El règim dels treballadors autònoms es troba en plenes negociacions per renovar-lo perquè el sistema actual és poc sostenible en termes financers a mitjà i llarg termini. Ara bé, segons l’estudi Impacte i valoració de la reforma del règim d’autònoms elaborat per la Cambra de Barcelona, presentat aquest dimecres per la presidenta de la corporació, Mònica Roca, i el director del gabinet d'estudis econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, la reforma que està preparant el govern espanyol no seria equitativa per al conjunt dels autònoms i, a més, provocaria un perjudici per a ells, ja que passarien a pagar, de mitjana, un 10% més d'impostos que el conjunt de l'activitat de negoci, que es tradueix en tributar, de mitjana, un 43,8% dels seus ingressos.
El motiu de la reforma, com ja hem dit, aquest sistema és insostenible perquè malgrat que les prestacions rebudes pels autònoms se situen quasi un 20% per sota de les rebudes pels assalariats, les seves cotitzacions són gairebé un 40% inferiors als dels assalariats i, a la força, per equiparar aquests dos percentatges s'han d'apujar les cotitzacions dels autònoms a la força. Amb la proposta del ministeri, les cotitzacions, que actualment són voluntàries i, de mitjana, se situen en el 7,7%, passarien a ser obligatòries i progressivament anirien augmentant fins al 30% de mitjana l'any 2031. Ara bé, cal recordar que la proposta del govern espanyol preveu que les quotes dels autònoms tinguin una sèrie de trams en funció dels ingressos de cada autònom, el que provoca que alguns autònoms passarien a pagar menys quota que en l'actualitat i que molts vegin augmentades les seves quotes.
Guanyadors... i perdedors
Com amb tot, aquesta reforma tindria un gran nombre de guanyadors i perdedors. Tal com explica la Cambra, si finalment s'aprovés la reforma, dels 3,2 milions de declarants per activitats econòmiques a l’IRPF uns 2,1 milions s’estalviarien uns 800 € anual, ara bé, més d’un milió de persones passarien a pagar uns 6.000 € anuals més. Això per al Ministeri d'Hisenda representaria deixarien d’ingressar 1.600 milions per aquest estalvi en les quotes mentre que, per altra banda, el govern espanyol ingressaria uns 6.200 milions més amb les alces de les quotes. Al final, amb tot, Hisenda ingressaria uns 4.600 milions d'euros nets més gràcies a la reforma.
Amb tot això, la principal conclusió de la Cambra, és que la proposta del Ministeri no seria equitativa "perquè penalitzaria als autònoms amb una pressió tributària total molt superior a la suportada per un mateix tipus de negoci configurat en forma de societat mercantil amb assalariats subjecte al règim general de la Seguretat Social" ni eficient, ja que aquest excés de pressió tributària restaria incentius a l'emprenedoria, de la que depèn en gran part el dinamisme productiu i empresarial d’una societat.
Per evitar aquest gran perjudici per a molts dels autònoms del país, la Cambra proposa que el tipus de cotització s'apliqui sobre el rendiment net generat per un autònom i que la cotització no sigui d'aquest 30% sinó del 18%, però, això sí, per sobre del 7,7% actual quan es cotitza per la mínima. Al final, això provocaria que un autònom mitjà passes a pagar uns 8.296,4 euros anuals més en termes impositius amb la proposta de la Cambra.
Canvi de paradigma
Amb tot això, l'altra gran reivindicació de la Cambra respecte a la reforma dels autònoms és la reclamació d'un canvi de paradigma pel que fa al reconeixement del col·lectiu. Això vol dir que es demana que el govern espanyol comenci a tenir en compte la diversitat del col·lectiu, que per conveniència estadística s’agrupa sota l’etiqueta d’autònoms. Al cap i a la fi, la corporació està demanant que se segmenti el col·lectiu, concretament en tres categories, les persones empresàries, les professionals i les treballadores per compte propi.
En aquest sentit, el document contempla diferents opcions per a aquests tres grups. Pel que fa als autònoms empresaris, proposen que se'ls exclogui de la cotització obligatòria a la Seguretat Social, i se'ls permeti aportar una cotització voluntària per obtenir un cert nivell de prestacions com per exemple la jubilació, la incapacitat laboral transitòria o el cessament de l’activitat, proporcional a les cotitzacions realitzades en termes actuarials. Alternativament, els empresaris autònoms podrien optar a instruments de previsió privats amb regulació pública, segons les seves preferències i circumstàncies.
Pel que fa als professionals, enquadrats en col·legis i organitzacions que regulen l’accés i l’exercici de l’activitat, podrien, a través d'aquestes entitats representatives, constituir instruments de previsió social ajustats a les circumstàncies específiques d’aquest col·lectiu. I per últim, en el cas dels treballadors autònoms, la Cambra demanar assimilar, en certa manera, una escala de pagament més semblant al sistema de l'IRPF en el qual estan enquadrats els assalariats, i demanen tenir en compte que una part d’aquest col·lectiu genera un nivell d’ingressos massa baix per a suportar una càrrega tributària proporcional al cost de les prestacions socials que permetin garantir d’un nivell de vida mínimament digna.
Què es fa a Europa?
Una altra gran pregunta sobre el règim dels autònoms és què s'està fent a la resta de països europeus al respecte. En aquest cas, el model de regulació més comú, establert a França, Itàlia, Portugal o Regne Unit per exemple, estableix que els autònoms contribueixen amb una quota proporcional al rendiment net del negoci, tal com estableix la reforma del govern espanyol. Ara bé, el que també és cert és que els tipus de cotització d’aquests països són inferiors al 30,6% que proposa l’Estat i també són significativament inferiors als tipus aplicats als assalariats, de fet se situen en l’entorn del 20- 25%.
Per altra banda, també hi ha països, on la pressió tributària es canalitza per la via dels impostos generals en lloc de les cotitzacions socials, com és el cas de Dinamarca, o com en el cas dels Països Baixos i Alemanya on els assalariats i els autònoms estan obligats a contractar una assegurança sanitària, però no s’obliga indiscriminadament a tots els autònoms a cotitzar per contingències com la jubilació. En el cas específic d’Alemanya, l’obligació de contribuir afecta només a determinats col·lectius d’autònoms: principalment als professionals a través dels seus col·legis i als oficis artesanals mitjançant les associacions que els representen.