A finals del passat octubre el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va anunciar en una compareixença al Congrés dels diputats que la institució revisaria considerablement a la baixa el creixement del PIB de l'Estat per aquest 2021. Dit i fet, aquest divendres, la institució ha publicat les seves projeccions macroeconòmiques per als pròxims anys i no ha decebut. El creixement del PIB espanyol per a aquest 2021 és del 4,5% que, efectivament, suposa una rebaixa de quasi 2 punts respecte a les últimes previsions, que va ser del 6,3%. 

Això, de retruc deixa en un molt mal lloc al govern espanyol, que preveu que el PIB espanyol pugi per sobre del 6%, una xifra molt llunyana a tots els principals organismes econòmics, ja no només del Banc d'Espanya, sinó també l'OCDE i la Comissió Europea. En definitiva, el govern de Pedro Sánchez ha estat massa optimista amb la recuperació econòmica després de la Covid. 

El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos - Efe

Aquesta retallada tan dràstica es produeix després que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) revisés a la baixa la xifra de creixement del PIB del segon trimestre --des del 2,8% fins al 1,1%-- i estimés de manera provisional un augment del 2% per al tercer. No obstant això, l'INE no descarta haver d'ajustar aquesta última dada a l'alça el pròxim 23 de desembre, després de constatar una millora dels indicadors.

A més, la retallada del Banc d'Espanya també estaria justificat per l'alça dels preus energètics i pels colls d'ampolla en l'oferta, a més de per l'augment en les xifres de contagis per Covid-19, que estarien alentint l'evolució d'alguns indicadors en l'últim trimestre de l'any, i pels retards en la implementació dels projectes associats al programa 'Next Generation EU', segons ha destacat el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce.

Les projeccions de creixement econòmic no és l'únic que ha donat a conèixer avui el Banc d'Espanya. A més, també han publicat les seves previsions pel que fa a l'atur i a l'IPC amb optimisme, o pessimisme, desigual. Pel que fa a l'atur , Espanya tancarà el 2021 amb una taxa del 15%, una xifra un pèl més optimista que l'estiu passat quan era del 15,1%. Pel que fa a l'IPC, i sabent de la crisi energètica mundial, la institució considera que tancarà l'any al 3%, precisament per culpa de l'energia i els aliments, ja que sense aquests dos elements la inflació seria del 0,5%. 

Tornada als nivells prepandèmia

No obstant això, les perspectives de l'organisme a més a mitjà termini milloren notablement i preveu que Espanya reprengui els nivells de PIB precrisis cap a l'inici de 2023. En concret, per a aquest any l'organisme preveu un creixement del 3,9%, la qual cosa suposa 1,9 punts més respecte a les estimacions anteriors, mentre que per a 2024 preveu un creixement de l'economia de l'1,8%.

Segons detalla el Banc d'Espanya, aquesta revisió a l'alça de 2023 s'explica per la reversió dels efectes de les alteracions d'oferta i pel diferent impacte temporal assumit per a l'execució dels projectes vinculats al programa 'Next Generation EU'. Així, sota la trajectòria projectada, el moment en què el producte de l'economia recuperaria el seu nivell previ a la pandèmia se situaria entre finals de 2022 i començaments de 2023, segons les estimacions de l'organisme.

Pugen els ingressos i baixa el deute

Del seu costat, l'organisme millora les seves estimacions d'ingressos i despeses per a enguany, ja que el dèficit públic quedarà en 2021 en el 7,5% del PIB, enfront del 7,6% prèviament estimat, encara que les empitjora lleugerament per a 2022 i 2023, amb taxes del 4,8% i el 4%, respectivament.

En canvi, ha elevat les seves estimacions per al deute en 2021 i 2022, després de situar-la ara en el 120,4% en 2021, enfront del 117,9% previst anteriorment i en el 115,7% en 2022, enfront del 114,3% anticipat prèviament. Això sí, de cara a 2023 millora la taxa del 114,3% al 113,7% i en 2024 la situa en el 113,5%. Quant al IAPC exclosos els components d'energia i d'aliments, preveu que se situï en el 0,5% en 2021, l'1,8% en 2022 i l'1,4% en 2023. En termes de la inflació general, aquesta taxa seria del 3% en 2021, del 3,7% en 2022 i 1,2% en 2023.

La pandèmia seguirà sent un risc

L'escenari central d'activitat econòmica d'aquestes projeccions està sotmès a uns certs riscos a la baixa, avisa el Banc d'Espanya. En primer lloc, la possibilitat que es produeixi un nou agreujament de la Covid, que podria requerir la reintroducció de mesures de contenció més severes. Sobre aquest assumpte, l'organisme assenyala que les conseqüències de l'aparició recent de la variant òmicron són, en aquests moments, "enormement incertes". També veu risc en la prolongació del període d'alteracions en l'oferta global i de preus elevats de l'energia i d'altres productes intermedis, així com un major grau de translació dels increments de costos als preus finals i als costos salarials.

Altres elements d'incertesa estan associats al ritme d'absorció dels recursos dels Next Generation, així com al destí que els consumidors puguin donar a la bossa d'estalvi acumulada, a la recuperació del turisme estranger o als possibles danys en el teixit empresarial.