La gran banca espanyola segueix les petjades del Govern i ja ha proposat al govern espanyol fer arribar un caixer a cada municipi de l'Estat. Concretament, les patronals bancàries AEB (bancs), CECA (antigues caixes d'estalvi) i UNACC (cooperatives de crèdit) estan avançant en les últimes setmanes en un pla de mesures per a millorar l'accés de tots els ciutadans als serveis financers bàsics, particularment a l'efectiu, principalment els territoris de l'anomenada Espanya buidada. Concretament, aquestes patronals volen dividir els municipis en diversos grups en funció de la població per fer-hi unes o altres actuacions, aquests grups divideixen els pobles de la següent manera: menys de 300 habitants, entre 300 i 500, entre 500 i 1.000, i entre 1.000 i 5.000. En definitiva, la idea de la banca espanyola, contempla instal·lar més caixers automàtics, així com augmentar els acords amb Correus per a utilitzar les seves oficines, que ja disposen de 129 caixers a tot l'Estat, per a prestar serveis financers bàsics, ampliar la flota d'oficines mòbils, també anomenats ofibusos, incrementar el nombre d'agents financers o aconseguir més acords perquè els ciutadans puguin retirar efectiu en establiments comercials, com per exemple en una gasolinera. 

Aquesta proposta de la banca arriba sis mesos després que el conseller d'Economia i Hisenda del Govern, Jaume Giró, anunciés una proposició de llei per tal de garantir caixers automàtics a tots els municipis de Catalunya, i també de l'Estat, per tal d'evitar el risc d'exclusió financera. La iniciativa de Giró, que ja va ser aprovada pel Parlament, busca revertir l'exclusió financera i combatre el risc del despoblament al territori, just el mateix que busca la proposta de la banca. La idea de l'Executiu amb aquesta iniciativa és revertir la reducció d'oficines i caixers en zones rurals, que ha deixat sense oficina un total de 443 municipis catalans afectant un total de 250.000 persones, la majoria de les quals són gent gran.

Quan va presentar la proposta, Giró ja va explicar que per tal d'aplicar aquesta llei, si s'acaba aprovant, el primer pas seria que el Banc d'Espanya publicarà un llistat amb tots els municipis de l'Estat que no tenen serveis financers essencials, és a dir caixer o oficina. Un cop feta aquesta publicació s'obriria un període on les entitats bancàries, de forma voluntària, podrien col·locar els caixers als municipis on vulguin. Aquesta seria la primera fase i seria completament voluntària. La segons fase seria la subsidiària. Un cop finalitzat el període voluntari, el Banc d'Espanya tornaria a publicar el llistat dels municipis sense serveis bancaris. A partir d'aquí, s'obrirà un fons gestionat pel Ministeri que serà finançat per les entitats bancàries i que servirà perquè els ajuntaments col·loquin els caixers que falten al llarg del territori.

La proposta de Govern lliga bastant amb la idea que va presentar la banca espanyola, que és aconseguir que l'1,4% de la població, unes 665.000 persones, que no té accés als serveis financers bàsics puguin tenir-ne exactament el mateix que busca el Govern amb la seva proposició de llei. El sector considera que aquest grup de població, a més d'estar més desatès, presenta en molts casos una edat mitjana dels habitants entre set i vuit anys superior al conjunt del país i un nivell de renda una mica més baix.

Tornant a la part més política de la proposta de la banca, aquesta va ser presentada al Ministeri d'Economia, però encara no ha estat pactada, per tant, encara podria patir algunes variacions, com per exemple com es decidirà quina entitat haurà d'implementar les mesures en cada municipi o nucli urbà, una cosa que encara no estaria del tot clara, encara que la idea sembla que és reforçar el protocol del sector que incloïa una sèrie de mesures sobre educació i inclusió financera. Un altre dels punts més importants de la negociació entre patronals i govern espanyol serà qui paga totes aquestes mesures. De moment sembla que els bancs volen que sigui una col·laboració publicoprivada i que, per tant, els costos de les mesures els paguin tant els bancs com l'Estat, ara bé, també és un punt que encara està per discutir entre les parts.

L'ACCO recomana usar els comerços per retirar efectiu

Mentrestant, el passat 14 de juliol, l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va aconsellar als comerços facilitar la retirada d'efectiu amb targeta com a alternativa als caixers automàtics, en línia amb el que ja havia recomanat amb anterioritat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per la reducció de les oficines bancàries. "L'accés a efectiu a través de supermercats, gasolineres, estancs, punts de venda de loteries, oficines postals, entre altres, pot ser una alternativa molt recomanable", assenyala l'ACCO en una nota de premsa.

Si bé, Competència afegia que "des del punt de vista de la competència, resultaria recomanable que les aliances o col·laboracions d'aquest tipus no es realitzessin en règim d'exclusivitat, sinó que en la mesura del possible estiguessin obertes al nombre més gran d'operadors, o que, almenys, es duguessin a terme de la forma més procompetitiva possible". L'organisme català encarregat de garantir la competència subratlla en un comunicat que "una de les conseqüències directes i més evidents de la reducció del nombre d'entitats financeres és la important disminució del nombre d'oficines bancàries".

Això pot derivar en el fenomen de l'"exclusió financera", especialment en zones rurals i malgrat que les entitats bancàries ofereixin fer els tràmits en línia. De fet, la CNMC, en la mateixa línia, va llançar una sèrie de recomanacions per facilitar l'accés als diners en efectiu, com retirar diners en comerços locals, per a aquells ciutadans que estan en risc d'exclusió financera, és a dir aquells que viuen en zones rurals i els col·lectius més vulnerables, com podria ser la gent gran.