Si veiem el camí que està seguint l'entorn, que el Banc Central Europeu (BCE) pugi els tipus d'interès no ens ha de sorprendre. Així doncs, a altres bancs centrals se'ls ha fet la mateixa pregunta, inclòs el Banc d'Anglaterra, que s'espera que porti el seu tipus bàsic al 5% el 2023. També observem com la Reserva Federal dels Estats Units va apujar els seus tipus tres quarts de punt per tercera vegada consecutiva el mes passat fins a un rang del 3% al 3,25%. I s'espera que els torni a plantejar en la propera reunió del comitè d'aquí a dues setmanes. La inflació als Estats Units està a prop dels màxims dels 40 anys del 8,2%, impulsada en part per un creixement més fort i més despesa de suport a la pandèmia que a Europa.
El passat 27 d'octubre, el BCE va apujar els tipus d'interès en 75 punts bàsics, fins al 2% amb l'objectiu de frenat la inflació a la zona euro, que s'acosta al 10%. D'aquesta manera repetia l'estratègia i la fórmula del passat 8 de setembre quan també va incrementar el mateix percentatge. Aquesta és la tercera pujada dels tipus d'interès del BCE aquest any en un esforç per refredar els preus al consumidor i evitar que es descontrolin. Es tracta del nivell més alt des de l'any 2009. Els propers passos, seguint les indicacions del BCE, és tancar l'any en un 2,5% (15 de desembre); arribar al 3% (el 3 de febrer del 2023); el 3,25% (el 16 de març de 2023); i el 3,5% (el 4 de maig). Aquestes darreres previsions les avança Bloomberg.
La inflació caurà el 2024
Davant d'aquest escenari, el BCE demana paciència, sobretot per afrontar el proper 2023. I preveu que la inflació a la zona euro caurà fins al 2,3% a finals del 2024. Així doncs, cal recordar que la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va dir que la inflació continuava sent massa alta i es mantindria alta durant un període prolongat, per la qual cosa s'han d'esperar noves pujades de tipus del BCE. “Encara no hem acabat. Hi ha més terreny per cobrir", ha avisat.
Carsten Brzeski, el cap global de macroeconomia del grup bancari holandès ING, afegeix que el canvi en la formulació de polítiques al banc central representava un "canvi de paradigma" respecte l'any passat quan Lagarde va defensar durament una política monetària més flexible. "En poc més de tres mesos, el BCE ha apujat els tipus d'interès en un total de 2 punts percentuals", ja va avisar fa unes setmanes. "És el cicle de senderisme més agut i agressiu que s'ha produït mai".
El BCE no té pressa
Fabio Panetta, membre del Consell Executiu del BCE, ha llançat un avís en la darrera Conferència del Mercat Monetari del BCE d'aquest novembre: "Durant les tres darreres reunions del Consell de Govern, hem augmentat els nostres tipus d'interès en 200 punts bàsics. Aquesta és la pujada de tipus més ràpida de la història del BCE. De cara al futur, les perspectives d'inflació a mitjà termini presenten clars riscos alcistes en un context general d'extraordinària incertesa sobre l'evolució futura de l'economia europea". Per Panetta, justifica un nou ajust de la política per mantenir ancorades les expectatives d'inflació i evitar els efectes de segona ronda.
El BCE considera que, per seguir pujant els interessos, s'hauria de seguir centrat en l'evolució inflacionista a mitjà termini. "Hem de tornar la inflació al nostre objectiu del 2% tan aviat com sigui possible, però no abans. En cas contrari, podríem crear efectes no desitjats, aconseguint poca reducció de la inflació a curt termini, però provocant una volatilitat excessiva del mercat i una desacceleració econòmica prolongada més enllà del que és necessari per estabilitzar la inflació a mitjà termini".
Els més crítics consideren que aquesta situació és insostenible allargar-la i ampliar-la tot el 2023. Però el BCE troba en el concepte de resiliència el seu escut perfecte. "Haurem de considerar acuradament la resiliència de la nostra economia, les implicacions dels desbordaments monetaris globals i les amenaces emergents per a l'estabilitat financera", avisen des del BCE.