ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Després d'imposar grans sancions a l'economia russa, com excloure els principals bancs del país del sistema de pagaments SWIFT, avui la Unió Europea ha anat un pas més enllà i ha anunciat que abans que acabi l'any vol reduir un 66% la seva dependència del gas provinent de Rússia, una mesura realment dura tenint en compte que el 40% del gas que arriba a la UE prové, precisament, del país eslau. Aquesta mesura és una reacció de la posició de debilitat en la qual s'han vist els 27 després de les amenaces russes de tallar el subministrament de gas a Europa. Aquesta mesura de reducció de la dependència energètica de Rússia implica importar el gas d'altres punts del món, retallar la demanda amb mesures d'eficiència energètica i, per últim, accelerar la implantació i producció d'energies renovables. Si l'estratègia europea finalment prospera, es calcula que el 2030 Europa podria ser completament independent del gas i petroli russos. De fet, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen ,ja ha assegurat que Europa “ha de ser independent del gas, el petroli i el carbó rus. No podem confiar en un subministrador que explícitament ens amenaça”.
Tot plegat forma part de la nova proposta legislativa presentada aquest dimarts per la Comissió Europea en matèria energètica que també compta amb un pla per a limitar la capacitat de certs operadors, com la companyia russa Gazprom, de posar en perill les reserves de gas en el bloc comunitari, de manera que no puguin comprometre la seguretat de subministrament. Aquestes mesures, de fet, s'acabaran presentant dins del projecte de directiva que Brussel·les presentarà a l'abril i que fixarà la meta que les infraestructures d'emmagatzematge d'aquest hidrocarbur es trobin al 90% de la seva capacitat cada 1 d'octubre de cada any, un nivell que en l'exercici actual cobra especial rellevància per l'impacte de la invasió russa d'Ucraïna. "A la llum de l'actual entorn geopolític, la Comissió preveu que aquesta proposta legal identifiqui els magatzems de gas com a infraestructures crítiques i introdueixi disposicions per a atallar els riscos de la seva propietat", emfatitza un document presentat en una roda de premsa pel vicepresident responsable del Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, i la comissària d'Energia, Kadri Simson.
Brussel·les s'obre a intervenir el mercat elèctric
També en matèria energètica, la Comissió Europea s'ha sortit del que havien estat les seves línies mestres per afrontar l'augment del preu de l'electricitat. Aquest dimarts s'ha obert a limitar "temporalment" el contagi automàtic del preu gas al preu de l'electricitat, que és un dels principals factors pels quals estem vivint, des de ja fa més de sis mesos, una espiral alcista en el preu de la llum a tot Europa. "Per a abordar l'augment vertiginós dels preus de l'energia, la Comissió estudiarà totes les opcions possibles de mesures d'emergència per a limitar l'efecte de contagi dels preus del gas en els preus de l'electricitat, com a límits de preus temporals".
Actualment, el preu de l'electricitat es regeix per un sistema marginalista que funciona de manera que la tecnologia de generació més cara fixa el preu de la resta de les fonts en subhasta, amb el que les companyies elèctriques que produeixen poca energia amb gas, però que cobren tota la seva generació a aquest preu obtenen el que es coneix com a "beneficis caiguts del cel". Per evitar-ho, l'Executiu comunitari proposa a més que els països de la Unió Europea puguin recuperar part dels "beneficis caiguts del cel" de les empreses elèctriques, dins d'una sèrie de mesures dissenyades perquè les capitals puguin esmorteir els preus rècord de l'energia. "Els Estats membres poden considerar impostos temporals sobre els beneficis caiguts del cel" de les empreses elèctriques, sempre que no siguin retroactives i permetin als productors d'electricitat cobrir els seus costos i protegir el mercat a llarg termini, assenyala la comunicació de la Comissió, que xifra el potencial d'ingressos per a les arques públiques en 200.000 milions d'euros.