El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, ha explicat que en cas que hi hagués algun risc polític, l'entitat podria traslladar el seu domicili social que actualment es troba a Sabadell sense necessitat que aquesta decisió passés per Junta General. Més concretament, el màxim dirigent de l'entitat catalana ha explicat en una conferència a la Cambra de Comerç de Sabadell que aquesta possibilitat suposa "un avantatge en cas que hi hagi algun risc que ens posi en la necessitat d'estar a l'aixopluc de la Unió Europea."

Malgrat que Oliu en línia amb el món econòmic procura mantenir-se al marge del debat polític, aquesta vegada no ha evitat fer una referència indirecta al procés d'independència de Catalunya. No és gens habitual però tampoc és la primera vegada. Al juliol de 2014, Oliu també va assegurar que "ni tenim un pla B ni contemplem la independència de Catalunya" alhora que feia una crida a un "encaix adequat per a tothom."

Un atac Lazarillo a la banca

D'altra banda, Oliu també ha reblat que "les clàusules sòl són un atac a la banca". Davant d'un auditori ple de gom a gom, el banquer català ha explicat que la sentència del Tribunal Suprem que dictaminava que si les clàusules sòl eren transparents, eren vàlides, i si no, s'havien d'atendre els casos de forma individual, "posa en dubte" el sistema contractual que s'havia agafat com a referència de seguretat jurídica. 

En aquest sentit, Oliu s'ha recordat (sense mencionar-lo explícitament) del president d'Ausbanc, Luis Pineda, que actualment compleix condemna i com aquest va promoure el cas de les clàusules sòl, just abans que també s'hi apuntessin les associacions de bancs i caixes AICEC-ADICAE així com bufets d'advocats i jutges. "Som el país del Lazarillo de Tormes: és igual, si toca alguna cosa, ja tocarà", ha remarcat just abans d'afegir que es tracta d'un personatge que "arriba a tots els estaments". Una novel·la picaresca sense autor per reflectir l'oportunisme d'un bon negoci que permet esgarrapar "dinerets". 

I contra l'allau de reclamacions que poden arribar a partir d'ara, el president de Banc Sabadell ha volgut deixar clara la postura de l'entitat catalana: "Les nostres clàusules sòl eren transparents" i estaven avalades per notaris. Més concretament, s'ha mostrat partidari d'una fèrria defensa de la seguretat jurídica alhora que entén que s'hauria de tractar les clàusules sòl amb "sentit comú, negociació i bones ganes d'arreglar-ho". Dit d'una altra manera, "ètica i bon comportament" com a antídot per netejar la imatge de la banca. 

De qui és la culpa?

En la mateixa línia de les clàusules sòl, Oliu també ha fet referència a l'estigmatització del sistema financer, sobre el que ha volgut deixar molt clar des de bon començament que "el culpable de la crisi és tota la societat". Pas a pas, ha fet una repartició seqüencial de culpes: els empresaris per "ser poc prudents", els bancs per no veure la poca prudència dels empresaris, el Banc d'Espanya per no veure el que els bancs no veien i, en darrera instància, el govern espanyol per no "frenar la festa". 

Més concretament, el president del Banc Sabadell també ha recordat que "el rescat de la banca és una expressió tortuosa i falsa". Moment idoni per llançar una pregunta amb resposta: "I els bancs quina culpa en tenim? L'estabilitat financera és un bé públic, no un bé privat". A l'espera d'una nova regulació, Oliu ha reiterat que el rescat públic no és un rescat a la banca sinó als seus dipositaris. I abans de canviar de tema, una última reflexió sobre la reputació de la banca: "tampoc han ajudat els fenòmens de corrupció barrejats amb la política que venien de les caixes".