El Govern espanyol, a través del seu fons de rescat bancari, el FROB, estudia ja la fusió de les nacionalitzades Bankia i Banc Mare Nostrum (BMN), un gegant que tindria més de 2.500 oficines i 17.350 empleats en el conjunt d'Espanya, amb l'objectiu de recuperar la major part dels ajuts públics. "A data d'avui, es tracta exclusivament d'una actuació d'estudi sense que, fins al moment, s'hagi pres cap decisió perquè l'esmentada transacció es dugui a terme. En cas de prendre alguna decisió, es realitzaria el corresponent anunci", ha assenyalat Bankia en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
D'aquesta forma, BFA, la matriu de Bankia, ha confirmat que el FROB està estudiant, entre les diferents alternatives per a les entitats en mans de l'Estat, la seva fusió amb BMN. Encara que l'esmentada decisió, l'haurà d'adoptar el nou Govern i no un en funcions. En tot cas, es tractaria previsiblement, d'una absorció, atesa la mida de Bankia, els actius del qual superaven 203.500 milions a tancament de juny, davant poc més de 40.600 milions de BMN. A tot això faltaria també el vistiplau de la Comissió Europea.
A més, tenint en compte que Bankia és el resultat de la fusió de Caja Madrid, Bancaja i unes altres cinc caixes més, el seu volum de crèdits s'acosta a 116.500 milions, molt superior als prop de 23.500 milions de BMN, fruit de la unió de Caixa Múrcia, Caixa Granada i la balear Sa Nostra.
Tot pels accionistes
L'entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri ha precisat que qualsevol possible operació d'integració "es realitzarà amb la finalitat de maximitzar el valor del grup" per a tots els seus accionistes, entre ells l'Estat, i optimitzar la capacitat dels ajuts públics.
En cas d'arribar a bon port la fusió, el nou banc atresoraria més de 130.000 milions d'euros en dipòsits i la seva morositat rondaria el 10 %, tenint en compte que la de Bankia era del 9,8 % a tancament de juny i la de BMN del 10,8 %.