Barcelona acollirà un dels tres centres de computació d'alt rendiment d'Europa al costat d'Itàlia i de Finlàndia, segons ha anunciat la Comissió Europea. La Iniciativa Europea de Computació d'Altes Prestacions (EuroHPC per les sigles en anglès), que compta amb un pressupost de 840 milions d'euros, ha seleccionat vuit països per instal·lar-hi centres de supercomputació, els tres ja esmentats i cinc que acolliran instal·lacions de menys abast, Bulgària, Txèquia, Luxemburg, Portugal i Eslovènia.
El finançament destinat al centre de Barcelona suposarà la inversió més gran en recerca de la UE a l'Estat, segons ha informat l'ACN. Els vuit centres donaran suport al desenvolupament d'aplicacions majors en àmbits com la medicina personalitzada, el disseny de materials, la bioenginyeria, la predicció meteorològica o el canvi climàtic. L'EuroHPC i els 3 centres seleccionats, entre ells Barcelona, tenen previst adquirir supercomputadors que amb una capacitat per fer 150.000 bilions de càlculs per segon estaran entre els 10 més potents del món.
Així, s'espera que aquests centres proporcionin entre 4 i 5 vegades més de potència que els actuals sistemes de supercomputació. La Unió Europea i els països participants invertiran 840 milions d'euros en la iniciativa que duplicarà els recursos actuals de supercomputació al bloc. Està previst que els supercomputadors estiguin operatius durant la segona meitat del 2020 per als usuaris europeus, principalment, el sector acadèmic, industrial i públic.
El Barcelona Super Computing Center (@BSC_CNS) serà la seu del superordinador pre-exascala de la xarxa de supercomputadors d’alta capacitat. Una inversió de 100 milions d’euros al MareNostrum 5 que posa Catalunya al capdavant de la supercomputació a Europa pic.twitter.com/aKxLFlAWV1
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 7 de juny de 2019
Des de la Comissió Europea es considera "crucial" la computació d'alt rendiment per generar creixement econòmic i ocupació, però també per a l'autonomia estratègica i per a la innovació. A través de la supercomputació, per exemple, es poden predir patrons climàtics regionals o la mida i els recorreguts de les tempestes o les inundacions, de tal manera que sigui possible activar més d'hora els sistemes d'emergència pertinents.
També s'utilitza per dissenyar noves medicines, per resoldre equacions físiques complexes que modelen els processos moleculars o per observar la interacció de nous medicaments amb els teixits humans. L'aviació i l'automoció també utilitzen la supercomputació en els seus testos de seguretat, per exemple.
Felicitats! És una gran notícia, que és el resultat d'un treball sostingut i unes prioritats com a país defensades amb convicció pel Govern i el Parlament del país. https://t.co/KNQ56gy3pi
— Carles Puigdemont (@KRLS) 7 de juny de 2019