El Banc d'Espanya valora positivament que s'hagi aconseguit l'objectiu principal d'evitar la fallida d'un bon nombre d'entitats, la qual cosa hauria tingut "efectes desoladors" sobre l'estabilitat del sistema, l'economia real i l'ocupació. No obstant això, s'estima que l'Estat solament recuperarà uns 16.337 milions d'euros de les ajudes concedides a les catorze entitats que han rebut suport de capital, la qual cosa suposa un 21,4% del total rebut, que ascendeix a 76.410 milions d'euros. O el que és el mateix, es donen per perduts més de 60.000 milions. 

La institució estima que fins avui solament s'han retornat 4.139 milions d'euros, la qual cosa equival al 6,45% del total rebut per part del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i el Fons de Garantia de Dipòsits (FGDEC). Del total retornat, 3.466 milions d'euros corresponen a ajuda rebuda del FROB i 673 milions d'euros del FGDEC. Així, la diferència entre les ajudes i els reemborsaments equival a un 5,6% del producte interior brut (PIB) del 2015.

Aquestes xifres no inclouen les pèrdues suportades pels antics accionistes de les entitats ni les de les forquilles de preferents i deute subordinat ni els exercicis de gestió d'híbrids realitzats com a part de l'acord d'assistència financera signat amb el MEDE. La institució estima que l'import recuperable se situa en 12.198 milions d'euros, la qual cosa suposa un 19% del total. Aquesta xifra se suma a la quantitat que ja s'ha retornat, 4.139 milions d'euros.

Sense crítica

L'organisme que presideix Luis María Linde ha analitzat la crisi financera i bancària a Espanya (2008-2015) a l'"Informe sobre la crisi financera i bancària a Espanya 2008-2014" que inclou aquestes xifres i considera que després de l'esclat de la bombolla immobiliària, el model econòmic d'Espanya feia molt vulnerable a les entitats, principalment a les caixes d'estalvis. Per això repassa, sense fer cap crítica explícita, les mesures dutes a terme per no haver de liquidar cap entitat, la qual cosa, a més de comportar la pèrdua de confiança sobre la resta del sector, hauria suposat grans pèrdues per als estalviadors o els contribuents, ja que els fons de garantia de dipòsits haurien necessitat ajuts públics.

El Banc d'Espanya recorda que el sector financer espanyol va resistir "raonablement bé" els primers efectes de la crisi de les hipoteques subprime el 2007, però la fallida del banc d'inversió Lehman Brothers el setembre del 2008 va complicar la situació i ja el 2009 la crisi va començar a afectar la solvència de les entitats espanyoles. Inicialment es va optar per la recerca de solucions privades entre les entitats, exigir més sanejaments i afavorir integracions, amb la qual cosa van sorgir les "fusions fredes" o els denominats SIP, un sistema institucional de protecció.

Com en alguns casos anava a ser necessària la injecció de fons públics, es va crear llavors el FROB, un fons públic que va haver d'ajudar la creació de la majoria de grups de caixes, ja que aquestes entitats tenien limitacions legals per captar capital. El nombre de caixes va passar de 45 el 2008 a 10 grups, dels quals 8 s'han convertit en bancs; el nombre d'oficines es va reduir un 32,3%, fins a menys de 31.000 a tancament del 2015, i la xifra d'empleats va minvar un 27%, fins a 197.825.

El FROB i "els brots verds"

En aquell temps, el Banc d'Espanya destaca l'esforç per sanejar els balanços amb dotacions properes a 300.000 milions, el 28 % del PIB, i també la millora dels nivells de solvència. L'ajuda pública del FROB va anar a parar exclusivament a les caixes, inicialment mitjançant la compra de participacions preferents en 2010, quan el Govern socialista va començar a parlar de "brots verds".

"L'extensió de la crisi de deute sobirà a la zona de l'euro" i la tornada a la recessió de l'economia espanyola (una cosa no prevista pels organismes internacionals) va exigir nous suports a la banca el 2011, rememora l'informe. Aquell any, després de la sortida a borsa de Bankia, el Banc d'Espanya recorda que les tensions als mercats financers es van renovar, es van endurir les condicions de finançament, l'atur va arribar al 23%, es va intensificar l'ajustament el sector immobiliari i va continuar augmentant la morositat.

Davant d'aquesta realitat, els ajuts a la banca van acabar sent una vegada més insuficients per recuperar l'estabilitat del sector, mentre s'endurien els requisits legals, per la qual cosa Espanya va haver de demanar el rescat financer a Europa, el FROB va injectar capital a nou grups bancaris i va subscriure accions de Sareb, el banc dolent que Espanya es va veure obligada a crear.