Les Terres de l'Ebre, el Pla de Lleida, l'àrea metropolitana de Barcelona i les comarques centrals són les zones de Catalunya que s'estan recuperant més ràpid de la pandèmia, mentre que les comarques de muntanya, les de Girona i el Camp de Tarragona, amb més pes del turisme i amb major caiguda el 2020, ho fan a menor ritme. Aquestes són les conclusions que s'han presentat en el darrer Anuari Econòmic Comarcal BBVA de 2022, i que analitza el comportament de l'economia catalana en el seu conjunt i per eixos territorials durant el 2021.

Les dades presentades avui posen de manifest, segons l'autor de l'estudi, el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, que les comarques i zones de Catalunya "més industrialitzades i amb més pes manufacturer", i per tant amb menys pes relatiu del sector serveis, s'estan recuperant més ràpid de les conseqüències de la covid que unes altres amb més pes turístic.

Creixement absolut comarcal

Al seu entendre, aquestes zones podrien recuperar ja aquest any els nivells de PIB previs a la pandèmia, mentre que les comarques de muntanya, el Camp de Tarragona o les comarques de Girona ha posat en dubte que ho puguin fer aquest any, de manera que haurien d'esperar al 2023. No obstant, si entrem en el creixement del VAB, destaca en primera línia una comarca tradicionalment lligada al sector primari, el Montsià amb un creixement del 9,8%. Completa el podi el Tarragonès 9,1% i el Gironès amb un 7,7%.

Sense conclusions sobre la guerra d'Ucraïna

L'estudi d'enguany posa de relleu, més enllà de creixements, l'impacte de la covid i, no mesura el de la guerra d'Ucraïna, ja que són xifres absolutes amb el balanç anual tancat en el darrer 2021. Així doncs, recorda que el PIB català es va desplomar el 2020 un 11,7% per culpa de la pandèmia i assegura que aquesta contracció va ser "superior a la de similars regions europees", com Hannover (-4,2%), Baden-Württemberg (-5,4%), Llombardia (-8,7%) o Vèneto (-9,5%), entre unes altres. Oliver ha ressaltat que el 2020 l'economia catalana va entrar en "col·lapse", amb una caiguda del PIB inèdita en dècades. El 2021 l'economia catalana va créixer un 5,8%, un creixement fort però "insuficient" per recuperar el terreny perdut el 2020, ha explicat Oliver, que ha destacat que l'any passat el Camp de Tarragona (+7,4%) i l'Eix de Girona (+6,9%) van registrar augments més intensos del seu PIB, gràcies a la recuperació gradual del turisme, però també venien de patir una caiguda major el 2020.

El balanç del bienni 2019-2021 reflecteix una caiguda del PIB català del 6,6% de mitjana, però evidencia que la recuperació no ha estat homogènia a tots els territoris. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (-6,4%), les comarques centrals (5,6%), les terres de l'Ebre (-5,3%) i el Pla de Lleida (-4,9%) registren caigudes més lleus que la mitjana catalana. En canvi, les comarques de muntanya (-15,6%), el Camp de Tarragona (-8,1%) i les comarques de Girona (-8,4%) presenten dades una mica pitjors que la mitjana catalana. Malgrat que en termes de PIB Catalunya encara no ha recuperat els nivells del 2019, sí ho va fer ja en termes d'ocupació el 2021, gràcies a una afiliació que va créixer un 3,6%, fins als 3,4 milions d'afiliats, i a recuperar el nivell de llocs de treball del 2019.

L'anàlisi de BBVA també sosté que Catalunya va recuperar el 2021 el consum privat, tot i que no a nivells del 2019, i que també ho van fer les inversions i el turisme, així com totes aquelles branques d'activitat relacionades amb els serveis privats personals. És a dir, que es van recuperar a bon ritme el comerç, l'hostaleria, els transports, les activitats immobiliàries i artístiques i d'entreteniment, tot i que aquestes activitats no van aconseguir el 2021 refer-se completament dels estralls de la pandèmia. 

L'atur retalla xifres

Si aquesta és la tònica del VAB, no es pot dir el mateix de l’ocupació. En termes d’afiliació, els vora dels 110.000 llocs de treball perduts el 2020 es van recuperar íntegrament el 2021, amb un augment anual del 3,6%, encara que la seva distribució sectorial dista de ser homogènia. Així, en el sector manufacturer les indústries tèxtils i de fabricació de material de transport van presentar pèrdues d’afiliats, mentre que presentaren augments les d’alimentació, fusta i paper, química, farmacèutica, plàstics, minerals no metàl·lics, informàtics i electrònics i maquinària.

Per la seva banda, en l’àmbit dels serveis privats destaca la caiguda de l’afiliació a les activitats financeres (-1,4%), mentre que van créixer amb certa intensitat al sector d’indústries de la informació (7,4%), serveis a empreses (6,9%), hostaleria (4,7%), activitats artístiques i recreatives i altres serveis (2,6%), immobiliàries (2,3%), comerç (2,1%) i transports (1,5%); finalment, en els serveis públics o parapúblics l’educació o la sanitat van créixer amb força, amb un augment en el seu conjunt del 4,3%.