Les patronals bancàries AEB i CECA han fet públic un comunicat en el qual afirmen que compliran el nou criteri del Tribunal Suprem sobre que els bancs han de sufragar l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) en la constitució dels préstecs hipotecaris, i han sol·licitat als poders públics "més seguretat jurídica" i unes regles "clares i predictibles" per al mercat hipotecari.

Després d'aclarir que la sentència del Suprem es refereix a una qüestió "de naturalesa tributària" i que les entitats de crèdit no han percebut "cap quantitat" dels seus clients per aquest concepte, les patronals bancàries asseguren que, "com sempre han fet", a partir de la sentència d'aquest dijous, "compliran amb el nou criteri establert pel Suprem".

No obstant això, reclamen més seguretat jurídica i destaquen que el mercat hipotecari espanyol, caracteritzat per uns tipus d'interès "competitius i uns terminis llargs", ha permès l'accés a l'habitatge en propietat a un "ampli espectre" de la població.

Així mateix, afirmen que els bancs han complert "sempre" amb la normativa vigent i la "reiterada" jurisprudència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem i la del Tribunal Constitucional, "unànime, i mantinguda fins a dates molt recents", principi que d'altra banda, afegeixen, "ha presidit sempre les relacions de les entitats amb els seus clients".

Amb tot, la sola notícia ja ha suposat un daltabaix per les entitats financeres, que en menys d'una hora s'han enfonsat a borsa, arrossegant tot l'Ibex-35, amb pèrdues de fins al 10% i perdent els 9.000 punts. 

Bankia, Bankinter i el Sabadell, els més perjudicats

Les entitats més afectades per la recent sentència del Tribunal Suprem que atribueix als bancs l'abonament d'impostos hipotecaris seran Bankinter, Bankia i Sabadell, segons l'analista de Mirabaud Securities a Espanya Gonzalo López Eguiguren.

L'analista explica que no totes les entitats financeres es troben en la mateixa posició, ja que l'impacte dependrà de la mida mitjana de la hipoteca i la distribució geogràfica dels clients.

En concret, assenyala que iniciar un procés judicial o de reclamació podria suposar una barrera en el cas d'hipoteques de mida reduïda. En aquest sentit, són Bankinter, Bankia i Sabadell les entitats amb hipoteques mitjanes d'imports elevats, de manera que podrien tenir més risc que altres com Unicaja o Liberbank, les hipoteques mitjanes amb prou feines superen els 60.000 euros.

Així mateix, la majoria de les reclamacions presentades al Banc d'Espanya es concentren en quatre comunitats: Andalusia, Madrid, Catalunya i País Valencià. Si bé el 75% de les hipoteques de Liberbank se situen fora d'aquestes regions, és en elles on entitats com Unicaja i Bankinter concentren el 65% de les seves.

A més, l'analista ha apuntat que l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats es calcula aplicant un percentatge a la responsabilitat hipotecària que varia entre el 0,5% i 1,5% en funció de la comunitat autònoma. Així, per a una hipoteca de 100.000 euros, l'import de l'impost podria anar des dels 2.470 euros als 3.800 euros.

En aquest context, des de Mirabaud Securities estimen que, en un escenari en què els bancs hagin de fer front a aquest impost i la resta de despeses de formalització de les hipoteques actuals en vigor, les entitats més impactades seran Bankinter Bankia i Sabadell, mentre que en el costat oposat es trobaran Liberbank i Unicaja.