El Banc Sabadell ha tancat una emissió de 500 milions de deute perpetu amb possibilitat de cancel·lació anticipada als 5,5 anys, segons fonts de mercat consultades per Europa Press. Tot i que es va llançar amb un cupó del 6,25%, l'elevada demanda rebuda per més de 200 inversors, que ha superat en quatre vegades l'import ofert, ha permès a l'entitat fixar el preu final en 5,75%.

Per distribució geogràfica, la majoria dels inversors han estat de nacionalitat britànica, seguida de francesa. Els inversors alemanys i austríacs han realitzat 21 ordres per import de 201 milions i els italians han emprès 13 ordres per 74 milions.

Els col·locadors d'aquesta emissió són el mateix equip d'inversió de Banc Sabadell, així com Barclays, Natixis, JP Morgan, Unicredit i Credit Suisse. L'emissió, computable com a capital addicional de nivell 1 (AT1), permetrà a l'entitat reforçar la seva estructura de capital i augmentar el matalàs de capital de màxima qualitat.

Aquesta operació és la segona que Banc Sabadell posa en marxa el 2021, després que el mes de gener passat col·loqués 500 milions en deute subordinat amb una primera data d'amortització del cupó el 2026 i una altra cinc anys després, el 2031.

El context del banc

El Banc Sabadell segueix amb la seva aposta per afrontar els pròxims anys en solitari, tal com va defensar el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, la setmana passada. El banc va trencar les negociacions per una possible fusió amb el BBVA a finals de novembre. 

El president del Banc Sabadell, Josep Oliu. / Sergi Alcàzar

A més, el Banc també va apostar per desenvolupar un pla de negoci que prioritzés el mercat domèstic. El nou enfocament de l'entitat pretén incrementar l'eficiència en l'ús del capital i els recursos del grup i augmentar així la rendibilitat i la creació de valor per als accionistes, segons va explicar la mateixa entitat.

Josep Oliu també es va mostrar la setmana passada en contra d'aplicar les quitacions als crèdits ICO pels possibles "riscos adversos". Oliu va exposar que en aquesta fase de la crisi s'han d'evitar "efectes perniciosos" i riscos, com suposarien l'aplicació de treus a crèdits de l'ICO, i que s'ha de velar per la solvència de les empreses més que per la seva liquiditat.