"Si no es revisa la competència bancària pot danyar l'estabilitat financera" ha assegurat el membre del consell de superivisió del Banc Central Europeu (BCE), Ignazio Angeloni en una conferència sobre la competència i supervisió bancària en el Cercle Financer de La Caixa. Tot depèn de "les relacions futures entre la City de Londres i el mercat únic europeu."
La transició no està clara i la incertesa impedeix de moment passar a l'acció però el supervisor ha explicat que "hi haurà una negociació per concretar la sortida del Regne Unit i després les seves condicions d'accés al mercat únic." Encara és aviat per treure conclusions de com evolucionaran les negociacions després d'un referèndum que ha deixat les entitats bancàries "entre l'espasa i la paret".
Del que no hi ha cap mena de dubte és que el Brèxit és i serà el factor amb més influència en la "ràpida evolució" del panorama bancari europeu referent a competència entre entitats, fusions, canvis regulatoris i unió bancària. I a tot això, més reptes amb uns tipus d'interès baixos i una era cada dia més digital.
El crèdit de la confiança
Abans que res, Angeloni s'ha remuntat al significat de crèdit, motor de la inversió i del creixement per demanar confiança i "perseguir els interessos de la unió bancària com un tot." En aquesta mateixa línia, el president no executiu de CaixaBank, Jordi Gual que ha estat l'encarregat de presentar al supervisor, ha defensat "una construcció estable capaç d'enfortir i aguantar vents com el del Brexit."
La unió com tot no està absenta de fissures i veus crítiques que alerten de la seva excessiva rigidesa. I és que en cas de risc sistèmic, l'efecte contagi podria jugar en contra i passar factura a la seva solvència. Però Angeloni partidari de què a l'equilibri es troba la virtut, ha advocat per situar-se en un punt mig entre regulació i competència financera per evitar assumir riscos excessivament elevats. La fallida d'un banc és susceptible d'atordir el sistema amb inestabilitat i incertesa.
Un suport públic regulat i controlat
No només la rigidesa és polèmica també la intervenció del sector públic porta cua. Però Angeloni té clar que "el suport públic, degudament regulat i controlat, és un component fonamental en un sistema bancari ben estructurat." Per a això, també és fonamental plena cooperació entre autoritats de competència, supervisió i resolució.
En aquest sentit, Angeloni ha anticipat que el paper de l'autoritat europea de control de la competència continuarà creixent en els propers anys d'acord amb el ressorgiment de les fusions bancàries nacionals i transfrontereres. Es tracta de dotar la UE d'un rol amb el que pugui "guiar i monitoritzar" aquest procés sense perdre de vista l'evolució de les estructures bancàries de tot Europa ni el seu particular cara a cara amb els Estats Units.
Al cap i a la fi, un nivell òptim d'eficiència, sostenibilitat i risc no deixa de ser una cosa "relativa" a les demandes de la gent i la societat. Són ells els qui decideixen o haurien de decidir qui, com i què es decideix. Però per a això, farien falta noves reformes. En qualsevol cas, convé que la UE estigui preparada per a allò que el Brèxit pugui emportar-se per davant.