La banca ja té aprovisionat una gran part dels diners que haurà de tornar per les clàusules sòl i per això, confia de forma generalitzada en què no modifiqui el resultat dels seus comptes durant el tancament de 2016. Després que el govern espanyol aprovés aquest divendres passat un decret llei que garantirà que els afectats per aquestes clàusules puguin cobrar en efectiu la devolució dels imports en un termini màxim de tres mesos a través d'un mecanisme extrajudicial, les entitats bancàries han actualitzat els seus càlculs i ho han comunicat a l'uníson a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

En aquest sentit, han explicat conjuntament que el citat Reial Decret Llei 1/2017 "no modifica, en una valoració preliminar, la informació publicada al mercat en el fet rellevant de 21 de desembre del 2016" quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentència reiterant que els bancs havien de tornar tots els diners cobrats de més amb les clàusules sòl dels contractes hipotecaris. Sense retroactivitat limitada. 

Més provisions

CaixaBank i Banc Sabadell han incrementat les seves provisions. Més concretament, CaixaBank ha precisat que ja comptava amb una provisió de 515 milions per sufragar-ne l'impacte al tancament del primer semestre de 2016. No obstant això i tenint en compte la normativa aplicable, també ha avançat que proposarà incrementar aquesta xifra en 110 milions addicionals durant el pròxim consell d'administració.

Per la seva banda, Banc Sabadell ha volgut deixar clar que té provisions "suficients" per absorbir les possibles minusvàlies sobre els actius del grup i "els desenllaços de qualsevol contingència oberta". Malgrat que l'entitat bancària està tramitant un recurs ja que considera que les seves clàusules sòl "no han estat definitivament anul·lades amb caràcter general per una sentència firme", s'estima que l'impacte màxim que pot tenir la devolució d'aquestes clàusules hipotecaries sigui de 490 milions. "Un import que a més es veuria rebaixat atenent els temes concrets de la sentència i la seva forma d'execució", ha afegit el banc abans de concloure que porta "molts mesos atenent les inquietuds dels nostres clients en relació amb les clàusules sòl, trobant solucions comercials concretes que satisfan les expectatives dels nostres clients."

Més bancs

CaixaBank i Banc Sabadell no han estat els únics en reaccionar i actualitzar les seves previsions. També, Banco Popular ha calculat que a més dels 334 milions que ja contemplava durant el primer semestre, haurà d'augmentar les seves provisions en 229 milions més. Però en qualsevol cas, segueix considerant que la sentència del Tribunal europeu no afecta "de forma rellevant" a la informació anteriorment publicada com tampoc a la solvència i solidesa de l'entitat. 

Una mica inferior és l'impacte que hauran d'afrontar tant BBVA com Bankia ja que segons els seus propis càlculs, el cost és de 404 i 214 milions, respectivament. Bankia ja havia realitzat dotacions per 114 milions en els seus comptes del primer semestre de 2016, als quals encara hi haurà d'afegir 100 milions més. Per últim, Liberbank ha estimat que haurà de tornar un cost extra de 83 milions però segueix defensat que les seves clàusules sòl són "legals". Banco Santander i Bankinter s'han mantingut al marge en no tenir sòl als seus préstecs hipotecaris. 

En definitiva, la suma de provisions que el conjunt de la banca ha fet per atendre les devolucions ascendeix fins als 2.000 milions. Ara bé, convé no oblidar que segons un informe del Banc d'Espanya, les "repercussions macroeconòmiques" de tornar-ho tot podria arribar als 4.200 milions. Això sí, sempre i quan tots els afectats reclamessin i totes les clàusules sòl fossin declarades com a nul·les. Per si a cas, la banca s'ha blindat encara una mica més.