El Banc d'Espanya ha retallat quatre dècimes la seva previsió per al creixement del producte interior brut (PIB) d'Espanya en 2022, des del 4,5% fins al 4,1%, i ha rebaixat les seves estimacions per a la inflació mitjana del 7,5% al 7,2%, a conseqüència de l'efecte esperat del mecanisme ibèric per a limitar el preu del gas i abaratir la factura de l'electricitat. El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, ha reconegut que "l'inici de la guerra a Ucraïna va obrir un període d'enorme incertesa, que, tres mesos i mig més tard, continua sense dissipar-se", que a més ha advertit que les projeccions estan sotmeses a "riscos significatius". En aquest sentit, i de cara als pròxims anys, l'organisme preveu un creixement del 2,8% en 2023, una dècima menys de l'estimat a l'abril, i una alça del 2,6% en 2024, una dècima més respecte a la previsió anterior. 

Nivells prepandèmics 

Amb aquestes dades, el Banc d'Espanya manté que l'evolució prevista del PIB permetrà que l'economia espanyola recuperi el nivell de producte previ a la pandèmia en la segona meitat de 2023.  El Banc d'Espanya considera així que la senda de recuperació de l'economia espanyola, si no se sofreixen pertorbacions addicionals, és "robusta" i permetria recuperar nivells prepandèmia en la segona part de 2023. "Sense donar una falsa previsió, pot ser en el tercer trimestre", ha indicat Gavilán. El PIB hauria crescut menys de l'esperat, un 0,3%, en el primer trimestre de l'any per l'impacte de la guerra, la variant òmicron i la vaga de transportistes. Com a resultat, el PIB es va situar 3,4 punts percentuals per sota del seu nivell previ a la pandèmia, cota que ja s'havia aconseguit en el conjunt de l'àrea de l'euro en el tram final de 2021. Malgrat això, l'evolució per al segon trimestre hauria estat més positiva i el Banc d'Espanya situa el creixement un 0,4% en el segon trimestre, ja que els efectes del conflicte s'estan veient pal·liats amb mesures fiscals i reguladores. A curt termini, l'organisme anticipa que la guerra continuarà tenint una incidència notable sobre l'activitat. No obstant això, en un context en el qual no es produeixin pertorbacions significatives addicionals, l'activitat econòmica cobraria un major dinamisme a partir del tram final d'enguany. S'esperen, tanmateix, unes condicions financeres més "estrictes", aspecte que podria contribuir a una certa moderació del ritme d'expansió de l'activitat.

Efectes del topall al gas

Respecte a la inflació, el Banc d'Espanya ha rebaixat del 7,5% al 7,2% la mitjana prevista per a enguany. No obstant això, les perspectives empitjoren de cara a 2023 i 2024, quan s'estimen taxes del 2,6% i 1,8%, respectivament, superiors tots dos casos. A la caiguda d'enguany ajudaria el mecanisme ibèric per a topar el gas, que entrarà en vigor a partir del 15 de juny, i ajudarà a reduir la inflació mitjana en 0,5 punts. En qualsevol cas, la reversió d'aquesta mesura en 2023, juntament amb la inflació més gran prevista dels components subjacent i d'aliments, explica la revisió a l'alça de 0,6 punts, fins al 2,6%, en la taxa general. Aquest mecanisme suggereix així una forta desacceleració del component energètic dels preus al nostre país al llarg del període de projecció, de manera que la seva taxa de variació interanual, que va ser del 46% en el primer trimestre de 2022, passaria a ser negativa a partir de la tardor de 2023. Del seu costat, les estimacions per a la inflació subjacent, sense aliments ni energia, són pitjors respecte a les previsions d'abril. En 2022, l'organisme preveu que se situï en el 3,2%, enfront del 2,8% anterior, i caurà al 2,2% en 2023 i al 2% en 2024.

Sobre els riscos en aquest context d'incertesa, el Banc d'Espanya alerta en el seu informe que la intensitat amb la qual, en els últims mesos, semblen estar materialitzant-se alguns efectes indirectes, així com la transmissió dels majors costos de producció als preus finals, hauria elevat la probabilitat que es desencadenin efectes de segona volta o de realimentació entre preus i salaris significatius, que suposarien una pèrdua de competitivitat exterior, una major inflació i un menor nivell d'activitat i ocupació per a l'economia espanyola.