Una de les primeres actuacions de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol va ser apujar un 22% el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 900 euros mensuals. Ara bé, segons el Banc d'Espanya, aquesta actuació va provocar que la creació d'ocupació retrocedís entre 0,6 i 1,1 punts percentuals, amb especial incidència entre els joves i els majors de 45 anys. L'entitat quantifica en el seu estudi -per al qual ha esperat a analitzar diferents sèries de microdades- l'impacte en l'ús d'aquesta pujada, la major de la democràcia, va portar "a un menor creixement de l'ocupació" en el col·lectiu amb menors salaris.

Les anàlisis, afegeix, "suggereixen un major impacte advers sobre l'ús dels col·lectius de major edat i una reducció més acusada de les hores treballades i del flux de creació d'ocupació per als joves". L'article detalla com, al llarg de 2019, la majoria d'indicadors de l'ocupació agregada van mostrar una desacceleració major a l'observada en el PIB. En termes de comptabilitat nacional, apunta, els llocs de treball equivalents a temps complet van créixer un 2,3% en 2019, la qual cosa va suposar una creació neta d'ocupació lleugerament per sobre dels 400.000 ocupats amb una moderació en el ritme durant l'exercici.

Segons els registres d'afiliació a la Seguretat Social, l'ocupació va passar d'un creixement interanual del 3,1% el desembre de 2018 a un avanç de l'1,8% de desembre de 2019. En el cas de l'Enquesta de Població Activa (EPA), l'ocupació es va desaccelerar des d'un creixement del 3% a la fi de 2018 fins a un 2,1% del quart trimestre de 2019, subratlla l'estudi. Ara bé, el Banc d'Espanya reconeix que, no obstant això, d'aquestes dades no es pot treure una conclusió directa i afegeix més variables per a l'anàlisi.

Caiguda dels contractes amb menor cotització

El Banc d'Espanya assenyala que a partir de l'1 de gener de 2019, "s'observa una caiguda brusca" dels contractes amb bases de cotització inferiors o iguals a 1.050 euros (SMI en 12 pagues). Mentrestant, els contractes amb salaris entre 1.051 i 1.250 euros, que romanien estables amb prop d'1,6 milions de contractacions en anys anteriors, van repuntar en 2019 fins a 1,8 milions.

Sobre la base d'aquestes dades, i amb una sèrie de càlculs, estima que l'impacte de la pujada de l'SMI sobre l'ocupació "seria consistent" amb una pèrdua d'ocupació neta d'entre 6 i 11 punts percentuals dels treballadors directament afectats, aquells els salaris dels quals van quedar per sota de l'SMI després de la pujada. Atès que aquest col·lectiu amb baixos salaris representa al voltant del 10% dels assalariats, la pujada de l'SMI hauria tingut un impacte en l'ocupació total d'entre 0,6 i 1,1 punts.

El Banc d'Espanya també ofereix un altre càlcul en termes d'elasticitat de l'ocupació: per cada punt percentual de pujada de l'SMI, es produiria un menor creixement de l'ocupació dels treballadors directament afectats d'entre 0,3 i 0,5 punts. L'alça, afegeix, també apunta a un increment d'entre 2 i 3 punts en la probabilitat de perdre l'ocupació dels treballadors directament afectats per la pujada.

La pujada pels joves

A més de la pèrdua d'ocupació, la pujada de l'SMI incrementa les probabilitats de passar d'un contracte a temps complet a un parcial per als més joves, els qui també veuen reduïdes les seves possibilitats de trobar un lloc de treball. El Banc d'Espanya adverteix que l'article es limita a aportar evidència addicional sobre l'impacte de l'increment de l'SMI en l'ocupació podent deixar fos altres elements que es consideren en aquestes decisions.

"El treball no entra per tant en l'avaluació global de l'SMI, ja que aquesta avaluació no es pot cenyir únicament a l'evolució de l'ús de la població afectada. En particular, poden existir arguments d'equitat i millora en el nivell de vida d'alguns treballadors, que són rellevants a l'hora de determinar el nivell de l'SMI i que no són objecte d'anàlisi d'aquest treball", reconeix el Banc.