Onze anys després de l'última Comissió Bilateral d'Infraestructures entre la Generalitat i l'estat espanyol, avui s'ha reprès la reunió per abarcar els dèficits en aquest àmbit i sobre la Disposició Addicional Tercera, però "no s'ha arribat a cap acord" per "diferències" entre l'Estat i la Generalitat sobre la manera de pagar els primers 200 milions de deute del govern espanyol a Catalunya, promesos pel 2019. 

El dia 25 de setembre, el vicepresident Pere Aragonès va explicar que s'havia aconseguit pactar la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut per Infraestructures, pendent des de l'últim govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2008, que preveu recuperar 759 milions d'euros per Catalunya en matèria d'infraestructures en els propers quatre anys. D'aquests, 200 milions ja haurien de ser per als pressupostos del 2019. 

Així doncs, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura, s'han reunit aquesta tarda al World Trade Center de Barcelona, al moll de la ciutat. De totes maneres, Calvet ha explicat que les diferències sorgeixen per "la manera en què s'han de rebre aquests primers 200 milions". Així, la Generalitat considera que els 759 milions de la Disposició Adicional Tercera, i sobretot els 200 que l'Estat ha promès pel 2019, "han d'anar amb una materialització directa a la Generalitat". Segons el conseller, però, "l'Estat considera que els 200 milions han de ser una inversió continuada en projectes que ja estan en marxa a Catalunya, com les obres a Rodalies, Castellbisbal, i d'altres". 

Per la seva banda, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Pedro Saura, ha explicat que no volen pagar els 200 milions directament a la Generalitat -com es va fer el 2010 amb el deute del 2007- perquè "la gent vol veure infraestructures noves", i perquè "nosaltres volem que les administracions es posin d'acord en termes d'infraestructures". Segons Saura, "el govern espanyol està complint el que diu l'Estatut d'Autonomia i l'acord de la Bilateral d'Economia i Finances, ja que en aquella reunió no es va parlar de la metodologia del pagament, només que es faria". 

Així doncs, Saura assegura que "creiem que amb aquests 200 milions és prioritari invertir en Rodalies, el Prat, la R3, els accessos ferroviaris i viaris al Port de Barcelona i de Tarragona, la connexió de l'AP-7 amb la B-30, entre d'altres". Amb tot, el secretari d'Estat assegura que "no tirem la tovallola, perquè hi ha un deute que s'ha pagar i volem complir".

Per fer-ho més entenedor, la Generalitat considera que "ha d'anar per separat" el que són els deutes que ha de pagar l'Estat i "les inversions que s'han de fer", però el govern de Sánchez considera "prioritari" destinar aquests 200 milions a inversions ja començades. 

Crear un grup de treball, l'únic acord

Han estat tres hores de reunió "positiva", però en què, segons el conseller Calvet i el secretari, l'"únic acord" al qual han pogut arribar ha estat "crear un grup de treball" específic per "interpretar" les actes de les reunions, la sentència del Tribunal Suprem del 2015 i la Disposició Addicional Tercera per "arribar a un acord en la metodologia de pagament". 

El conseller ha explicat que "el grup de treball es reunirà immediatament, i és un grup que sorgirà de la comissió bilateral". Serà un grup "paritari" i "inclourà persones de la comissió bilateral d'infraestructures".

En paraules de Calvet, "estem reclamant allò que és nostre, una inversió de l'Estat que es correspongui al PIB de Catalunya dins el de l'Estat", tot i que considera que és "molt positiu que l'Estat reconegui el dèficit de finançament en infraestructures a Catalunya". 

I si no s'aproven els pressupostos?

Calvet ha posat sobre la taula el dubte de "què passarà amb aquests 200 milions" si finalment no s'aproven els pressupostos de l'Estat pel 2019, un tema que, segons el conseller, tampoc s'ha arribat a un acord. Preguntat per aquesta qüestió, el secretari d'Estat no ha sabut donar una resposta concreta en roda de premsa.