El president de Repsol, Antoni Brufau, ha reclamat aquest divendres dissenyar un mix realista per l'Europa de la transició energètica. Així ho ha assegurat Brufau durant la seva intervenció a la junta general d'accionistes de l'entitat celebrada a Madrid en la qual ha assegurat que Europa ha de plantejar-se “si és realista fiar la recuperació de la crisi, acompanyada d'una acceleració de la transició energètica, només a l'electrificació amb energies renovables sense tenir en compte altres tecnologies que fan possible la descarbonització, o el paper que el gas natural i el petroli han de jugar durant molts anys”.
Abans d'entrar en consideracions Brufau, ha iniciat la seva intervenció condemnant la “terrible i injusta” agressió de Rússia a Ucraïna i ha aprofitat per recordar que la guerra ha posat de manifest la urgència d'assegurar l'autonomia d'Europa en termes energètics i de materials i components crítics. A més d'aquesta tasca, que segons ja ha assegurat la Comissió Europea, ja s'ha iniciat, Brufau ha recordat que, en paral·lel, el Vell Continent també ha d'abordar la transformació de la indústria per aconseguir la neutralitat climàtica l'any 2050 i sabent que la transició energètica és una tasca ineludible i urgent per a tots, però ha demanat que no s'oblidi que ha d'anar lligat a la competitivitat econòmica i el benestar social, que, alhora, requereixen equilibri entre seguretat de subministrament, preus assequibles i sostenibilitat.
Al parer del president de Repsol, ara és el moment de dissenyar correctament les rutes per a minimitzar les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle com més aviat millor, a un cost assumible, “sense dogmes”, amb pragmatisme i “sense la supèrbia intel·lectual” de pretendre establir els objectius d'un futur que encara no està escrit. Tot plegat, recordant que la transició energètica comporta costos de “centenars de bilions de dòlars” i que és imprescindible que no es produeixin desproveïments o increments inassumibles dels preus energètics.
La resposta a Rússia
En aquest sentit, Brufau ha destacat que la reacció europea a la invasió d'Ucraïna "ha contribuït a reubicar a Europa dins del mapa geopolític global", però que per si sol no val res i s'ha d'acompanyar d'altres passos en matèria d'autonomia energètica, per això ha cridat a no fer passos enrere, però sempre calibrant l'impacte de polítiques energètiques, que a vegades poden ser “poc realistes”. Precisament sobre això, Brufat s'ha preguntat si “té sentit substituir el gas rus amb la importació de gas natural dels Estats Units, que és molt abundant gràcies al fracking, mentre prohibim aquesta tècnica a Europa?”. En aquesta mateixa línia, el president de Repsol s'ha qüestionat tres coses més, el sentit de reduir “gairebé a l'absurd” el debat sobre la geopolítica dels minerals crítics per a la transició energètica, el d'“obviar” que es continuarà necessitant energia procedent dels hidrocarburs durant molts anys i el d'“ignorar” que hi haurà indústries i sectors europeus la descarbonització dels quals difícilment arribarà amb l'electrificació.
L'altre parlament destacat de la Junta ha estat el del conseller delegat de l'entitat, Josu Jon Imaz, que ha repassat l'actuació de l'empresa durant el 2021, que va ser el primer de vigència del Pla Estratègic. Segons ha destacat, "va ser un any rellevant per a la companyia, en el qual s'han aprofitat les oportunitats de la recuperació de l'economia i de la mobilitat per a tornar a la senda de resultats prèvia a la pandèmia". En aquest sentit, Imaz ha reflexionat sobre l'impacte negatiu “rellevant” en l'activitat econòmica que està tenint la guerra a Ucraïna, que ha causat les pujades importants dels preus de l'energia i de les matèries primeres, a més de la disrupció del comerç internacional i un minvament de la confiança.
Un dels punts claus de la intervenció d'Imaz ha estat el procés de transformació que està duent a terme l'entitat impulsada pel pla estratègic 2021-2025, del que ha assegurat que és “un pla que ens empeny a accelerar el nostre viatge en la transició energètica alhora que assegura la rendibilitat als accionistes, que ens permetrà convertir-nos en una empresa més forta, més rendible i competitiva”. Per a això, ha assenyalat el CEO, Repsol compta amb una exigent senda de descarbonització que preveu una reducció de l'Indicador d'Intensitat de Carboni d'un 15% de cara al 2025, un 28% pel 2030 i un 55% pel 2040. A més, cal recordar que durant aquest període Repsol destinarà un 35% de la inversió, uns 6.500 milions d'euros, a projectes baixos en carboni. Un percentatge que, segons va revelar Imaz, es troba per sobre dels d'empreses comparables.
Acords de la junta d'accionistes
Una part molt important de les juntes d'accionistes són els acords. En aquesta ocasió, Repsol ha aprovat aquest divendres un dividend de 0,33 euros bruts per acció que s'abonarà el pròxim 7 de juliol i que se sumarà a la retribució de 0,30 euros bruts per acció pagada al gener sumant un dividend total de 0,63 euros per acció. A més, i en línia amb el Pla Estratègic, també s'ha aprovat el repartiment d'uns altres 0,325 euros bruts per acció amb càrrec a les reserves lliures, assimilable al tradicional pagament a compte de l'exercici 2022, la distribució del qual està prevista al llarg del mes de gener de 2023.
Més enllà del dividend, els accionistes de Repsol també han donat per bona una reducció del capital social, mitjançant amortització de 75 milions d'accions pròpies, que representen un 4,91% del capital social de Repsol a 31 de desembre de 2021. També s'ha aprovat la delegació en el Consell d'Administració o, per substitució, en la Comissió Delegada o el conseller delegat, de la facultat d'executar reduccions de capital addicionals fins a un màxim de 152.739.605 accions pròpies, equivalents al 10% del capital social, per a tenir una major flexibilitat a l'hora de dur a terme amortitzacions. Amb aquesta major flexibilitat, la companyia té previst recomprar en el segon semestre de 2022 altres 50 milions d'accions que seran posteriorment cancel·lades.
En l'apartat dels nomenaments, els accionistes han votat a favor de la reelecció com a consellers de María del Carmen Ganyet i Ignacio Martín i han ratificat el nomenament per cooptació i reelecció com a conseller d'Emiliano López Achurra. A més, els accionistes van aprovar el nomenament com a conseller de José Iván Martén.