Tot i que ja fa uns quants anys que sentim a parlar dels Bitcoins, el concepte continua sent una mica estrany per al públic general. Sovint sentim a dir que s'ha revaloritzat molt, sobretot en èpoques de crisi com ara amb el coronavirus, però el fet que no sigui una moneda física fa difícil de comprendre'n el concepte. Què és i per què és important saber-ho el 2021?

Per parts: el bitcoin és una moneda virtual creada pel japonès Satoshi Nakamoto, qui en realitat no se sap qui és, és una persona anònima i aquest nom és el seu pseudònim. Com qualsevol de les monedes que coneixem, el bitcoin serveix per comprar béns. El que el caracteritza però és que és una moneda descentralitzada, és a dir, que no està controlada per cap banc o govern. A més, és una moneda finita. Segons el seu creador, només hi ha 21 milions de bitcoins al món i no n’hi pot haver més, motiu pel qual el seu preu fluctua molt amb les crisis. 

Com funciona?

Cada bitcoin és un arxiu virtual que es guarda a una billetera digital que cal tenir al telèfon o a l’ordinador, i des d’allà l’usuari pot rebre bitcoins d’altres persones o enviar-ne.

Es diu que és molt segur perquè cada transacció que es fa amb bitcoin queda enregistrada a una llista pública anomenada Blockchain.com, cosa que permet investigar tota la història de cada bitcoin amb l’objectiu d’evitar robatoris o fraus. Tot i això, les transaccions amb bitcoin són anònimes, però el registre serveix per validar-ne l'autenticitat.

En realitat, Blockchain és una tecnologia -anomenada tecnologia 'de blocs'- que permet la transferència de dades de manera completament segura gràcies a una codificació en blocs, molt complexa i molt difícil de penetrar. És el sistema de codificació de la informació que hi ha darrere de cada Bitcoin, però també s'emplea per altres criptomonedes.

Com s’aconsegueixen els bitcoins?

Hi ha fins a tres maneres d’aconseguir bitcoins:

La primera és comprant-ne amb diners reals, com si canviéssim de divisa. Ara mateix, 1 bitcoin val més de 50.000 euros - en dades actualitzades del dia 2 d'abril, val concretament 50.580 euros-. El dia que es va gravar el vídeo, un bitcoin valia 46.600 euros, però en tres dies s'ha revaloritzat fins al punt de marcar un nou màxim històric. 

Una altra manera és venent coses i cobrant-les amb bitcoins. I per últim es poden crear o, com es diu amb el vocabulari propi, minar amb un ordinador. Això requereix d’alts coneixements i ordinadors d’alta potència, que mitjançant càlculs molt complexes resolen problemes matemàtics cada deu minuts amb l’objectiu de trobar el codi adequat. El primer miner digital que troba el codi, s’emporta un bitcoin. Actualment encara queden uns 4 milions de bitcoins per minar.

Per què són tan valuosos?

Actualment un bitcoin val més de 50.000 euros, però no sempre ha estat així. En els dotze anys d’història d’aquesta moneda, el seu preu s’ha inflat i desinflat moltes vegades, però ara la crisi del coronavirus i les caigudes a les borses mundials l’han tornat a revaloritzar, fins al punt que hi ha gent que creu en el bitcoin com un valor refugi, per damunt de l'or. 

L’any 2017 es va crear una bombolla i el bitcoin va arribar a valdre 20.000 euros, el màxim que havia cotitzat fins el moment, per després perdre gairebé la meitat del seu valor en pocs dies. En aquell context molta gent va perdre grans fortunes, i cal anar en compte perquè és tan volàtil que el seu risc és altíssim. 

Després del coronavirus, el bitcoin ha arribat a valors entre 50.000 i 60.000 dòlars, el valor més alt que ha cotitzat mai. Davant la crisi de la pandèmia i les polítiques dels estats per mirar de mantenir l'economia, molts inversors han vist en aquesta criptomoneda una oportunitat d’obtenir beneficis.

A més, el fet que el seu valor no estigui recolzat per un Estat i només hi hagi 21 milions de bitcoins al món fa que el seu preu es determini exclusivament per la oferta i la demanda. Tot i això, invertir en bitcoins és molt arriscat i hi han hagut fraus importants al llarg de la seva història, i tot i que mica en mica la tecnologia blockchain ha anat millorant, encara hi ha recels sobre la seva seguretat. Per això alguns països com Corea del Sud, Bangladesh, Islàndia o Rússia, entre d’altres, n’han prohibit el seu ús.