El passat dijous, el govern espanyol ha presentat un dels seus projectes més ambiciosos per pal·liar la crisi econòmica: el nou impost a la banca. Tanmateix, com es podia esperar, ha estat una mesura que no ha estat ben rebuda per les entitats bancàries que seran subjectes de la nova taxa. "És aviat per dir-ho, ja que encara s'ha de desenvolupar, però jo apostaria per recórrer-ho davant del Tribunal Constitucional (TC)", exposa un membre de l'equip legal d'una de les entitats afectades, segons informa El Confidencial.
Però, que faria aquest tribut anticonstitucional? Segons algunes entitats, el govern ha triat articular la nova taxa com un "prestació patrimonial de caràcter no tributari", que en determinades entitats veuen "inconstitucional". Consideren que va en contra de la Constitució, ja que aquesta mena d'impostes estan contemplats, tot i això, no per motius de recepció com és el cas actual. N'hi ha que consideren que és una pujada "emmascarada" de l'impost de societats.
Els bancs que es veuran afectats pel nou impost, ja fa temps que adverteixen que estan disposats a prendre mesures legals si tenien l'oportunitat. María Dolores Dancausa, CEO de Bankinter, ja va anunciar que "si tenim escletxes, lluitarem" el pagament del nou impost, "valorarem totes les possibilitats". El CEO de Santander, José Antonio Álvarez, es va queixar que l'impost "estigmatitza la banca. Per la seva banda, el text presentat pel govern espanyol justifica aquesta mesura assenyalant que "les aportacions per assegurar el bé comú no s'han d'efectuar pel conjunt de la societat al rescat directe d'uns quants, sinó, al contrari, per uns quants en favor del conjunt". Una perspectiva que des de la banca es veu com demagògica.
Per ara, es preveu que les entitats més afectades siguin 10: Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter, Unicaja, Ibercaja, Cajamar, Kutxabank, Abanca. A més, també s'aplicaria al grup estranger més gran: BNP. Es preveu que les entitats més afectades seran CaixaBank, Santander i BBVA
L'impost a la banca
El govern espanyol ha presentat el nou impost. Segons el text elaborat pels dos partits a La Moncloa, no gravarà els beneficis de les entitats bancàries, sinó tres paràmetres: marges, interessos i comissions. Tot plegat, respon a la voluntat que aquesta mesura no l'acabin pagant els consumidors. Es planeja que la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) i Banco de España mesuraran les mitjanes històriques d'aquests tres paràmetres per denunciar desviacions no justificades amb què les entitats poguessin traslladar als clients aquest gravamen. Com ja es va anunciar es pretén que aquest impost sigui "excepcional i temporal", tindrà una durada de dos anys i buscarà recaptar 1.500 milions cada any.