per govern espanyol i la Generalitat són insuficients i no cobreixen les obres que comencin el 2023, però el sector espera que es prorroguin i s’ampliïn”.

Aquests mecanismes aprovats pels diferents governs, que busquen actualitzar i revisar els preus perquè no quedin desertes les convocatòries, però només s'apliquen si el contractista detecta un augment de més d’un 5% del cost de l’obra i només inclouen les desviacions de preus de materials bituminosos, siderúrgics, el coure o l’alumini, en aquest punt Llansó va destacar les mesures “no inclouen, per exemple, el preu de l’energia, disparat les últimes setmanes, ni el cost de la mà d’obra”, el que provoca una discriminació cap a cert tipus d'obres licitades com els contractes d’edificació. 

Cecot també demana mesures excepcionals

En aquesta línia també s'ha pronunciat el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, que directament s’ha adreçat per carta al conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per demanar-los també que apliquin mesures excepcionals en la contractació pública de serveis i de subministraments que permetin la revisió de preus donada l’actual situació d’increment desorbitat en determinades matèries primeres que estan comportant sobre costos en l’execució dels seus contractes públics.

En aquest sentit, Abad recorda a les administracions que l'increment de preus ha alterat de manera imprevisible la base econòmica dels contractes que es van realitzar durant els períodes de licitacions públiques i, un cop en ple procés d’execució, l’impacte de l’augment exponencial d’algunes matèries està excedint el marge que pot ser inclòs en el risc i ventura que qualsevol contractista pot suportar en tot contracte públic. Cert és que la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic permet en el seu article 103 la revisió del preu dels contractes, complint els requisits que es fixen. Tanmateix, la desorbitada pujada de les matèries primeres indispensables per l’execució dels contractes no és possible afrontar-la amb aquest mecanisme en aquells contractes que el plec no incorpora la revisió de preus, o tot i que es contempla, no es compleixen els requisits legals per aplicar-la.

Davant aquesta circumstància que afecta de manera perjudicial a l’interès públic de qualsevol contracte del sector públic i a les empreses que els executen, “des de la Cecot creiem que cal adoptar mesures urgents i de caràcter excepcional, que permetin una revisió també excepcional dels preus dels contractes”, afirma Abad qui afegeix que “és més, el que demanem és equiparar el tracte excepcional que s’ha aplicat als contractes d’obres, als contractes de serveis i als contractes de subministrament, ja que igualment estan afectats greument per la pujada de preus”.  “Hem de tenir en compte que hi ha força empreses mitjanes i petites, que proveeixen de béns i serveis a l’administració i que la majoria ja tenien contractes subscrits d'acord amb unes condicions que ara, amb la pujada desorbitada de determinades matèries no poden repercutir i posa en risc la seva viabilitat i la seva supervivència. El que demanem és que, excepcionalment, també es pugui aplicar una revisió de preus en el context actual per esmorteir l’impacte econòmic sobre l’activitat d’aquestes empreses perquè puguin continuar operant”, conclou Abad.

La licitació creix a Catalunya

Tot i aquest clam dels contractistes i la patronal, cal apuntar que la licitació d'obres públiques a Catalunya ha crescut un 41% durant el primer trimestre del 2022, fins als 972,3 milions d'euros, segons un comunicat de la CCOC. El 47,4% de la licitació total correspon a les licitades pel govern espanyol amb 460,9 milions d'euros licitats (+496%), un "increment excepcional" a causa de la licitació d'Adif de les obres per a soterrar l'R2 de Rodalies al seu pas per Montcada i Reixac que representen un total de 384,7 milions.

Els ajuntaments, per la seva part, han licitat el 44,2% del total, amb 430 milions, un 8% més que en el mateix període de 2021; mentre que la Generalitat ha reduït la seva licitació un 62%, fins a 81,4 milions i un 8,5% del total. Davant del panorama, la CCOC alerta que l'ús d'acords marc i sistemes dinàmics de contractació provoca que "no tota la licitació sigui executada enguany, i és possible que no s'executin els imports íntegrament". D'altra banda, la licitació de serveis va registrar 503,2 milions d'euros, un 3% menys, i amb un pes de les administracions locals del 88,1%; la Generalitat, del 7%, i el govern espanyol, del 4,8%.