El Banc d'Espanya ha millorat les seves previsions econòmiques respecte a les seves últimes estimacions de setembre a l'augurar una menor caiguda del PIB aquest any, d'entre un 10,7% i un 11,6%, i un creixement més gran tant el proper any, d'entre el 4,2% i el 8,6%, en estimar una aportació d'1,3 punts percentuals dels fons europeus, com el 2022, quan es registrarà un creixement d'entre el 3,9% i el 4,8%. L'impuls dels fons europeus es quedarà en la meitat del que va estimar inicialment el govern espanyol (2,5).
L'informe de projeccions econòmiques elaborat i publicat aquest divendres per l'organisme supervisor, millora el seu últim pronòstic de mitjans del mes de setembre quan preveia que el PIB caigués aquest any entre un 10,5% i un 12,6% i creixés el 2021 entre un 4,1% i un 7,3%.
Tres escenaris
L'organisme estableix tres escenaris (suau, central i sever) en funció bàsicament de l'evolució de la pandèmia de Covid, i augura que la caiguda del PIB el 2020 seria del 10,7%, 11,1% i 11,6% als tres escenaris previstos, respectivament. El repunt del producte de l'economia el 2021 seria d'un 6,8% a l'escenari central, xifra que s'elevaria fins al 8,6% a l'escenari més favorable i es reduiria fins al 4,2% en el més advers.
A més, les previsions del Banc d'Espanya també milloren per a l'any 2022, ja que davant les anteriors estimacions d'un creixement d'entre l'1,9% i el 3,3%, ara augura una alça del 3,9% a l'escenari sever, el 4,2% en el central i el 4,8% en el suau.
El quart trimestre del 2020
Al contrari, el Banc d'Espanya empitjora les seves estimacions per al quart trimestre d'aquest any pels rebrots de la pandèmia i les noves mesures restrictives, i estima una caiguda compresa entre una forquilla de -8,6% i -11,8% en taxa interanual.
El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, ha assenyalat que encara que els indicadors disponibles assenyalen un "deteriorament clar" del camí de recuperació en el quart trimestre, "no s'està produint una caiguda com tal de l'activitat en la segona onada", com el que hi va haver a la primavera a causa del confinament generalitzat.
El regulador valora les restriccions "focalitzades" per evitar els contagis de Covid / Efe
Segons la seva opinió, l'escenari més plausible per al tram final de l'any és el d'una "lleugera caiguda" del PIB, que el Banc d'Espanya no preveu que sigui molt pronunciada, d'acord amb la naturalesa selectiva de les mesures de contenció, i que a més espera que sigui inferior a la que es preveu per a la zona de l'euro. L'informe destaca que l'aplicació de noves restriccions per evitar els contagis presenten un caràcter "més focalitzat", en comparació amb les introduïdes en la primera onada de la pandèmia, i estan orientades a restringir la mobilitat de forma selectiva i a limitar l'activitat en sectors que comporten un grau de contacte social més gran.
L'escenari central, amb un retrocés del PIB del -9,8%, és el que el Banc d'Espanya estima el més probable. Aquest escenari preveu la possibilitat que, en els pròxims mesos, sorgeixin nous brots de la malaltia, de similar intensitat als més recents, de manera que, per a la seva contenció, es necessiti aplicar restriccions de naturalesa anàloga a la de les vigents actualment, amb un impacte en l'activitat "relativament limitat".
Nivells preCovid, fins al 2023
Després del fort retrocés d'aquest any, el PIB registrarà un elevat ritme d'augment el 2021 i el 2022, i el Banc d'Espanya publica per primera vegada les seves previsions de creixement per a l'any 2023, exercici per al qual pronostica un avanç del PIB de l'1,5% a l'escenari sever, de l'1,7% en el central i l'1,9% en el suau.
Segons l'informe, l'empremta persistent de la crisi sanitària sobre l'activitat faria que la recuperació del nivell del PIB previ a la pandèmia no es produís fins a mitjans de 2023 a l'escenari central, mentre que, en el sever, el producte de l'economia se situaria encara al final de l'horitzó de projecció un 2,8% per sota de la cota de finals de 2019.
El Banc d'Espanya preveu un increment de la taxa de l'atur el 2023 / Europa Press
La taxa d'atur, pujarà
El Banc d'Espanya adverteix que la crisi deixarà "efectes persistents" sobre l'activitat econòmica i un impacte "negatiu" sobre la força laboral, en la mesura que, malgrat el recurs als ERTO i als programes de suport per cessament d'activitat dels treballadors autònoms, "existiran llocs de treball que no superaran la crisi i que donaran lloc a un cert augment de l'atur de llarga durada", segons ha explicat Óscar Arce.
L'escenari suau assumeix que les mesures seran efectives per evitar la materialització d'aquest risc, a diferència dels altres dos escenaris. En el sever, la pèrdua de llocs de treball tindria un caràcter més persistent, particularment als sectors més exposats al distanciament social i entre els grups de treballadors més vulnerables (en particular, aquells amb un contracte temporal).
Així, i segons els diferents escenaris, el regulador preveu que la taxa d'atur se situï entre el 15,7% i el 16,2% aquest any; per pujar a entre el 17,1% i el 20,5% el pròxim any. Ja el 2022 baixaria a una forquilla d'entre el 14% i el 18,1%, i el 2023 se situaria entre el 12,4% i el 17,6%.
El dèficit públic
L'organisme supervisor explica que la crisi sanitària ha portat també un deteriorament molt acusat de les finances públiques i el conjunt de mesures per contrarestar l'impacte de la pandèmia de Covid elevarà el dèficit públic fins al 10,5% a l'escenari central aquest any, en una forquilla d'entre el 10,3% i el 10,9%, si bé al llarg de l'horitzó de projecció s'espera una millora substancial, com a conseqüència tant de la naturalesa temporal de part de les mesures discrecionals adoptades com de la millora cíclica.
Així, el dèficit públic baixarà a una forquilla d'entre el 6,7% i el 9,6% el pròxim any, entre el 4% i el 7,1% el 2022 i entre el 3,2% i el 6,7% el 2023.
Al seu torn, el deute públic registrarà un fort augment el 2020 fins a situar-se a prop del 120% del PIB a qualsevol dels tres escenaris. Concretament, se situarà entre el 113,7% i el 122,8% l'any vinent, entre el 111,7% i el 124,9% el 2022 i entre l'11,5% i el 128,7% el 2023.