Barcelona no serà finalment la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA). La capital catalana ha quedat eliminada en primera ronda, en una votació on es presentaven una quinzena de ciutats i en què finalment Amsterdam ha estat l'escollida. 

Així doncs, Barcelona només ha obtingut 13 vots i ha quedat en cinquena posició, per darrere de Milà, amb 25 punts, però amb Amsterdam i Copenhaguen tocant-li els talons, amb 20 punts cadascuna. A la segona ronda, la capital de Dinamarca ha quedat eliminada. Finalment, en tercera votació, la guanyadora ha estat la capital dels Països Baixos, en una decisió que s'ha pres per sorteig, després d'empatar a la final amb la ciutat italiana.

Barcelona sortia com una de les preferides en la cursa per aconseguir aquesta seu europea, i havia comptat amb un front comú de Generalitat, govern espanyol i Ajuntament per acollir-la, abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Amb el temps, però, la candidatura va anar perdent pes i, finalment, ha acabat eliminada en primera ronda. L'unionisme ha culpat el procés d'aquest fet, mentre que el president Carles Puigdemont ha atribuït a la violència de l'Estat a l'1-O la pèrdua.

La capital catalana era la millor candidatura a nivell tècnic i, a més, era la preferida pels 900 treballadors de l'agència. 

Nova seu després del Brèxit

Els 27 estats membres de la Unió Europea —tots, excepte el Regne Unit— ha votat aquesta tarda la futura ubicació de les dues agències europees que fins ara eren en territori britànic: l'EMA i l'Autoritat Bancària Europea (EBA). Les ciutats escollides obriran les noves seus l'any 2019, quan finalment el Regne Unit abandoni la UE. 

Barcelona competia amb 15 ciutats europees més, després que tres candidatures s'haguessin retirat abans de començar la votació: la de Zagreb, la de Malta i la de Dublín. Aquesta no és la primera vegada que la capital catalana opta a fer-se amb l'EMA, l'any 1992 ja es va quedar a les portes d'aconseguir-ho, en una votació en la qual va ser escollida Londres. 

La decisió s'ha pres aquesta tarda a Brussel·les durant la reunió de ministres d'Afers Estrangers, on cada delegació, en primera votació, tenia sis punts a repartir entre les seus tres favorites: amb tres, dos i un punt. A la segona volta de votacions, els Estats membres han tingut un únic punt cada un per assignar a la seva seu favorita. En cas que en aquesta segona votació cap de les candidatures aconsegueixi la majoria, com ha estat el cas, el procediment marca que cal fer una tercera i última votació. Finalment, en aquesta última, tampoc ha estat possible la decisió, i finalment s'ha decidit la nova seu a sorteig.

Montserrat acusa el Govern

Ja aquest dilluns al matí, hores abans de començar la votació, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, havia assegurat des de Brussel·les que el govern espanyol té "la consciència molt tranquil·la" per la feina feta per defensar la candidatura i ha avisat que "potser d'altres no la poden tenir tant". Un cop anunciat el resultat de les votacions, Montserrat ha assegurat que aquest és un "dany directe" de l'independentisme.

A més de Montserrat, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i el director del Servei Català de la Salut, David Elvira, també han viatjat a la capital europea per conèixer de primera mà els resultats de la votació.